PSY-OPS ECSPANYOLES

Tal i com ja vaig escriure en un post anterior, els ecspanyols estan practicant cada cop més l'anomenat soft-power, un component essencial del quals són les psy-ops. Recapitulem una mica. Per soft-power, és a dir, poder tou, s'entén l'estratègia de fer front a un enemic no amb recursos contundents, com poden l'exèrcit i la policia, tal i com tradicionalment s'ha fet, és a dir, amb la repressió pura i dura, si no amb recursos molt més moderns, i bàsicament, amb la informació, el rumor, de manera que es dibuixi un marc de referència (frame) clarament favorable als interessos de l'estat. Per practicar el soft-power, doncs, cal disposar no de grans exèrcits, sinó de grans recursos mediàtics i d'un aparell de comunicació i de relacions públiques potent capaç de dibuixar un escenari clarament favorable als interessos propis i contraris al de l'enemic.

Un component essencial del soft-power, són les psy-ops, és a dir, les operacions psicològiques, per les quals entenem les iniciatives adreçades a difondre un estat anímic determinat entre la ciutadania: de por, d'indignació, de frustració, de ràbia, etc. Aquesta difusió es fa, òbviament, a través dels mèdia. La importància de les psy-ops pot ser puntual o continuada. Un determinat esdeveniment, protagonitzat per un o diversos individus pot ser elevat a categoria global i influenciar l'opinió pública, si és convenientment canalitzat pels agents o col.laboradors -orgànics o informals- de l'estat en els diferents mèdia (columnistes, opinadors, tertulians o totòlegs).

Darrerament hem assistit a dues psy-ops de gran rellevància. La primera és la notícia brutal segons la qual, diversos centres sanitaris d'Ecspanya han rebutjat donar atenció sanitària a ciutadans catalans que presentaven la seva Targeta Sanitària Individual (TSI) emesa pel Servei Català de la Salut (CatSalut). He llegit aquesta notícia en dos diaris gratuïts, d'aquells que reparteixen a les boques del metro, i que, penso, cada cop tenen més impacte social, perquè tenen un difusió enorme. No dic que no hagi passat això, però, sospito que es vol elevar fets puntuals que poden haver succeït, a la categoria d'un nou tipus de boicot, el boicot sanitari, amb l'ànim d'espantar el personal. El missatge aniria clarament en aquest sentit: el nou Estatut -el nou nyap- pot implicar un risc a l'atenció sanitària. No cal dir que la Sanitat, juntament amb l'Educació, són els fonaments de l'estat i la societat del benestar. D'aquesta manera, es difon un estat d'angoixa i de por en una part de la ciutadania -molta d'ella d'edat avançada- i es canalitza aquest malestar en el sentit que el culpable de tot plegat és el nou Estatut -considerat pels ecspanyols com inassumible. Cal dir que la TSI s'ha convertit pel ecspanyols en un document indesitjable, ja que el veuen com una mena de DNI català, i per això volen de totes totes substituir-lo per un d'ecspanyol emès pel Ministerio de Sanidad, òbviament.

L'altra psy-op és molt més òbvia, atès que el seu originador és un polític, i en conseqüència, es pren amb molta menys confiança. Em refereixo a l'inefable Mignistro de Defensa, José Bono. Des de Kosovo estant, va declarar que la reivindicació de la diferència havia causat 100.000 morts en aquell territori i 150.000 a Bòsnia. Ens trobem aquí davant un altre tipus d'operació psicològica adreçada bàsicament a aterrir els ciutadans. És pur terrorisme dialèctic, perquè utilitza les declaracions per aterroritzar la població. I amb els sants collons de girar la truita. Qui provoca la repressió i la mort no és la recerca de la diferència, sino l'entestament en mantenir un poble sota el domini d'un estat, és a dir, és el desig de la uniformitat a tota costa, al preu que sigui, el que ha provocat des de sempre, els genocidis i les matances més ferotges.

De fet cada accessió a la independència d'un poble és una victòria de la idea de llibertat i la igualtat entre els humans, una igualtat basada sempre en l'acceptació de la diferència. No debades en els darrers cinquanta anys, s'ha multiplicat el nombre d'estats, un procés que no sembla deturar-se ans al contrari. Es calcula que en els propers deu anys, assistirem a la formació de nous estats. Hem de fer el possible -i l'impossible- perquè Catalunya estigui entre ells.

Espero que, quan d'aquí a poc, Kosovo assoleixi la seva independència -o s'integri a Albània-, en Bono es mengi amb patates les seves paraules (la bandera adjunta és la del Cos de Defensa de Kosovo, substitut del gloriós UCK que va lluitar contra els nazis serbis).