UNA GRAN, MOLT GRAN, NOTÍCIA!

Avui, finalment, es presenta públicament l'acord entre ERC i RCAT per participar en les properes eleccions del 20N.

La presentació es farà en un lloc més que emblemàtic, cabdal en la història del nostre país, i particularment de la seva capital: l'Ateneu Barcelonès, una institució referencial de la societat civil.

Una entitat que va ser presidida durant uns anys, pel Molt Honorable President Heribert Barrera i Costa, el qual, n'estic més que convençut podem considerar el pare ideològic d'aquest acord.

Avui, l´Heribert, allà on sigui, estarà content.

La presentació de l'acord electoral entre les dues formacions es farà a les 16.30 hores, a la seu social de l'entitat.

Hi parlaran el President de Reagrupament, Joan Carretero i el President d'ERC, Oriol Junqueras.

No tinc cap mena de dubte que el pas que es dóna avui, pot condicionar tota la política catalana i és una fita en el nostre camí, cada cop més breu, cap a la Independència.

VISCA CATALUNYA LLIURE!

70 ANYS DEL FRONT NACIONAL DE CATALUNYA

El proper dijous 13 a les 19,30h a la Sala d’actes de l'Ateneu Barcelonès se celebrarà una conferència amb el títol: "La voluntat de lluita als 70 anys de la fundació del Front Nacional de Catalunya ( FNC)", a càrrec de diversos conferenciants que van militar a aquesta organització veterana de l'independentisme.

Agustí Barrera i Carles Sastre (fotos) exposaran la història del FNC i les seves trajectòries personals durant la militància clandestina.

També hi participaran l'historiador Bernat Castany i l'expresident del Parlament de Barcelona i militant republicà Heribert Barrera.

En el 70è aniversari de la creació del FNC aquest acte vindicarà el paper de la resistència d'aquesta organització política nascuda per combatre la dictadura franquista, una organitzacció que va perviure fins als anys 80 com a partit, però que va iniciar la seva activitat com a grup armat i d’agitació als any 40.

Us hi espero!

Annex:

El FNC, breu sinopsi

(per a aquells que pensen que la història comença el 1992...)

El Front Nacional de Catalunya era un moviment de resistència pura, sense cap matís ideològic. El seu objectiu era lluitar per la llibertat de Catalunya i per la dignitat de l’home en un model de societat avançada.

Aquesta organització no era un partit polític sinó un moviment patriòtic que va aplegar un seguit de catalans que no es preocupaven per definir-se per una ideologia política concreta.

A l'interior de la Catalunya després de la guerra del 36 al 39, alguns joves havien aconseguit tornar a la normalitat, entre ells Josep Munté, d’EC, que es va posar en contacte amb Enric Pagès que havia militat a la FNEC (Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya) i al BEN (Bloc Escolar Nacionalista), i després amb antics militants de NS!, Estat Català, FNEC i BEN.

Així és com es va formar el que varen anomenar Front de la Joventut i van començar a fer les seves primeres accions clandestines: facilitar documentació falsa i amagar companys perseguits. Però el començament real del Front Nacional de Catalunya, com a tal, és l’hivern d’entre els anys 1939 i 1940, quan es va fundar a París per Joan Cornudella i Barberà i Antoni Andreu i Abelló en nom d'Estat Català, sector dissident, per part de: Manuel Cruells, com a exmilitant de les Joventuts d'Estat Català; Enric Pagès, en nom dels militants de l'interior, i Jaume Martínez i Vendrell, en nom de NS!.

Aquests personatges pensaven que si les tropes aliades vencien els exèrcits feixistes ajudarien obertament els resistents catalans. Aquest contacte amb els aliats feia pensar que la fi de la Segona Guerra Mundial reportaria grans avantatges per a Catalunya i les seves ànsies de llibertat.

La informació que passaven era d’on eren estacionades les tropes franquistes, on tenien els dipòsits d’armes, com eren les seves comunicacions, etc. En definitiva, es tractava de potenciar el desembarcament aliat per Catalunya, que finalment es va fer per Sicília.

Per les línies d’evasió muntades pel FNC a Puigcerdà, Sant Llorenç de Cerdans i el coll de Banyuls arribaren a passar fins a 800 aviadors de les forces aliades. L'itinerari era fins a Gibraltar o Lisboa, la xarxa es deia Alibi Moreau, en la qual també va participar Chaban Delmas que, posteriorment, va ser ministre amb de Gaulle.

La col·laboració dels catalans amb la causa aliada, fins i tot va reportar la màxima medalla de la resistència francesa i del Deuxième Bureau a Jaume Cornudella (un dels caps del FNC).

Per la seva història i pel moment en què va realitzar les seves accions, a l'immediata postguerra, el Front Nacional de Catalunya va patir brutalment la repressió; anys més tard, alguns dels militants del FNC van donar suport a grups com FAC o EPOCA.