NOVA ENQUESTA: LA CRISI DEL CAUCAS
Acabo de penjar una nova enquesta al bloc. La podeu llegir i votar si us desplaceu una mica més abaix. A diferència de les anteriors enquestes, on quasi sempre tractava de temes, diguem-ne que domèstics, la d'avui tracta d'un tema de summa actualitat internacional. Em refereixo, és clar, a la crisi del Caucas.
Ja fa uns dies vaig penjar un post al respecte. Em refermo en el que s'hi deia. I també al.lucino del que companys independentistes han arribat a escriure. Per aquest motiu, vull sondejar una mica entre els lectors d'aquest humil i modest bloc, respecte la seva opinió quant al conflicte.Sóc conscient que la pregunta és una mica simplista, però, a l'hora de fer una enquesta, no es pot fer un anunciat ple de matisacions.
En tot cas, sempre podeu penjar un comentari... un cop hagueu votat... naturalment (o no).
Etiquetes de comentaris: ESTATS UNITS, GEÒRGIA, OSSÈTIA DEL SUD, RÚSSIA
escrit per JOSEP el 8/29/2008 05:59:00 p. m.
18 Comments:
Bona nit, benvolgut Josep.
Home, tenir prop de 50 post's a mitjan agost, significa que vas triar i exposar força bé un tema interessant.
I les setmanes posteriors ho estan confirmant.
És una questió, una crisi oberta, amb la superpotència global una mica pel mig, amb l'Iran al darrera, el petroli, els interesos, l'intent de renèixer de la Russia de Putin vist que a la Xina se li permet molt, etc.
Bé. Força interessant la questió.
Ja he votat.
Cordialment,
Andreu
Ja he votat i he votat que el responsable és Georgia.
per mi la mateixa vara de mesura, si parlem de migracions en som un bon exemple tot i que en el nostre cas és català tothom qui vulgui ha fet el mateix mal o més. Tot i que la gent ve guanyar-se el pa semblen marionetes i si a sobre tenim un partit PSA que viu de la gethitçazió ja no et dic més.
jo he votat:
Geòrgia, per no respectar la voluntat dels seus territoris secessionistes
Ara si que l'has encertada Sort: simplista. Això és el que fas en el teu blog. Anàlisis simplistes. Tan simples com tu mateix...o més aviat ximples. Això si que és una enquesta científica: els 4 matats de sempre llepant el cul del gran gurú i votant, de lo qual es despendrà una nova anàlisi simplista. Et proposso una nova enquesta simplista: caldria que entrés per la seguretat social la medicació i el tractament als que es creuen intel·lectuals i analistes i s'enganxen a escriure simplicitats en blogs per autocreure's que ho són?. I els que els hi contesten?. Caldria tractar-los com els ludòpates, els alcohòlics, els claustrofòbics, els piròmans i altres fòbies?. Apa ja podeu tornar a reflexionar i teniu un nou tema pel superblog i els superposts.
La culpa és de Rússia i dels ossets per deixar-se manipular. Caucas no duu accent.
Occident, del qual formo part i a vegades me'n avergonyeixo, está defensant a l'qgressor (probablement perque alguna complicitat devia d'haver-hi) i criminalitzant als agredits.
Russia a trucat moltes vegades a la porta d'occident i la resposta ha sigut la humiliació. Ara tenim un problema, i no tinc gens clar qué en treurá Europa de tot plegat.
Critiquem en Putin amb molts d'acudits. Qué voleu que us digui, el borratxo de'n Boris Yeltsin, sembla ser que per occident, era molt "demòcrata", però, si jo fos rus, sense cap mena de dubte, preferiria mil vegades en Putin que no pas en Yeltsin.
Es una casualitat que l'assesor en politica internacional de George W. Bush, Randy Scheunemann sigui el director de campanya de Jon Mc. Cain?.
Perqué els principals critics de la politica internacional seguida per la "familia" Bush siguin els ex colaboradors de Nixon, Ford i Reagan?, com p.e. Pat Buchanan o el mateix Kissinguer?.
Li interessa als neocons i antilliberals (ANTILLIBERALS!)de la adm. Bush una nova guerra freda? ( i que deu vulgui que no la vulguin calenta).
Hi ha tant i tant a dir sobre el que hi ha al darrera d'aquest conflicte...coses molt gruixudes, que no hi ha lloc per comentar-ho, però a la superfici, lo evident, lo que tothom ha pogut veure, és que Georgia va atacar Ossètia del sur passant-se per l'entrecuix pactes signats al 1999, atacant "forces de pau" russes que eran a Ossètia del Sur en virtut d'aquests acords, matant soldats russos i població civil ossèta, i que, d'una manera del tot indigna, se li ha volgut donar la volta a l'assumpte volent fer veure que l'agressor és Russia.
Com que ho trobo vergonyos, així ho dic i ho expresso, més enllá d'altres conflictes anteriors que com he dit avants, hi ha en le rerafons del problema.
Lamentables també els esforços de voler fer passar bou per bèstia grossa parlant de Russia com si fos la URSS. Russia, ara mateix, no té res a veure amb la URSS, i no només aixó, sino que Russia, els russos, foren les més grans victimes de la URSS. Els primers que no volen ni sentir a parlar de la URSS, son els russos.
No oblidem que el criminal Iosif Stalin, era georgiá i Breznef, Ukrainés (quina casualitat tu!). Fou aquest georgiá Iosif Stalin i el seu segon, també georgiá, en Bèria (un altre criminal) qui, al 1922, va incloure Abjasia i Ossètia del Sur a Georgia, i fins aquesta data, mai Abjasia i Ossètia del Sur, havian sigut de Georgia.Ho feren sense preguntar-lis res al respecte.
Sembla ser que aquí, valen totes les opinions menys les dels afectats, que son els Ossètes i els Abjassos. Es sorprenent que persones que deleixen pel dret de l'autodeterminació de Catalunya, es prenguin tant a la lleugera el dret d'aquestes dues repùbliques a decidir el seu destí.
Imagine. Encara estem a l'estiu, Imaginem.
Estem al 2030. Catalunya és independent, des de fa 10 anys. Les fronteres amb Espanya, amb França i amb Andorra, són els límits de l'actual territori de Catalunya.
Hi ha tendències secessionestes a la Baixa Cerdanya, a era Val d'Aran, i, sobretot a les dues principals comarques de la regió de l'Ebre, les situades al sud de la Catalunya estricta.
El Baix Ebre i el Montsia (ara 145.000 habitants) han augmentat molt la població, atès que bona part de prejubilats o jubilats del Baix Llobregat, de parla estricta castellana, s'han anat concentrant en aquelles dues comarques.
Ja tenen 210.000 persones residents.
Han esdevinguts zones on el creixent contraban amb Espanya ha facilitat una nova i forta riquesa a molts dels seus residents.
Des de l'altre cantó (antic Pais Valencià) el contraban també ha esdevingut la primera font d'activitat i riquesa.
L'administració espanyola no fa res per evitar-ho, i la de la Generalitat catalana intenta no actuar de manera decidida, per a no atiar la propaganda secessionista que arriba de l'altre cantó de la frontera i que està quallant en la població.
Els dos partits espanyols, sabent que les fronteres catalanes estan reconegudes per la ONU i per la Unió Europea, i que Catalunya ha estat reconeguda per altres 90 estats independents, afavoreixen, indirectament, una nova via, secessionisme i independentisme a l'Ebre, invocant el dret d'autodeterminació.
Les autoritats espanyoles diuen que no fan res al respecte, però que estan disposades, per raons humanitàries i històriques, a salvaguardar els drets dels residents a aquelles contrades.
Els principals ajuntaments (Tortosa, Amposta, ) estan governats, després de les eleccions locals, per carrecs activament proreintegració a l'estat espanyol.
Malgrat les competències traspassades per la Generalitat a les vegueries, i la de l'Ebre té les màximes, més que era Val d'Aran, el sentiment majoritari , es pro-espanyol.
Secessionista de Catalunya.
Els càrrecs locals han organitzat, fins i tot, referèndums amb la disiuntiva manteniment a Catalunya o secessionisme, amb o sense sotmetiment a Espanya.
Guanya el secessionisme, atesa la vinguda accelerada, els 15 darrers anys, de 40.000 ex-residents a altres municipis catalans.
Tenen dret d'autodeterminació els residents al Baix Ebre i al Montsià? Per separat, o conjuntament?
Per a formar un nou miniestat propi, sota el protectorat espanyol?
O per a reintegrar-se a Espanya?
Espanya anuncia que reconeixerà la seva propia personalitat en el marc d'una àmplia autonomia, tant o més important, que la de les Illes Canàries. Admet que el català segueixi sent segon idioma oficial al nou estat que pugui crear-se.
I els de la Val d'Aran?
Que fan a la Plaça Sant Jaume? Res.
Tota la vida, 10 anys, 5 anys?
A les dues comarques de l'Ebre , ara, hi ha censades 140.000 persones, i a la Val d'Aran 7.500.
Però els drets són els drets.Segur?
Drets? I Reus, i La Seu d'Urgell? i l'Alt Empordà? i el Capcir, i el Conflent?
_________________________
Ja m'he despertat. Quin somni més confós he tingut aquesta tarda.
La bacaïna més intranquil.la de fa mesos.
Sort que són tonteries absurdes,s que mai poden produir-se.
Que he dinat avui?
Perdoneu, compatriotes, però he trigat en oblidar-ho.
I m'ha semblat millor treure'm aquesta bogeria fantasiosa escrivint-la des del teclat. Ara ja podré tornar a restar tranquil.
Cordialment,
Andreu
____________________________
http://www.txetxenia.org
Abkhàzia i Ossètia, una mica d'història
Editor Web
Dimecres, 20 d'agost de 2008 12:00
Ossètia del Sud i Abkhàzia són dos dels anomenats "conflictes congelats" que s'arrosseguen des de la desintegració de la Unió Soviètica. Les dues Repúbliques del Caucas tenen el suport econòmic i polític de Moscou.
ABKHÀZIA
Abkhàzia es troba a pocs quilòmetres de la ciutat russa de Sotxi, que el 2014 acollirà els Jocs Olímpics d'hivern, i sembla una província russa. En temps soviètics, la República era rica pel turisme, gràcies a la costa del mar Negre i al seu clima subtropical. El Regne d'Abkhàzia va passar a ser un protectorat rus el 1810, i la composició ètnica va anar canviant després de les guerres del Caucas, perquè hi van arribar russos, armenis, grecs, búlgars, alemanys, estonians, i, sobretot, georgians.
Durant els primers anys de l'URSS, l'estatus d'Abkhàzia era confús i el 1931, per un decret de Stalin, que era georgià (nascut a Gori) i a qui li agradava molt passar les vacances a Abkhàzia, va entrar a formar part de Geòrgia com a República autònoma. Arran de les polítiques migratòries de temps soviètics, a principis dels anys 90, els abkhazos, un poble de la família del Caucas nord-oest, no arribaven a un 20% de la població.
Les relacions entre el govern de Sukhumi (Abkhàzia) i el de Tbilissi ja eren tenses durant el període soviètic i van desembocar en conflicte armat després de la dissolució de l'URSS, perquè no podien arribar a cap acord sobre l'estatus d'Abkhàzia.
El 14 d'agost de 1992, les tropes georgianes van entrar a Abkhàzia i van començar un conflicte que va acabar al cap d'un any amb la victòria abkhaza, que havia tingut l'ajuda de Rússia i de la Confederació dels Pobles de Muntanya del Caucas. A la primavera del 1994, es va signar un acord d'alto el foc vigilat per tropes d'interposició russes i cascos blaus de les Nacions Unides.
La població és ara d'uns 250.000 habitants, la majoria abkhazos i amb minories importants de russos i d'armenis. Els abkhazos no volen sentir a parlar de tornar a formar part de Geòrgia. L'Al·la, una botiguera de Sukhumi, resumeix el sentiment del poble abkhaz: "És impossible reconciliar-se amb Geòrgia, el 14 d'agost del 92 de sobte comença la guerra i els veïns (georgians) es converteixen en enemics i agafen els fusells contra nosaltres". Els milers de refugiats georgians que van haver de fugir, però, també consideren que Abkhàzia és casa seva.
Fragment de l'article Amb la indepenència de facto des dels 90", de Natàlia Boronat, publicat a l'Avui.
OSSÈTIA
Ossètia del Sud és una autoproclamada província independent de Geòrgia l'estatus de la qual no està reconegut per cap dels països membres de les Nacions Unides, que continuen considerant aquesta regió com a part integrant de Geòrgia. Ossètia del Sud comprèn 4.000 quilòmetres quadrats de territori, i la seva frontera és a 100 quilòmetres al nord de la capital georgiana, Tbilisi.
El moviment separatista d'Ossètia del Sud cobra especial importància després de la caiguda de la Unió Soviètica. Aleshores i des de 1922, Ossètia era considerada un 'oblast' --unitat administrativa amb relativa autonomia-- dins del conjunt de repúbliques soviètiques. El setembre de 1990, Ossètia del Sud va declarar la seva autodeterminació, rebutjada públicament per Geòrgia el desembre d'aquest mateix any.
El subsegüent conflicte armat (gener de 1991 - juny de 1992) entre forces russes, i separatistes ossetes contra la Guàrdia Nacional georgiana es va cobrar les vides d'unes 3.000 persones. Després de la declaració d'alto el foc el 14 de juliol, va caler esperar tres anys abans de la signatura d'un "memoràndum d'entesa" entre el president de Geòrgia, Eduard Shevardnadze i el president de facto d'Ossètia del Sud, Ludwig Chibirov.
Des d'aleshores i fins al conflicte d'aquesta setmana, Geòrgia ha imposat dures restriccions per contenir el contraban de béns a la regió, un dels pilars de l'economia local i, en el terreny polític, l'actual president de Geòrgia, Mikhaïl Saakaixvili, ha proposat un acord de pau definitiu segons el qual Ossètia del Sud gaudiria d'"un ampli grau d'autonomia" dins d'un estat federal. Els ossetes, per part seva, desitgen una independència total encapçalats pel seu actual president, Eduard Kokoiti, llevat d'una petita part de la regió encara sota control georgià i dirigida per l'exseparatista Dmitry Sanakoyev.
Un plebiscit fet a Ossètia del Sud el 13 de novembre del 2006 amb un índex de participació del 91% va aprovar majoritàriament (99% a favor) la independència respecte de Geòrgia i la unió amb Ossètia del Nord i Rússia.
Rússia té interessos particulars a la regió, on la pràctica totalitat dels residents tenen passaport rus, i utilitzen el ruble com a moneda de canvi. El gegant gasístic estatal rus, Gazprom, està actualment construint nous gasoductes i infraestructures relacionades per valor de 640 milions de dòlars, i dos terços del pressupost anual d'Ossètia del Sud (uns 30 milions de dòlars) procedeixen directament de les arques de Moscou.
A la regió hi ha, a més, una força de pau de 1.500 homes --repartits proporcionalment entre russos, georgians i nord-ossetes-- per gestionar una treva. Tot i això, Geòrgia acusa les forces russes d'aliar-se amb els separatistes, una cosa que Moscou nega rotundament.
Fragment de l'article "Mesos de tensió entre Geòrgia i Rússia esclaten finalment en un conflicte armat a Ossètia del Sud", publicat a Europa Press.
http://www.txetxenia.org/index.php/component/content/article/1-darrers/482-abkhazia-i-ossetia-una-mica-dhistoria
Tota aquesta història de secessionisme del Baix Ebre i Montsià i Val d'Aran i Cerdanya per què no l'explicaveu quan estaveu tant entusiasmats amb la independència de Kòsovo?
S'ha d'avantposar l'eix Rússia/OTAN a l'eix nacional?
I es pot al mateix temps acusar l'ex ERC de fer el mateix, avantposar l'eix dreta/esquerra a l'eix nacional?
Jo crec que el que han de fer els russos, és tornar a fer-se amics dels americans, i per protegir-los dels dolent iranians, possar unes basses de radars i missils a Cuba i Veneçuela i desplaçar l'armada russa al carib, en mostra de bona voluntat i cooperació amb USA en la "lluita contra el terrorisme internacional".
A Mèxic, amb la inestabilitat que hi ha a l'estat de Xiapas, han de fer "la revolució de la enchilada" i possar a algun advocat mexicá que hagi estudiat a alguna universitat russa per retornar la estabilitat a aquest pais i de passada, acabar amb les màfies que hi operen, i acte seguit, reclamar a EE.UU. els estats de Texas, Arizona i California. De passada, podrían fer un oleoducte que conectés amb Venezuela per exportar el seu petroli a suramèrica, per fomentar el creixement del que tant necessitats estan. Tot aixó, amb bon rotllo, és clar, i amb declaracións d'amor i amistat eternes, com no podia ser de cap més manera!.
Crec que és lo menos que poden fer els russos, amb col.laboració amb EE.UU. per crear les bases d'un mon millor. I els EE.UU., amb la seua tradicional bona voluntat i cooperació amb els pobles oprimits de S.Amèrica, de ben segur que no hi possaria cap pega. Al contrari.
Ps.
"
Possible sanctions include not letting Russia into the WTO and boycotting the Winter Olympics 2014 in Sochi.
In 1980 the U.S. boycotted the Summer Olympics in Moscow, as a response to the Soviet Union entering Afghanistan to fight the Taliban - the same Taliban that NATO has been fighting since 2001".
Dimitri Medvedev
President de la Federació Russa.
Benvolgut Andreu,
He recuperat un comentari que vaig fer al Cimera l' 11 d' agost en resposta a una tribuna extra feta per l' Oriol de Mollerussa.
Hi ha una diferència clau entre Kosovo i Ossètia, i és que Kosova està poblada per nouvinguts albanesos i no serbis com històricament havia estat. Més que amb el Baix Ebre podria comparar-se amb el Baix Llobregat, però el Baix Ebre dona continuïtat territorial (com Kosova o Ossètia) i el Baix Llobregat no pas.
Ossètia no és una Nació de recent creació com la kuwaitiana o la quebequesa o l' italiana. I aquí ja copypastejo el que vaig dir a l' Oriol.
Benvolgut Oriol,
No dubto que el suport dels rússos als Ossets és pels seus interessos geoestratègics, que no és gens desinteressat, vaja.
Ara bé, Ossetia és una Nació que es remunta al segle VII, de precedents nacionals nòmades fins que s' estableixen al territori on des de llavors hi viuen. Tenen llengua pròpia, l' osseta (l' iron és el dialecte majoritari). Aquesta Nació es troba dividida entre dos estats que n' administren el territori, el nord rus el sud georgià, amb una amplia autonomia però dividits nacionalment.
El 19 de gener del 1992 el seu parlament (sud) va declarar la voluntat de separar-se de Georgia i unir-se als compatriòtes del nord...va ser rebutjat pel parlament georgià. Xevernadze.
El 20 de juny de 1990, la República d'Ossètia del Nord va convertir-se en la primera de totes les que formaven part de la Federació Russa en proclamar la seva sobirania nacional. L'any següent, la república va canviar el seu nom oficial pel de República d'Ossètia del Nord - Alània, en record dels seus avantpassats.
No ho he seguit massa, i caldrà fer-ho, però, així com històricament Kosovo és Sèrbia, però la majoria dels seus actuals habitants són musulmans albanesos...i n' hem acceptat la seva autodeterminació perque assoleixin la plena sobirania...Ossètia és Ossètia i hi viuen Ossets. Amb ferma voluntat de ser-ne i de seguir-ne sent.
Els pot passar que caiguin sota l' òrbita de moscú, però és la seva voluntat manifestada en referèndum 90%.
Jo penso que els russos s' hi han implicat perque l' OTAN se'ls posa a la porta de casa, no per ajudar els caucàssics, sinó per posar un argument de pes a la taula negociadora. Que els ossets siguin instrumentalitzats (com els USA van fer amb els Kurds) ja és una altra història. Els russos han aprofitat el precedent de Kosovo, per fer tastar a l' OTAN la seva propia teràpia i medicina.
Hi teniu un bon resum a la Viquipèdia :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Oss%C3%A8tia
Salut i independència,
Cesc.
11/8/08 07:54
Amic Cesc,
Vaig que la tornada ja es un fet.Bé.
Feina en tenim i en tindrem.
Evident. Era un somni forçat. Però per a recordar que les baralles territorials de frontera no són mai senzilles de catalogar. Els Sudets, per exemple. Alsàcia. De moment no passa res.
Però volia nomès apuntar que en un futur esplendorós independent, tindrem, atiats per fora i per dins, pseuodreinvidacions de pseudodrets d'autodeterminacions mal entesos, atesa la nostra posició geogràfica. I caldrà gestionar-los políticament bé, abans no s'enmerdin. Les Illes, en canvi, en això, tenen un avantatage diferencial.
Es una mica absurd, ho reconec, totalment fora de lloc ara, intentar preveure situacions d'aquestes quan la distància fins la independència de Catalunya encara és molt llarga i poc oberta.
Però, en general, als sobiranistes ens perd també molt sovint l'estètica, i no ens agrada viure acompanyats de questions desagradables, desgraciades, ni afrontar-les, atès que baixar a les clavegueres ho considerem habitualment com a lleig, innecesari, i en el fons esperem que se'ns reconegui la "raó" i la "justícia" de la nostra causa nacional, quan no serà precisament per cap reconeixement aliè que ho podem aconseguir.
Ben cordialment,
Andreu
Benvolgut Cesc,
No fou Shevernadze qui en primera instancia, al 1992, s'oposá a la segregació d'Ossètia del Sur i Abjassia, sino el mafiós Ramsajundia.
Georgia té la taca de ser cuna de personatges terribles.
Cordialment.
Sí d' acord, amic Josep, Xevernatze no va arribar a President fins el 1993, però el cas que l' ONU miri guenya aquest conflicte se li deu a ell principalment, que venia de cap de Cancilleria de l' URSS i en tenia els contactes. Ep!, m' ha semblat entendre, després d' un exercici de repàs d' hemeroteques aquest estiu. Però em consta que tu hi has dedicat força més temps que jo, el que queda clar és que l' ínclit no va esmenar la plana al predecessor.
Salut i independència,
Cesc.
Benvolgut Cesc,
Els polacs, com a bons ultracatòlics, sempre han anat de víctimes, però la veritat és que son un perill per la pau.
Ara sembla que la culpa de tot el que passa al Càucas i l'Orient (Afganistan, Irak, Iran), és culpa de'n Bush, i no dic que no en tingui de culpa, ara bé, l'instigador i dissenyador de tota aquesta estratègia de confrontació, l'hem de cercar molt de temps enrrera, concretament en la presidència de Jimy Carter, i el seu assessor de seguretat nacional, el polac Zbigniew Brezinski (autor de quelcom tant fastigós com el llibre "La guerra permanent).
De fet, si cercas informació sobre ell, hi ha afirmacions seues que feian preveure una acció com la de l' 11-S per justificar la seua "guerra permanent".
Si jutgem el que aquest criminal predicaba i el que realment ha passat, veurás que les similituts, son del tot esgarrifoses.
Cordialment
Home, benvolgut Josep, jo tinc una joia del Chomski de poques setmanes després de l' 11s a ciutat, on ja apunta per on dius, i info de segons quin grup financer, de fons d' inversió dels grossos, vaja, on la familia de Jeddah i la Texana van units a les inversions...i molt més.
No n' hi ha ni un pam de net.
Però vaja, Josep, he arribat a la conclussió de centrar-me en coses més a l' abast. La independència nacional i la fi de l' espoli.
El món està ple de causes nobles, però Catalunya només ens té a nosaltres...com fins no fa gaire em recordaves.
Salut i independència,
Cesc.
Si Cesc, tens raó. Val més deixar-ho.
Lo que més em fot, és que tot está escrit, només cal cercar-ho...i aixó, no ho fa quasi ningú.
I encara sort que tenim internet...per ara.
Cordialment.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home