40 ANYS DE LA UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU

Demà comença la 40ena edició de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada del Conflent. Es tracta d'una efemèride digna de celebrar-se. Per això convido tothom a anar-hi o passar-se ni que sigui només un, dos o tres dies. Com ja vaig escriure en un post anterior, la primera vegada que hi vaig anar va ser en l'edició del 83, no sóc, doncs, dels de la primera fornada, la dels anys 68 i 69, encara sota el franquisme. Ni tampoc dels de la transició (anys 76-79). Però déu n'hi do. En aquests vint-i-cinc darrers anys -si bé en bastant he fet campana- els canvis en el seu funcionament han estat enormes, alguns positius, d'altres no tant. Però en el balanç final, penso que l'UCE ha aconseguit adaptar-se a la nova conjuntura, sense perdre excessivament el seu valor afegit, que la fa ser diferent de tota la resta d'universitats d'estiu posteriors, incloses aquelles adreçades explícitament a enfonsar-la.

Per força s'ha potenciat el seu component acadèmic. I això és bo, naturalment. Tanmateix, no estic d'acord amb aquelles opinions, suposadament neutrals, que contraposen el vessant acadèmic al vessant reivindicatiu. Precisament allò que té de propi l'UCE és aquest caràcter reinvindicatiu, d'aposta per anar sempre més enllà, a la recerca d'una fita transformadora que naturalment mai s'acabarà assolint. Però el que importa és el camí. UCE és a l'hora el punt d'arribada del curs polític anterior i el punt de sortida del nou curs polític. S'hi fa balanç i a l'ensems s'anuncia el que vindrà.

I és també lleure, oci, i barra lliure per relacionar-se amb amistats conegudes o noves, que després perduren o no, sempre tenint present que les condicions que s'hi donen, difícilment són exportables quan cadascú retorna al seu lloc d'origen.

La Xarxa de Blocs Sobiranistes
De l'edició d'enguany, voldria destacar dues activitats, particularment. O tres. Si bé, en general, totes les activitats que s'hi fan són dignes de destacar.

La primera és la Jornada de Blocaires dels Països Catalans que tindrà lloc el 19 d'agost, al llarg de tot el dia, organitzada per la Xarxa de Blocs Sobiranistes. S'hi celebraran dues activitats. La primera, de 9 a 12, una xerrada-col.loqui sobre Blocs, llibertat d'expressió, política i futur de la democràcia i el sobiranisme amb les noves tecnologies, i on intervindran tres ponents.

La segona serà, un Taller de Blocs, on s'ensenyarà a fer-ne i s'explicaran trucs, funcionament, etc. Aquesta activitat tindrà lloc entre les 15 i les 17 hores i anirà a càrrec de l'Octavi Fornés.

Camins cap a la Independència

L'altra activitat, més que recomanar-la, us hi convido. Es tracta de la taula rodona, o fòrum obert que tindrà lloc cap al final de l'edició d'enguany, el dia 23 d'agost a les 18.00 hores.

Porta per títol Camins cap a la Independència, i hi intervindran l'Agustí Soler (foto), president del Partit Republicà Català (PRC), en Carles Bonaventura, secretari general del PRC, en Josep Ferrer (Congrés per la Sobirania), i co-fundador del PSAN) i una servidora de vostès.

Penso que serà una bona oportunitat per debatre i sobretot proposar iniciatives o projectes per tirar endavant en el nou calendari polític. Per això us recomano molt fermament que hi assistiu i d'aquesta manera la podrem fer petar, no de forma virtual, sinó cara a cara.

Una possible activitat encara no lligada del tot és una presentació-express del Bloc Gran del Sobiranisme. Una iniciativa que amb tot just un mes de vida, ja ha arribat als 20.000 accessos. Ja us aniré informant al respecte.

Finalment, també animo a aquells interessats en la història, a seguir les sessions del Curs d'Història de Catalunya que tindrà lloc al llarg de tots els dies de 10 a 12 hores, organitzat per l'Associació Conèixer Catalunya, i impartit per la Magda Cuscó. Al final del curs es repartirà un Certificat d'Assistència convalidable amb crèdits de lliure eleccions d'algunes universitats públiques.

ELS KIA DE LA CATOSFERA

La Catosfera, feliç expressió que segons sembla devem a en Toni Ibànez, creix i es consolida. Ara s'anuncia la realització d'unes Jornades de la Catosfera, per als propers dies 25 a 27 de gener del 2008, a Granollers. Ja m'hi he inscrit, i penso que en principi pot ser força interessant. Cal dir que estic preparant una comunicació acadèmica sobre el tema, que presentaré, un cop ja m'han acceptat la proposta, a la Conferència Internacional Politics: Web 2.0 que organitza la New Political Communication Unit, del Royal Holloway de la Universitat de Londres, i que tindrà lloc el mes d'abril. Les Jornades, m'ajudaran força a fixar la meva visió de l'evolució d'aquest fenomen.

Ara que ja he escrit i penjat uns 700 posts d'aquest bloc, d'ençà el mes de juliol del 2003, tinc una mica de perspectiva. Em sembla evident que el salt endavant de la Catosfera es va fer sobretot a partir del mes de setembre del 2005, quan s'entrava en la fase calenta de la negociació del nyap. A partir de llavors, es constata un increment quantitatiu de blocs i un esclat polemitzador sense precedents que es manté ben bé fins a la celebració del referèndum de marres. Ja vaig escriure en el seu moment, que si per la Catosfera fos, el rebuig a l'estatut troglodita hauria estat contundent. Però, naturalment, la Catosfera no representa sociològicament i política, la Catalunya electoral. Tot i això, l'hòstia que es van fotre els autonomistes, no em cansaré de dir-ho, va ser definitiva, fins al punt que considero que l'autonomisme està tocat de mort (i el TC no farà més que rematar-lo).

L'independentisme dins la Catosfera es troba, doncs, àmpliament representat. Ara fa uns pocs dies es commemorava que la Xarxa de Blocs Sobiranistes, comptava amb el seu 500è membre. De lluny, és la ideologia política més present en la Catosfera, tot i que com sempre, es troba fragmentada en capelletes i en no pocs franctiradors, que van a la seva i disparen sobre tot el que es mou. Incloent una servidora, naturalment.

Però el que vull recordar en aquest bloc, no són els vius. Són els morts, els Killed in Action (KIA) en terminologia militar USA. Ahir, precisament, netejava els meus bookmarks blogosfèrics i em vaig adonar que la carnisseria ha estat considerable. Vaig crear una carpeta específica i els vaig anar guardant.

Alguns d'aquests blocs, van marcar, en el seu moment una fita important. Són els casos de Tumbuctu i, per descomptat, de Busot.

Altres que també vaig incloure en la carpeta són els següents: No a l'estafatut, Sa Palomera, Espai Espia, Fent la Viu Viu, Són Com Són, Xarxa de blogs discrepants amb la formació del govern Tripartit, E-brutícies, el blog d'uns independentistes, futur català, oasi català...

N'hi ha molts d'altres, naturalment. Després del referèndum, va semblar que la cosa es refredava, i de fet no va ser fins a les eleccions del 2006 i la formació del segon Tripartit, que no assistim a una certa revitalització.

L'any 2007, a més de la crítica ferotge al Tripartit, altres elements que han reforçat la Catosfera han estat la reacció a la degradació política i moral d'ERC, l'ofensiva dels sectors sobiranistes de CDC, partidaris de trencar amb en Duran i Ecspanya, i de preparar el partit per reconquerir el poder, i finalment, però no per això menys important, l'auge de l'independentisme revolucionari, sobretot arran dels resultats obtinguts per la CUP, en les eleccions locals, que van demostrar ben a les clares que hi ha vida a l'esquerra d'ERC i d'ICV.

Bé, tot plegat una breu reflexió que ben segurament m'ajudarà a clarificar idees de cara a la comunicació acadèmica que he d'escriure aquestes vacances de Cap d'Any. S'admeten opinions, remarques o suggerències, sempre constructives, naturalment.

PER POCS ANYS, XBS!

L'equip de la Xarxa de Blocs Sobiranistes, XBS, m'envia un correu on anuncia que fa un any que existeix i que ja en som 500. És una gran notícia, però, òbviament, no puc afegir "Per molts anys", atès que això implicaria que encara trigaríem molts anys en aconseguir la inajornable Independència o Sobirania, digueu-li com vulgueu.

Per això penso que el que pertoca és dir, felicitats pels 500 blocs, i a l'hora Per pocs anys XBS!, perquè és evident que un cop assolida la independència, l'existència de la XBS no tindria cap sentit, a no ser que es transformés en algun tipus d'instància oficial depenent del nou govern de la República de Catalunya.

Aquestes consideracions al marge, és evident que l'independentisme català, com sempre es troba a l'avantguarda tecnològica, intel.lectual, social de la societat catalana. I és ben natural que això passi. Els independentistes som els únics que ens creiem que el país, que Catalunya, s'ho val. Això ens diferencia clarament, i feliçment, tant dels unionistes ecspanyols -que propugnen la simple liquidació de Catalunya com a país- i dels autonomistes, amb el sr. Duran i Ecspanya al capdavant, que ja els està bé una Catalunya dependent de l'estat ecspanyol, encara que tingui una mica d'autonomia... perquè ells en treuen profit d'aquesta dependència naturalment.

Històricament, l'independentisme, en les seves successives etapes, ha donat al país els seus més grans i rellevants intel.lectuals, professionals i artistes. Des d'Àngel Guimerà, Antoni Gaudí, Joan Salvat-Papasseït, passant per en Joan Fuster, en Manuel de Pedrolo fins arribar als actuals Quim Monzó, Biel Majoral o Lluís Llach, entre molts, molts altres. També amb l'adveniment de la xarxa, d'internet, els independentistes ens hem situat al capdavant de la societat catalana, com ho demostra el cas de Vilaweb o Softcatalà la campanya del Cat i centenars d'altres iniciatives que s'han donat darrerament, com la pròpia XBS. Una iniciativa que de lluny és la més potent de totes les xarxes polítiques, entre d'altres raons perquè supera el marc orgànic dels partits i partidets, i abasta a molts patriotes que cada dia pengen les seves reflexions, les seves propostes, debaten, discuteixen... en definitiva treballen per la llibertat i la independència de la nostra Pàtria.

Perquè ens la creiem, i en això sí que som creients, i sabem que si no ho fem nosaltres, ningú no ens ho farà.

FELICITATS XBS... I PER POCS ANYS!