PER POCS ANYS, XBS!

L'equip de la Xarxa de Blocs Sobiranistes, XBS, m'envia un correu on anuncia que fa un any que existeix i que ja en som 500. És una gran notícia, però, òbviament, no puc afegir "Per molts anys", atès que això implicaria que encara trigaríem molts anys en aconseguir la inajornable Independència o Sobirania, digueu-li com vulgueu.

Per això penso que el que pertoca és dir, felicitats pels 500 blocs, i a l'hora Per pocs anys XBS!, perquè és evident que un cop assolida la independència, l'existència de la XBS no tindria cap sentit, a no ser que es transformés en algun tipus d'instància oficial depenent del nou govern de la República de Catalunya.

Aquestes consideracions al marge, és evident que l'independentisme català, com sempre es troba a l'avantguarda tecnològica, intel.lectual, social de la societat catalana. I és ben natural que això passi. Els independentistes som els únics que ens creiem que el país, que Catalunya, s'ho val. Això ens diferencia clarament, i feliçment, tant dels unionistes ecspanyols -que propugnen la simple liquidació de Catalunya com a país- i dels autonomistes, amb el sr. Duran i Ecspanya al capdavant, que ja els està bé una Catalunya dependent de l'estat ecspanyol, encara que tingui una mica d'autonomia... perquè ells en treuen profit d'aquesta dependència naturalment.

Històricament, l'independentisme, en les seves successives etapes, ha donat al país els seus més grans i rellevants intel.lectuals, professionals i artistes. Des d'Àngel Guimerà, Antoni Gaudí, Joan Salvat-Papasseït, passant per en Joan Fuster, en Manuel de Pedrolo fins arribar als actuals Quim Monzó, Biel Majoral o Lluís Llach, entre molts, molts altres. També amb l'adveniment de la xarxa, d'internet, els independentistes ens hem situat al capdavant de la societat catalana, com ho demostra el cas de Vilaweb o Softcatalà la campanya del Cat i centenars d'altres iniciatives que s'han donat darrerament, com la pròpia XBS. Una iniciativa que de lluny és la més potent de totes les xarxes polítiques, entre d'altres raons perquè supera el marc orgànic dels partits i partidets, i abasta a molts patriotes que cada dia pengen les seves reflexions, les seves propostes, debaten, discuteixen... en definitiva treballen per la llibertat i la independència de la nostra Pàtria.

Perquè ens la creiem, i en això sí que som creients, i sabem que si no ho fem nosaltres, ningú no ens ho farà.

FELICITATS XBS... I PER POCS ANYS!

MONZÓ, CABRÉ... I BIEL MAJORAL

Llegeixo a Vilaweb que a més a més de Monzó, l'altre escriptor català que està triomfant, i de carrer, és en Jaume Cabré, sobretot gràcies a la seva novel.la Les veus del Pamano, ara traduïda a l'alemany. Fins i tot, el propi Joschka Fischer, un dels tòtems de l'esquerra europea, líder dels verds alemanys i antic Ministre d'Afers Exteriors, n'ha parlat molt favorablement. De moment ja se n'han venut 12.000 exemplars en alemany, i segur que a partir d'ara se'n vendran molts més. L'editora alemanya ha penjat una pàgina web del llibre, recurs reservat a les obres més rellevants. Entrar-hi, fins i tot emociona, tot i que no sàpigues un borrall d'alemany.

L'acollida d'aquesta obra per part del que probablement és una de les cultures més cultes del món -si més no, d'Occident-, en certa mesura, la rebo com una confirmació del meu encert literari (modèstia a banda). No debades, ja en el seu moment vaig escriure sobre aquest llibre, després d'haver-lo llegit l'estiu del 2004. Va ser una lectura sense pausa, plena d'emoció, d'odi i de ràbia. I de justícia envers els malparits.

Aquesta felicitat que sento per en Monzó i en Cabré, i sobretot per les reaccions histèriques dels ecspanyols envers l'èxit de la Fira, no ens ha d'amagar però, que en el seu moment es produí un acte de censura sense precedents, quan es va impedir que en Biel Majoral cantés Jo sóc català. És de justícia recordar-ho, perquè no tot són flors i violes en aquest món. Precisament ahir, a l'acte de presentació del nostre llibre Elogi de la transgressió, un membre del públic va afirmar que en Majoral hauria d'haver transgredit i un cop a l'escenari, hauria d'haver cantat l'esmentada cançó. Un peça excel.lent, per altra banda, com ho podeu comprovar clicant aquí.




Ahir, també em vaig assabentar que qui clourà la Fira serà en Porcel. Em fa més por que una pedregada. Que t'hi jugues que, interpretant -per dir-ho polidament- el cabreig dels ecspanyols de La Vanguardia, El Pais, El Periodico, etc., encara farà una intervenció que pretengui contrabalancejar -i.e., espanyolitzar- la d'en Monzó. Creuem els dits.