dijous, 18 de desembre del 2008

WHY DON'T YOU JUST SHUT UP?

Ahir vaig anar al sopar del Via Fora amb en l'Alfons López Tena. Va parlar-nos de la sentència que s'aproxima sobre el nyap. Em va recordar molt l'acte que va fer a Cornellà ara fa unes setmanes on la gent una mica més i se suïcida de pena. L'Alfons exhibeix tota la seva contundència quan analitza com quedarà l'autonomia un cop passada pel segon ribot, no el del Guerra, sinó el del Tribunal Constitucional. Una piltrafa. I llavors la gent tendeix a deprimir-se, les cares es fan llargues i els caps s'acoten. Alguns directament opten per la beguda i no s'estan d'armar-la per les cantonades.

A mi en López Tena m'agrada. I al.lucino que sigui de Convergència. És un convergent ben anòmal. I tant de bo tots els convergents fossin com ell. Per això cal cuidar-lo. Fins i tot mimar-lo i tot. De fet, en López Tena és un luxe per CDC. Per això estic segur que li faran el llit al partit. Mai no serà candidat a les europees (tant de bo m'equivoqui).

No és cap casualitat que en Jordi Pujol surti ara amb les declaracions anti-independentistes. Ni que la colla de zombies dels Cullells, Roques i Alavedres, treguin el santcristogros en processó i cridin el va de retro corresponent.

Naturalment aquí qui té el poder de decidir és en Mas. Optarà pels zombies o serà valent, agosarat... i intel.ligent (aiaiaiai, quina por!)?

Però tornant a en López Tena. Comparteixo amb ell gran part del que diu, però no tot. Hi comparteixo que l'element clau per iniciar el procés sobiranista és que un partit independentista (o una majoria independentista) explícita guanyi les eleccions, i des del govern iniciï el procés cap a la independència.

Aquest és el camí que va iniciar-se a Montenegro, que s'està portant a terme a Escòcia, i que ben probablement tindrà lloc al Quebec.

És a dir, en altres paraules, la independència es construeix des del govern. I des d'un govern explícitament independentista. Correcte. Totalment d'acord.

A partir d'aquí.... En López Tena aposta per la via legal, buscant les escletxes.... Jo sóc més aviat escèptic. El dret no deixa de ser una tècnica més o menys sofisticada. Jo aposto per una Declaració de Sobirania immediata i obrir el paraigüa per aguantar el xàfec. Naturalment cal estar preparats per a resisitir i garantir l'ordre públic, el funcionament de les infrastructures... i aconseguir els reconeixements internacionals corresponents, i tot això cal preparar-ho per endavant...

Penso que l'ofensiva ecspanyola contra la declaració d'independència serà jurídica, policial i sobretot mediàtica, sense oblidar l'econòmica i la tecnològica (ciberatacs, seguint el model rus a Estònia i Georgia, per exemple). Seguint el cas serbi, probablement els ecspanyols intentarien neutralitzar tots els centres emissors (Sant Joan i Sant Cugat), les ràdios, per deixar el govern independentista català sense veu.

L'ofensiva jurídica seria aturada amb la destitució immediata de tots els jutges ecspanyols i la policial amb la depuració dels ME i de les policies locals corresponents, i si calgués engarjolar-los, doncs endavant.

En definitiva caldria una mobilització que garantís l'ordre públic enfront la cinquena columna ecspanyola -que no tingueu cap mena de dubte, estaria impulsada per agents de la intel.ligència ecspanyola, incloent la guàrdia civil i els totxos de la policia nacional que portarien a terme operacions psicològiques (psy ops) amb la intenció de provocar confusió, terror, pànic, etc.

Bé, tot això caldria treballar-ho més. Naturalment, però esperar que els ecspanyols acceptin arguments legals per acceptar la independència de Catalunya és ser un somniatruites. Mai, repeteixo, mai, els ecspanyols han abandonat voluntàriament un territori que preèviament havien controlat. Se'ls ha hagut de treure a hòsties, o amb una pistola al pit (cas del Sàhara). Cal aprendre de la història.

5 Comments:

Blogger reflexions en català said...

Tant de bo no li fotin el llit, però segur que molts li tenen ganes. És massa intel·ligent i desacomplexat.

18 de desembre del 2008, a les 16:28:00 CET  
Anonymous Anònim said...

A mi també m'agrada en López Tena.

A mi també, per comparació, m'agrada CiU. Em passa com a n López Tena.

M'agradaria més ser el president del meu partit a on jo fos l'ùnic militant i ningú em portés la contrària...i ser sempre el candidat a totes les eleccións. Em votaria, segur.

Però, com a humil ciutadá de a peu que vota quant toca i li deixan i no és de cap partit perque el meu esperit lliure m'ho impedeix, trio, remeno i si en trobo algún de millor, el compro, i ara per ara, al super electoral, no hi ha res millor...ni s'espera.

Pel que sé, a CiU hi ha gent independentista...i gent que diu que no ho és, però tots tenen una cosa en comú que els uneix, i és Catalunya.

Es clar, ho comparas amb l'altre alternativa, el PSOE sucursal del NE. i no hi veig el color.

Avants, els que pensdabam que CiU havía de ser més, teniam la creença de que votant a ERC els donabam una empenta. I tant que li varen donar la empenta!...però justament en el sentit contrari del que pensabam, així és que res d'experiments, que de PSOEcialistes-montillistes, ja estem servits.

Cordialment.

Cordialment

18 de desembre del 2008, a les 17:38:00 CET  
Blogger Un indígena said...

Efectivament, només es pot iniciar un procés cap a la independència des d'un govern nacionalista, i certament la via judicial no servirà de res. En quina justícia hem de confiar? La independència s'exerceix i punt. Es guanyen unes eleccions i es proclama la indeèndència. Només cal cercar un primer recolzament dels Estats Units. La resta caurà sola.

18 de desembre del 2008, a les 19:49:00 CET  
Blogger Salvador Molins, BIC-CA said...

a Batalla que s'acosta i no ens fa por ... BIC 1323
smolins9 | esborrar | dissabte, 27 de desembre de 2008 | 01:26h
Abans d'arribar al possible contraatac d'Espanya contra la nostra Independència, que ens relata en Josep Sort en el text que he enganxat al capdavall d'aquest post, la primera i veritable batalla s'haurà de lliurar dins del Parlament de Catalunya.

Mas i Puigcercós han demostrat una i una altra vegada no estar gens per la feina, és bastant d'il·lusos esperar que ho facin ara o d'aquí a uns mesos, d'entrada no saben fer res més que pidolar per l'estatut ribotat, l'estatut nyap i esclau!

Són capaços, i així ho han expressat, de convocar un referendum per demanar de nou si estatut nyap "Sí" o si estatut nyap "No" i tot plegat per treure's les puces de sobre i passar el messellisme claudicant a mans del poble. Com Pilats, rentant-se'n les mans.

La Independència s'acosta, és veritat, però LA INDEPENDÈNCIA NO VINDRÀ SOLA. Cal treballar-la, cal precipitar-la, cal empenyer-la ...
i per fer tot això ha nascut Catalunya Acció, i per fer tot això Catalunya Acció demana a tots els patriotes catalans que s'allistin per aquesta noble causa.

La Independència de tot Poble és una noble tasca, perquè el dret de ser i el dret de ser lliure són els dos primers drets de tot ésser i de tota nació!

Estar per la vida i per la llibertat són dues opcions i dues necessitats digníssimes i irrenunciables.

Catalunya Acció la constitueixen les dones i homes que fan que les coses passin ... i aquesta gent, patriotes compromesos i determinats a alliberar Catalunya farem que la Independència s'acosti dia a dia.

També els fets que avui passen a casa nostra precipiten la Independència, però sense un lideratge que la condueixi desaprofitarem l'ocasió i aleshores les coses podrien anar per mal borràs. Hem de ser conscients dels perills i costos que comporten la vida i la llibertat d'un Poble. Nosaltres en som conscients.

Avui, finals del 2008 i començament del 2009, a Catalunya ja no cal dir si cal o no cal la independència, sinó que cal aixecar-se i caminar, posar-se mans a l'obra. I això Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció, ja ho fa! Ell ja fa quatre anys que ha començat a preparar el camí que ens ha de portar a la Batalla Política que esdevindrà Preludi de la Independència de Catalunya.

-------------------------------

Extret del Blog de Josep Sort:

(des d'ací)

"... No és cap casualitat que en Jordi Pujol surti ara amb les declaracions anti-independentistes. Ni que la colla de zombies dels Cullells, Roques i Alavedres, treguin el santcristogros en processó i cridin el va de retro corresponent.

... (i fins al final)

Salvador Molins (Conseller de Catalunya Acció)

27 de desembre del 2008, a les 1:48:00 CET  
Blogger Salvador Molins, BIC-CA said...

a Batalla que s'acosta i no ens fa por ... BIC 1323
smolins9 | esborrar | dissabte, 27 de desembre de 2008 | 01:26h
Abans d'arribar al possible contraatac d'Espanya contra la nostra Independència, que ens relata en Josep Sort en el text que he enganxat al capdavall d'aquest post, la primera i veritable batalla s'haurà de lliurar dins del Parlament de Catalunya.

Mas i Puigcercós han demostrat una i una altra vegada no estar gens per la feina, és bastant d'il·lusos esperar que ho facin ara o d'aquí a uns mesos, d'entrada no saben fer res més que pidolar per l'estatut ribotat, l'estatut nyap i esclau!

Són capaços, i així ho han expressat, de convocar un referendum per demanar de nou si estatut nyap "Sí" o si estatut nyap "No" i tot plegat per treure's les puces de sobre i passar el messellisme claudicant a mans del poble. Com Pilats, rentant-se'n les mans.

La Independència s'acosta, és veritat, però LA INDEPENDÈNCIA NO VINDRÀ SOLA. Cal treballar-la, cal precipitar-la, cal empenyer-la ...
i per fer tot això ha nascut Catalunya Acció, i per fer tot això Catalunya Acció demana a tots els patriotes catalans que s'allistin per aquesta noble causa.

La Independència de tot Poble és una noble tasca, perquè el dret de ser i el dret de ser lliure són els dos primers drets de tot ésser i de tota nació!

Estar per la vida i per la llibertat són dues opcions i dues necessitats digníssimes i irrenunciables.

Catalunya Acció la constitueixen les dones i homes que fan que les coses passin ... i aquesta gent, patriotes compromesos i determinats a alliberar Catalunya farem que la Independència s'acosti dia a dia.

També els fets que avui passen a casa nostra precipiten la Independència, però sense un lideratge que la condueixi desaprofitarem l'ocasió i aleshores les coses podrien anar per mal borràs. Hem de ser conscients dels perills i costos que comporten la vida i la llibertat d'un Poble. Nosaltres en som conscients.

Avui, finals del 2008 i començament del 2009, a Catalunya ja no cal dir si cal o no cal la independència, sinó que cal aixecar-se i caminar, posar-se mans a l'obra. I això Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció, ja ho fa! Ell ja fa quatre anys que ha començat a preparar el camí que ens ha de portar a la Batalla Política que esdevindrà Preludi de la Independència de Catalunya.

-------------------------------

Extret del Blog de Josep Sort:

(des d'ací fins al final del teu escrit)

"... No és cap casualitat que en Jordi Pujol surti ara amb les declaracions anti-independentistes. Ni que la colla de zombies dels Cullells, Roques i Alavedres, treguin el santcristogros en processó i cridin el va de retro corresponent.

... (fins al final)


Salvador Molins (Conseller de Catalunya Acció)

27 de desembre del 2008, a les 1:50:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home