JOAN CARRETERO... DE DRETES?
O UNA LLIÇÓ DE COM CARREGAR-SE ELS SOCIATES SENSE DESPENTINAR-SE
Una de les principals brames que fan córrer els sectors contraris a Joan Carretero dins d'ERC és que tant ell com el Reagrupament.Cat, són gent de dretes, conservadora fins a la medul.la. Aquesta qualificació, es deriva del fet que en Carretero no s'amaga de defensar que en el context actual -el de la lluita per la independència, s'entén- cal prioritzar l'eix nacional, sense que això pressuposi obviar l'eix social (atès que prioritzar no pressuposa obviar, sinó ordenar).
Però, realment ho són, de dretes i conservadors? Com sempre, per contrastar aquesta brama, i detectar-ne qui l'escampa i qui se'n beneficia, ens hem de remetre als fets.
Entre el 1995 i el 2003, Joan Carretero va ser batlle de Puigcerdà. Si ens limitem a repassar els resultats electorals locals de 1995, 1999 i 2003, observem, paradoxalment, que en Carretero va aconseguir tot el contrari del que precisament ha aconseguit ERC a nivell nacional. Concretament, carregar-se els sociates, pràcticament sense despentinar-se. Fixem-nos-hi.
En les eleccions del 1995, ERC, encapçalada per Carretero va obtenir el 20,50% dels vots vàlidament emesos i 3 regidors. Per contra, els sociates en van aconseguir el 27,25% i 4 regidors. Els convergents obtingueren el 37,05% i 5 regidors i els peperos el 7,4% i 1 regidor. Aquest resultat va permetre Carretero obtenir la batllia, pressuposo que amb un pacte amb els sociates. Si realment va haver-hi un acord d'esquerres llavors, és rellevant assenyalar que qui va acabar ocupant el màxim càrrec consistorial va ser el cap de llista del partit petit (ERC). Subratllo aquest detall, perquè penso que també s'hauria pogut aplicar al Parlament de Catalunya després de les eleccions del 2003, fet que hauria evitat que un sociata, llavors un autèntic cadàver polític, accedís a la presidència de la Generalitat.
Quatre anys després, però, els resultats foren tots uns altres. El dretà Carreter0, va fagocitar els sociates de Puigcerdà i fins i tot una part considerable del vot convergent. En les eleccions de 1999, ERC va obtenir 58,26% dels vots i 9 regidors, mentre que els sociates queien al 10,9% i només obtenien una única acta consistorial. Els convergents també es fotien una bona pinya i queien al 18,5% i 3 regidors. Havia nascut una nova estrella en l'univers polític català, encara que el fet que no exercís a Barcelona, el convertia per molts periodistes pixapins en quelcom exòtic i de capdesetmana.
Finalment, el 2003, Carretero va tornar a guanyar per majoria absoluta. Un 52% el votaren i ERC obtingué 8 regidors. Tant CiU com els sociates repetiren el resultat en regidors (1), si bé els convergents augmentaren en percentatge de vot (24.4%), mentre que els sociates només ho feren residualment (11,28%). Això sí, una nova força entrava al consistori, APC-EPM, propera als palanganes (ICV), amb 1 regidor i el 7,2% dels vots.
El desembre del 2003, Carretero dimitia com a batlle per passar a ser conseller de governació. El seu curriculum constava que amb vuit anys de batlle, no només s'havia guanyat l'odi dels poders fàctics ceretans, vinculats, com no podia ser altrament, a CiU, sinó que havia trinxat per complert els sociates, deixant-los en una posició molt marginal.
Déu n'hi do per un dretà, a parer és clar dels sectors que no només no han sabut com derrotar els sociates, sinó que els han fet créixer com l'escuma, a l'hora que ells s'enfonsaven i perdien vots pels descosits.
En definitiva, Carretero, va allunyar del poder els sociates. Un delicte que es paga molt durament. La difusió de brames, infundis, l'atac de la Brunete mediàtica sociata, és constant i incansable. I naturalment, els palanganeros dels sociates arriben allà on prefereixen no arribar els sociates per por d'aparèixer com a massa radicals.
Tradicionalment, l'ofici de palanganeros oficials dels sociates, el tenien reservat els d'Iniciativa, que ho feien perquè s'hi jugaven el coll... i la menjadora.
Darrerament, però, aquells que tenen per objectiu convertir ERC en una versió de l'antiga Euskadiko Ezkerra, avui en dia fagocitada pels sociates, també s'hi han abocat amb ganes, i seguint les consignes de Ferraz, de Nicaragua o de la Plaça Sant Jaume, gosen titllar un dels pocs polítics que ha aconseguit massacrar els sociates sense contemplacions, en un suposat polític dretà. Tothom sap com és d'eficaç l'aparell de propaganda i de desinformació dels sociates. La darrera campanya electoral n'ha estat l'enèssim exemple! I tothom sap l'odi que li tenen a en Carretero, començant pel propi Zapatero, que en va exigir la seva destitució com a conseller al sibwana Maragall.
Penso que molts independentistes, siguin o no militants d'ERC, hem de recolzar en Joan Carretero en aquesta conjuntura clau.
ARA PODEM rectificar el camí cap al desastre per on va ERC en aquests moments. No s'està jugant només el futur d'ERC, que també, sinó el futur de Catalunya com a Poble i com a Nació que decideixi el seu futur polític.
Siguem-ne conscients. RENOVEM ERC, ARA PODEM!
Etiquetes de comentaris: ERC, JOAN CARRETERO, REAGRUPAMENT. CAT
7 Comments:
Estic d'acord en tot amb tu. Gràcies per no satanitzar l'esser de dretes, una opció tan legítima com esser d'esquerres.
Com a antic votant d'ERC mai li perdonaré a Carod que no hagi tengut nassos de fer aprovar la llei de llengües a l'Aragó, aconseguir la devolució dels papers catalans de Salamanca o aconseguir la publicació de les balances fiscals, tot i esser tan decisiu! Fixau-vos que cap d'aquestes tres coses costava ni un cèntim!
Els coneguts que estaven a ERC (em sembla que només en queda un) m'explicaven que hi ha tres sectors, tots d'esquerra però una més que altres: els marxistes, els socialdemocrates no marxistes i els liberals. I també que el Puigcercós i en Carod estarien amb els del mig i que en Carretero estaria amb els darrers. No dic que en un moment donat no sigui bo que algú amb pebrots foti un cop de falç, independentment de la seva orientació. Però probablement la direcció serà reflex de la militància, i la militància mirarà els pebrots però també el color. Quin color té la majoria de la militància d'ERC??? Fa uns anys probablement era majoritàriament marxista. Ara potser són majoria els socialdemòcratesmigliberals (per la lògica de que el centre sempre té la majoria). Si els liberals són minoria pot ser que votin majoritàriament a un liberal??? I l'altra pregunta és si ens cal una centre-esquerra tan poc esquerrà??
Un article brillant, Josep, brillant. Molt bo, molt encertat. Indispensable.
Molt bon article, com sempre rebatent la intoxicació socialista amb les dades a la mà.
Fantassin, mentre el moviment independentista es debat entre dretes i esquerres, passos envers la independència no els està fent ningú.
D'altra banda, qualificar de liberal qualsevol polític important català és com un mal acudit. Són tots plegats una colla d'intervencionistes que desconfien de la societat, del PP a IC-V.
Hola,
crec que l'article està ben escrit, i m'agradaria deixar clar que no estic molt assabentat del perfil exacte de cada un dels possibles candidats a liderar ERC, però si s'ha de triar algun, com més liberal millor. Ser liberal no és sinònim de ser de dretes.
Al marge d'això, m'agradaria fer un apunt al plantejament que feies que el Joan Carretero podia restar al PSC en favor d'Esquerra, tal com ho va fer al Puigcerdà. De segur que al poble on va exercir l'alcaldia ho va fer molt bé, per això va rebre el suport del poble reiteradament, però... jo diria que la població de Puigcerdà no és representativa de la del conjunt de Catalunya. Prendre un poble de 9000 habitants per Catalunya, potser és una mica atrevit, tot i que també pot ser que ho aconseguís. El temps dirà.
Una abraçada!
Molt bon article, sens dubte.
Salut,
Exactament! Ser liberal no és sinònim de ser de dreta.
Per això, perquè tota esquerra te
una ala dreta
(que dins de ser d'esquerres és la que no és tan d'esquerres com les altres),
i una ala centrista
(que tot i ser d'esquerres no és tan esquerrana com la que ho és més i tan poc com la que ho és menys, i a més acostuma a ser la majoritària)
i una ala esquerrana
(que acostuma a ser la més petita i que fa de consciència crítica de la resta).
Publica un comentari a l'entrada
<< Home