EL GOVERN ECSPANYOL RECONEIX L'ESPOLI FISCAL DE CATALUNYA i EL SEU DRET A DECIDIR

Finalment, i després dels enormes sacrificis soferts per l'actual direcció d'ERC, avui per primera vegada, el govern ecspanyol ha reconegut l'existència d'un espoli fiscal a tota Catalunya i s'ha mostrat disposat a aixugar-lo de manera immediata.

La notícia ha estat difosa en roda de premsa pel propi president ZP, acompanyat pels pesos pesants del PSOE a Catalunya (recordeu, "el PSC somos nosotros"), celebrada a la Sala de Premsa de la Moncloa.

ZP, concretament ha anunciat que en els propers Pressupostos, s'inclourà una partida específica sota la denominació de Deuda histórica a Catalunya, que ascendeix a 18.000 milions d'euros. A més a més, aquesta partida es repetirà en els propers exercicis pressupostaris i només s'extingirà un cop la Comissió Mixta Estat-Generalitat pactin un model de finançament semblant al concert basc. Un altre dels punts rellevants de l'acord és que a partir d'ara el govern català es compromet a dedicar el 0.7% del PIB a solidaritzar-se amb el pobre i famolenc poble ecspanyol.

Però això no és tot. Segons hem pogut saber, el govern ecspanyol també es mostra disposat a aprovar una llei orgànica sobre el dret a decidir dels pobles d'Ecspanya, de manera que a partir de la seva entrada en vigor, Catalunya i la resta de nacions sotmeses a l'estat ecspanyol, podran exercir sense cap entrebanc el seu dret d'autodeterminació, mitjançant un referèndum.

Preguntat sobre aquest sobtat canvi d'actitud, ZP ha reconegut que aquests darrers dies ha vist la llum i que en somnis, se li han aparegut la Pilar Rahola, la Milagros Pérez Oliva, la Margarita Saénz i Júlia Otero li han indicat el camí cap a la Veritat Suprema...

En saber-se la notícia, des del carrer Calàbria, els membres de l'actual direcció d'ERC, amb els ulls plorosos i emocionats, han sortit al carrer cridant frenèticament el nom de ZP. Segons testimonis presencials, Joan Puigcercós es trobava en un estat d'excitació tal que ha requerit atenció sanitària, mentre que Josep Lluís Carod-Rovira, literalment ha levitat tres metres mentre mormolava paraules inconnexes, de les quals només s'ha entès un fragment: "Sóc un estadista, sóc un estadista" diuen que deia.... Per la seva banda, Josep Huguet ha estat vist amb un ninot al qual li clavava frenèticament agulles i, fora de control, anava cridant "Aquesta pel Carretero, aquesta per la Rut, aquesta per l'Emili".

La direcció d'ERC no es trobava sola en aquest dia de joia. Centenars de milers de catalans i catalanes, segons algunes fonts, prop de 350.000, omplien de gom a gom el carrer Calàbria i altres d'adjacents, tots ells i elles volien demanar perdó per haver deixat de votar el partit del recte camí i la veritat suprema...

El president de la Generalitat d'adalt, José Montilla, té previst sortir al balcó de la Plaça Sant Jaume per tal de proclamar públicament la República Catalana. En aquest moment històric, Montilla ha demanat al President de la Generalitat d'abaix, Francesc Camps, així com també al President de les Illes Balears, Francesc Antich, un acord de confederació dels tres territoris històrics. La resposta rebuda ha estat positiva en els dos casos.

La notícia ha tingut un impacte internacional enorme. Els principals mitjans de comunicació del món l'han inclosa en la portada dels seus diaris, dels seus butlletins de ràdio i dels seus telenotícies.

El blocaire Josep Sort, molt emocionat, ha penjat un post en el seu humil i modest bloc, anunciant que, aconseguits tots els seus objectius polítics, es disposa a tancar-lo i, com a prova de penitència per no haver cregut en els infalibles designis dels preclars dirigents actuals d'ERC, anirà caminant de genolls des de casa seva a la Muntanya de Montserrat. 

Fi de la crònica. Diumenge, 28 de desembre del 2008.

OTERO AND FRIENDS FOR JOSEP LLUÍS

Ja ho avançava en un post anterior, que per cert ha tingut una acollida notable, per les moltes felicitacions que he rebut. Total, només vaig fer que mirar els resultats en el web corresponent, i treure'n les conclusions lògiques corresponents. Però la vida és així. De vegades et treballes un bloc mil vegades més i ningú no fa puto cas. És inevitable.

Però tornem-hi: ja avançava que en la cursa al lideratge d'ERC, els sociates també hi diuen la seva. I per fer-ho fan servir els seus òrgans oficials, amb l'Iceta, posant cara trascendental quan pretén enganyar-nos que és catalanista. Amb el Zaragoza, vantant-se de ser un spin doctor king size, i altra fauna sociata badant boca perquè qui no té feina el gat pentina.

Però també utilitzen els seus òrgans extraoficials. És a dir, els companys de viatge. Periodistes, artistes, gent de la faràndula, etc, tots aquells que viuen dels grans pressupostos i que sovint són més fanàtics que els propis kapos.

Per això no ens pot sobtar, que una de les sociates de pro que s'arrosseguen per casa nostra, com és la Júlia Otero, casualment, convidi en Josep Lluís Carod Rovira, al seu programa d'entrevistes amb nens que s'emet avui dimecres per la nit. Per més inri, tampoc és casual que l'altra convidada sigui l'Olga Viza, la periodista pija que encarna a la perfecció el súmmum de la catalaneta acomodada a Ecspanya. Viza, conjuntament amb el pata negra Lorenzo Milà, són els casos típics de catalans guais que aposten per Ecspanya, bé sigui des de TVE, des de TV3 o des d'on sigui.

Bé, preparem-nos, doncs, o prepareu-vos, perquè jo no el penso veure, per una hora o hora i mitja d'ensabonada -per no dir una altra expressió més contundent, que després em retreuen les formes- de les dues periodistes al Carallot. Quin ménage à trois! En ple inici de la campanya, els sociates saben que es juguen el coll, i faran tot el possible perquè els partidaris de l'statu quo, es diguin Carod, Puigcercós I o Puigcercós II, no perdin la partida davant del sector renovador encapçalat per en Joan Carretero i la Rut Carandell.

I per cert, en Carretero o na Carandell, tindran una hora o hora i mitja de televisió pública gratix per explicar les seves propostes i donar-se a conèixer? Molt em temo que no. Tal i com ja vaig escriure en un altre bloc, i disculpeu que m'autociti tant, ens trobem d'un altre exemple de cop d'estat mediàtic on els poders fàctics estan intentant influenciar el sentit del vot dels ciutadans, en aquest cas dels militants d'ERC, com abans es va fer, amb un èxit més que notable, arran dels dos debats de les eleccions ecspanyoles.

L'Otero, que una amiga meva sempre ha dit que fa cara de dur les calces brutes, al servei de la causa sociata. I ara, aquesta causa es diu Carod Rovira.