"L'hora independentista" (10.03), el podcast

Per als qui no vau poder escoltar en directe el programa d'ahir dijous, ara l'acaben de penjar al web de la ràdio.

El convidat va ser l'Agustí Barrera, que va presentar la reedició del llibre d'Octavi Viladrosa, Sang, dolor, esperança (Editorial Duxelm), de la qual ha tingut cura. Una servidora hi va participar com a col.laborador-tertulià.

El podeu baixar i/o escoltar aquí ( 20.09 MB 2011-03-10 20.30 - 22.00 L'hora independentista)

SE'M GIRA FEINA!

Aquest mes d'octubre i, no tingueu cap dubte, el proper mes de novembre, seran molt mogudets. A hores d'ara, la meva humil i modesta agenda, ja comença a estar sobrecarregada. I això que encara falten els actes programats al Baix Llobregat, en els quals ja hi estem treballant entusiàsticament, i que ja puc anunciar que cridaran, i força, l'atenció. A continuació us relaciono els que ja estan confirmats. No cal dir que tot patriota no dependentista i no decadent hi està més que convidat.

Primer. El dimecres, 6 d'octubre, Dia dels Màrtirs de Catalunya, per més inri, tindré el goig de participar en un acte de Reagrupament a Sant Pere de Ribes (Garraf). També hi serà en Roger Granados (foto), company de la Junta Directiva,i candidat de Reagrupament i, em penso que també hi assistirà l'amic, Josep Maria Boix (foto), dirigent del Bloc Sobiranista Català, que recentment també s'ha integrat a Reagrupament, i que a més a més, és veí de l'esmentada població. L'acte se celebrarà a la Sala de Reunions de Can Puig (carrer Major, núm. 110) i començarà, oficialment, a les 20.00 hores.

Segon. El divendres 15 d'octubre, Dia del President-Màrtir, seré a Mataró, on participaré a l'acte Memòria Popular del President Lluís Companys. Anàlisi d'una trajectòria política, que es farà a la Sala d'Actes de Can Palauet (carrer d'en Palau) de Mataró. A l'acte hi parlarem una colla d'amics que ja fa molts i molts anys que treballem i lluitem plegats: l'Agustí Barrera, en Josep Xaubet, en Juli Cuéllar, i una servidora. Deixeu-me felicitar de tot cor l'artista que ha dissenyat el cartell que anuncia l'acte... senzillament, magnífic. L'hora és les 19.30.

Tercer. Dijous, 21 d'octubre, presentaré el meu llibre El Moment Zen. Una crònica de la Independència des de la Xarxa (2009), a la Llibreria La Rambla (c. Rambla Nova, 99) de la ciutat de Tarragona. M'hi acompanyarà a la presentació el doble doctor i nogensmenys amic de la Facultat i professor de la Universitat Rovira i Virgili, en Xavier Ferré (foto). L'acte començarà a les 20.00 hores.

Finalment -de moment- i quatre. El divendres, 29 d'octubre, tornaré a presentar el mateix llibre, però aquest cop a la Llibreria La Tralla, (carrer de la Riera, 5), tot un referent de la ciutat de Vic. Tot i que està per confirmar, m'agradaria que m'acompanyés la meva col.lega de la Junta Directiva, l'Imma Bellafont. Sóc conscient, però, que els seus múltiples compromisos, entre d'altres, el de ser un membre destacat de la candidatura de Reagrupament, farà difícil la seva presència. Però, oi que ho intentaràs, Imma? T'espero a les 20.00 hores.

Voleu dir que podré amb tot plegat, i això sense deixar de treballar un sol dia? No sé, no sé. Ja us ho aniré explicant.

L'AGUSTÍ I EN QUIM

PRIMER APLEC INDEPENDENTISTA,

ARENYS DE MUNT,

12 DE SETEMBRE

DOS PATRIOTES DE PEDRA PICADA

ENTREVISTA A "NACIÓ DIGITAL" (19.08.2010)

Josep Sort: «El 2009 fou l'any zero de la independència»

Gemma Aguilera/Prada de Conflent

L'any 2009 va ser un any clau per a Catalunya, perquè “es van posar les bases del procés d'independència amb un seguit d'esdeveniments clau, entre els quals les consultes sobiranistes als municipis i el naixement de Reagrupament”. Així ho assegura Josep Sort (Barcelona, 1964) en el llibre El Moment Zen, la independència des de la xarxa 2009, un recull dels posts d'aquest professor i investigador de la Universitat Ramon Llull en el seu blog http://josepsort.blogspot.com , que a més, milita en l'independentisme social i polític des de la dècada dels vuitanta. El llibre ha estat presentat a Prada i el pròleg és a càrrec d'Agustí Barrera.

Per a Josep Sort, Catalunya pot tenir un moment zen de l'independentisme, és a dir, un moment de canvi radical per prendre decisions reflexionades i tranquil·les, sense estirabots, “si s'aconsegueix la unitat i tenim prou força per aconseguir decidir, o com a mínim, influir políticament en el rumb del país, deixant de banda la política de carxofa, de declaracions i contradeclaracions buides de contingut”.

La unitat a què es refereix l'autor del llibre té múltiples possibilitats, si bé cal un mínim d'unitat entre les formacions que es mostren partidàries de la declaració unilateral d'independència des del Parlament: “hi ha sectors d'ERC i de CiU, les seves bases, que empenyen aquestes formacions cap a a aquesta postura, i tenim Reagrupament, Solidaritat Catalana i Suma Independència. Doncs d'aquests tres darrers grups, com a mínim hi hauria d'haver unitat entre dos”, sentencia Sort. En tot cas, veu “difícil” que CiU i ERC s'acostin a aquest plantejament unitari.

Per a Josep Sort, el procés que cal seguir per a assolir la independència passa, abans que per fer una consulta sobiranista, per declarar al Parlament de Catalunya la independència. “Primer cal tenir 68 diputats disposats a fer-ho, aquesta és la primera batalla, i després ja prepararíem un referèndum. Però ara, amb la legislació espanyola actual, l'únic referèndum possible és el de les eleccions catalanes, que els ciutadans votin com si es tractés d'un referèndum”, sentencia l'autor.

Diu Sort que ara es pot viure un moment zen per a l'independentisme. Però al seu entendre ja se'n va viure un altre quan “Joan Carretero va deixar ERC, i amb serenor i tranquil·litat, va començar a parlar-se de Reagrupament i del camí relfexionat cap a l'Estat català”.

70 ANYS DEL FRONT NACIONAL DE CATALUNYA

El proper dijous 13 a les 19,30h a la Sala d’actes de l'Ateneu Barcelonès se celebrarà una conferència amb el títol: "La voluntat de lluita als 70 anys de la fundació del Front Nacional de Catalunya ( FNC)", a càrrec de diversos conferenciants que van militar a aquesta organització veterana de l'independentisme.

Agustí Barrera i Carles Sastre (fotos) exposaran la història del FNC i les seves trajectòries personals durant la militància clandestina.

També hi participaran l'historiador Bernat Castany i l'expresident del Parlament de Barcelona i militant republicà Heribert Barrera.

En el 70è aniversari de la creació del FNC aquest acte vindicarà el paper de la resistència d'aquesta organització política nascuda per combatre la dictadura franquista, una organitzacció que va perviure fins als anys 80 com a partit, però que va iniciar la seva activitat com a grup armat i d’agitació als any 40.

Us hi espero!

Annex:

El FNC, breu sinopsi

(per a aquells que pensen que la història comença el 1992...)

El Front Nacional de Catalunya era un moviment de resistència pura, sense cap matís ideològic. El seu objectiu era lluitar per la llibertat de Catalunya i per la dignitat de l’home en un model de societat avançada.

Aquesta organització no era un partit polític sinó un moviment patriòtic que va aplegar un seguit de catalans que no es preocupaven per definir-se per una ideologia política concreta.

A l'interior de la Catalunya després de la guerra del 36 al 39, alguns joves havien aconseguit tornar a la normalitat, entre ells Josep Munté, d’EC, que es va posar en contacte amb Enric Pagès que havia militat a la FNEC (Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya) i al BEN (Bloc Escolar Nacionalista), i després amb antics militants de NS!, Estat Català, FNEC i BEN.

Així és com es va formar el que varen anomenar Front de la Joventut i van començar a fer les seves primeres accions clandestines: facilitar documentació falsa i amagar companys perseguits. Però el començament real del Front Nacional de Catalunya, com a tal, és l’hivern d’entre els anys 1939 i 1940, quan es va fundar a París per Joan Cornudella i Barberà i Antoni Andreu i Abelló en nom d'Estat Català, sector dissident, per part de: Manuel Cruells, com a exmilitant de les Joventuts d'Estat Català; Enric Pagès, en nom dels militants de l'interior, i Jaume Martínez i Vendrell, en nom de NS!.

Aquests personatges pensaven que si les tropes aliades vencien els exèrcits feixistes ajudarien obertament els resistents catalans. Aquest contacte amb els aliats feia pensar que la fi de la Segona Guerra Mundial reportaria grans avantatges per a Catalunya i les seves ànsies de llibertat.

La informació que passaven era d’on eren estacionades les tropes franquistes, on tenien els dipòsits d’armes, com eren les seves comunicacions, etc. En definitiva, es tractava de potenciar el desembarcament aliat per Catalunya, que finalment es va fer per Sicília.

Per les línies d’evasió muntades pel FNC a Puigcerdà, Sant Llorenç de Cerdans i el coll de Banyuls arribaren a passar fins a 800 aviadors de les forces aliades. L'itinerari era fins a Gibraltar o Lisboa, la xarxa es deia Alibi Moreau, en la qual també va participar Chaban Delmas que, posteriorment, va ser ministre amb de Gaulle.

La col·laboració dels catalans amb la causa aliada, fins i tot va reportar la màxima medalla de la resistència francesa i del Deuxième Bureau a Jaume Cornudella (un dels caps del FNC).

Per la seva història i pel moment en què va realitzar les seves accions, a l'immediata postguerra, el Front Nacional de Catalunya va patir brutalment la repressió; anys més tard, alguns dels militants del FNC van donar suport a grups com FAC o EPOCA.

EL PARE IDEOLÒGIC DE TOT PLEGAT

Molts el coneixeu. I fins i tot l'heu patit. A poc de fer els envejables -i segur que ben celebrats- 69 anys, l'Agustí ha triomfat. Perquè ell, sense cap mena de dubte, és el pare ideològic de tot plegat. Sense ell, n'estic segur, res no hauria estat possible. És la pura veritat, no ganes de repartir medalles entre els col.legues.

I com tots els revolucionaris de socarrel, a l'hora de la victòria, del triomf, ell n'ha quedat al marge. No ha sortit a la foto. Ni hi sortirà. Les fotos de la victòria sempre són per les rates que amb la mateixa rapidesa que salten del vaixell que s'enfonsa, pugen en un altre on ensumen teca. L'Agustí ahir no era a la foto. Ni se l'esperava. Era a casa seva, en pijama, mirant una merda de pel.lícula d'una tia que es carregava els seus marits per cobrar les assegurances. Eren quarts d'onze i em va oferir uns talls de pizza i de pernil salat. La vam petar una estoneta i després me'n vaig anar a casa dels meus pares, que la meva mare, sí, aquest 13 de setembre, feia 70 anys, i encara no l'havia felicitada.

Unes quantes hores abans, conjuntament amb la teva família, havia immortalitzat el moment que, fent un exercici de reformisme petit-burgès (eheheheh) votaves a la teva urna corresponent.

Cony Agustí, una victòria a la búlgara, és a dir, una victòria com cantava en Sinatra a My Way ("A la meva manera", és a dir, a la teva). Qui diu que no es pot fer justícia en aquesta vida, i no cal esperar, si n'hi ha, a l'altra? Encara que ja se sap que de desagraïts l'infern és ple.

Però tu, saps que has complert, no tens cap mena dubte, i el teu tarannà d'almogàver menysprea tots els mamonets que sense fer ni una dècima part del que has fet tu, es pengen trenta vegades més medalles que tu.

Tu, ahir, vas guanyar. Potser vas ser qui vas guanyar més. Vas guanyar l'orgull. I als mamonets, que els bombin!

HI ESTEU CONVIDATS!

Em plau anunciar que aquest dissabte, dia 13 participaré en una xerrada sobre el CENTENARI DE LA BANDERA INDEPENDENTISTA, L'ESTELADA.



L'esdeveniment tindrà lloc al Casal de Maià de Montcal, a la Garrotxa, a les 18.00 hores. També hi participarà l'Agustí Barrera, historiador.

Us hi esperem!

LA MEMÒRIA INDEPENDENTISTA: RAMON SUBIRATS I CORAL (1941-2008)

En aquest bloc m'he fet ressò dissortadament, del traspàs d'alguns dels referents del patriotisme independentista català, al llarg dels darrers cinc anys. Avui ho de tornar a fer, perquè si la històra secreta de la lluita per la Llibertat, no l'expliquem nosaltres, no l'explicarà ningú. Per sort, comencem a disposar d'una farcida producció bibliogràfica sobre l'independentisme català. Però encara queden enormes forats.

Avui em plau enllaçar aquest bloc, al servei sempre de la Lluita per la Independència, amb un post publicat pels companys de llibertat.cat (si ja sé que sóc un caragirada, fa molt que no col.laboro, però això ho solucionaré aviat).

Es tracta d'un post dedicat a la memòria d'un membre de la generació independentista que va enllaçar la militància en el FNC amb la del MDT, a més a més d'altres històries. Representa, un referent a tenir en compte, i que desgraciadament va morir a les primeries d'enguany.

Em refereixo a Ramon Subirats i Coral (a la foto, a l'esquerra, acompanyat d'en Carles Sastre i d'en Ton Ribes). Us demano que llegiu tant la introducció històrica i contextualització escrita per l'Agustí Barrera, que segons sembla tornarà a ser l'orador estrella del Fossar, la propera Diada, com el recordatori biogràfic d'un camarada de lluita, en Robert Bargalló. Feu-ho, i després guardeu un minut de silenci, o tres.

Al Ramon no li faran un reportatge televisiu melodramàtic, ni crearà una fundació per ajudar nosequè... El Ramon quan el soterraren, a més del record emocionat dels seus companys i familiars, només s'emportà una estelada, a la qual a hores d'ara ja es troba per sempre unit.