dilluns, 14 de setembre de 2009

EL PARE IDEOLÒGIC DE TOT PLEGAT

Molts el coneixeu. I fins i tot l'heu patit. A poc de fer els envejables -i segur que ben celebrats- 69 anys, l'Agustí ha triomfat. Perquè ell, sense cap mena de dubte, és el pare ideològic de tot plegat. Sense ell, n'estic segur, res no hauria estat possible. És la pura veritat, no ganes de repartir medalles entre els col.legues.

I com tots els revolucionaris de socarrel, a l'hora de la victòria, del triomf, ell n'ha quedat al marge. No ha sortit a la foto. Ni hi sortirà. Les fotos de la victòria sempre són per les rates que amb la mateixa rapidesa que salten del vaixell que s'enfonsa, pugen en un altre on ensumen teca. L'Agustí ahir no era a la foto. Ni se l'esperava. Era a casa seva, en pijama, mirant una merda de pel.lícula d'una tia que es carregava els seus marits per cobrar les assegurances. Eren quarts d'onze i em va oferir uns talls de pizza i de pernil salat. La vam petar una estoneta i després me'n vaig anar a casa dels meus pares, que la meva mare, sí, aquest 13 de setembre, feia 70 anys, i encara no l'havia felicitada.

Unes quantes hores abans, conjuntament amb la teva família, havia immortalitzat el moment que, fent un exercici de reformisme petit-burgès (eheheheh) votaves a la teva urna corresponent.

Cony Agustí, una victòria a la búlgara, és a dir, una victòria com cantava en Sinatra a My Way ("A la meva manera", és a dir, a la teva). Qui diu que no es pot fer justícia en aquesta vida, i no cal esperar, si n'hi ha, a l'altra? Encara que ja se sap que de desagraïts l'infern és ple.

Però tu, saps que has complert, no tens cap mena dubte, i el teu tarannà d'almogàver menysprea tots els mamonets que sense fer ni una dècima part del que has fet tu, es pengen trenta vegades més medalles que tu.

Tu, ahir, vas guanyar. Potser vas ser qui vas guanyar més. Vas guanyar l'orgull. I als mamonets, que els bombin!

Etiquetes de comentaris:

4 Comments:

Anonymous Manel des de l'Exili said...

Es veu que el nom Agustí va associat a grans patrioties que treballen des de l'anonimat perquè d'altres es portin les medallés.

En concec un a deumil.cat que deu estar a punt de fer els 60 anys i es diu Agustí!!

Endavant els Agustins, sense ells no es faria res més que quatre paraules al vent!!

15 de setembre de 2009 a les 10:07:00 CEST  
Anonymous Pep said...

Un altre dels que no sortia mai a les fotos i que aquests dies ningú se n'ha recordat és en Fèlix Cucurull, algú que també podríem considerar un dels pares llunyans de tot plegat...

15 de setembre de 2009 a les 12:38:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

N'hi va haver moltes de rates ...
Anècdota: Hi ha qui va poder notar en la pròpia pell el fàstic que produïa al seu pas.
Va ser en l'espectular xiulada en el Bar del Centre quan va aparèixer entrevistat a la tele. Es va donar la circunstància que el destinatari en va poder gaudir en plenitud: era al bar en aquell moment acompanyat d'altres sequaços. Esperem que en prengui nota!

15 de setembre de 2009 a les 20:20:00 CEST  
Blogger reflexions en català said...

Encara que es pengin trenta medalles, molta gent comença a adonar-se que són uns estafadors.

No es pot enganyar sempre i a tothom.

15 de setembre de 2009 a les 20:54:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home