EL PASTÍS DE LA INDEPENDÈNCIA
Tot sembla indicar que la proclamació de la independència de Kosovo, sempre seguint el contingut del Pla Ahtisaari, tindrà lloc el proper diumenge, 17 de febrer, si bé el nou estatus no entrarà en vigor fins al 1o de març. Segons el primer ministre Hashim Thaçi, prop de 100 estats ja han compromès el seu reconeixement immediat del nou estat, fet que sense cap mena de dubte dificultarà l'oposició russa en el Consell de Seguretat de l'ONU.
Segons publicava ahir la Gazetta Express, més de dos mil periodistes és previst que cobreixin informativament la jornada, tant des del punt de vista oficial, com sobretot, dels actes populars d'alegria i celebració que tindran lloc arreu del país. Un castell de focs artificials i un concert estan ja previstos. I, segons sembla, la iniciativa privada també hi aportarà un enorme pastís, el pastís de la independència. Mai al Kosovo s'ha vist un pastís de les dimensions que diuen que tindrà. En principi, tindrà 25 metres quadrats i pesarà una tona, però no es descarta que faci exactament el doble, si les autoritats hi donen el vist-i-plau. Cada ciutadà kosovar, tindrà dret a uns 50 grams de pastís, la qual cosa vol dir que seran milers els que podran tastar-lo.
El promotor de la iniciativa és Ramadan Ukiqi, propietari de la pastisseria Fellini. Hi treballaran també entre 10 i 15 dels seus empleats. El pastís es plantarà al bell mig de l'avinguda Maria Teresa de Pristina, capital de Kosovo. En el moment de fer el primer tall, és previst que es deixin anar uns quants coloms en senyal de pau. Amb aquesta iniciativa, Ukiqi vol llançar un missatge arreu del món, en el sentit que Kosovo és un país de pau i que serà un Estat estable, atractiu i segur. Hi ha previst la venda de rèpliques de mida normal per a que els ciutadans se les emportin a casa. Ukiqi ha deixat clar que tothom en podrà menjar, incloent-hi, naturalment, els membres de les minories.
Etiquetes de comentaris: CONSELL DE SEGURETAT ONU, INDEPENDÈNCIA, KOSOVO, PAU
4 Comments:
Tandebó algun dia tinguem a Catalunya un empresariat mínimament conscienciat en la defensa del país com el Kosovar.
Per cert, fa uns mesos vas escriure un post en el que opinaves que els Estats Units no tindrien massa inconvenients vers la nostra independència. I a Europa? Diuen que qui no té padrins no se'l bateja. Seria interessant saber qui ens pot "ajudar" en aquest sentit quan arribi el moment oportú.
El ministro de Defensa, José Antonio Alonso, ha afirmado hoy sobre Kosovo que 'al Gobierno español no le gustan las declaraciones unilaterales de independencia' y ha advertido de que 'la cuestión de los Balcanes no es extrapolable a ningún otro país de la UE, ni muchísimo menos a España'.
A Europa només els estats uni-nacionals o que estiguin lluny de la península ibèrica, l'opinió d'ecspanya sobre el kosovo és de sobre coneguda, declaracions uni-laterals=a la presó i posterior afussellament.
no fan falta referèndums, una majoria absoluta al parlament és suficient, el que passa que cap polític actual és jugarà la seva vida i la de la seva família pel país.
El dia 17 beurem i brindarem amb cava, per la declaració unilateral d'independència del Kosovo.
I tant!
I en 4 dies 50 dels 100 països-estats que han compromés ja el reconeixement internacional hauram complert la seva paraula.a
I Ecspanya seguirà emprenyada.
No entenc per que els sobiranistes catalans, bascos i gallecs no utilitzen molt mes aquest exemple, per a fer perdre més els estreps a socialistes i peperos.
No ho entenc.
A començament de segle, els prohoms de la Lliga van ser actius, molt proactius, en propagar i saludar la indepèndencia grega.
Després, excepcio feta dels moviments i declaracions d'en Pujol, a favor dels països bàltics i dels balcànics, res de res.
No ho entenc.
I el Kosovo, crec, tanca ja la indepèndència nova a l'ex-Europa de l'Est. I ara comença la de les nacions sense estat amb ànsia real de sobirania plena a l'Europa de l'Oest.
Hi haurà a Pristina algun lider, alt o mitjà-alt, dels nsotres paratits sobiranistes?
M'agradarà veure-ho, i m'entristirà comprovar que no.
Encara queden alguns dies, per anar-hi.
Carles LLorens, per exempple, hi hauria de ser. I que no oblidi ningú que es una declaració unilateral d'independència, que té el suport 100% de USA i de la UE, i dels seus principals estats (França, Alemanya, Gran Bretanya).
I Catalunya, per què no?
Cordialment,
Andreu
Publica un comentari a l'entrada
<< Home