divendres, 8 de febrer de 2008

UN ALTRE RIDÍCUL DE L'AUTONOMIA... i EN VAN...

Ahir el Parlament del parc, o Parlament del Zoo, va aprovar una moció contra el traçat de l'AVE (no del TGV, que encara hi ha classes), per Barcelona. Naturalment, aquesta decisió d'una instància totalment desprestigiada, que ja no perd ni dignitat, perquè no li en queda, no servirà de res. Dret a decidir, heu dit? I un bé negre. Els ecspanyols, allò que digui el Parlament del parc s'ho passen pel forro del collons quatre vegades. Quin ridícul més espantós el de l'autonomia i els autonomistes.

Però encara és molt més greu el ridícul dels pretesos independentistes. Començant pel President del Parlament. Un ésser absolutament degradat, si tingués el més mínim grau de dignitat, plantejaria una crisi institucional i dimitiria en protesta contra aquesta deslegitimació de la instància que presideix. Però res. El molt caradura es mantindrà amb dents i ungles arrapat al seu càrrec, i com la ronya no ens el traurem del damunt ni amb aigua calenta.

Però si aquest penques, que ha denigrat institucionalment el Parlament, és culpable, encara ho és més el seu cap de files i flamant Vicepresident de la Cosa, el qual es conforma en votar en contra del traçat, però no ho planteja com un casus belli, no tant per la rellevància de l'afer, sinó pel caràcter simbòlic que té el fet que un posicionament del Parlament valgui exactament una merda als ulls dels ecspanyols.

De totes maneres, no cal dir que aquest episodi trist i lamentable no farà més que incrementar el suport a la Independència. El que cal ara és que els dirigents independentistes siguin no veritables mequetrefes, autèntica escòria, detritus, rebuig, deixalla, xurma, morralla i fins i tot merda, sinó més aviat gent amb cara i ulls, i que siguin capaços de dir, sense que els tremolin les cames i els petin els dents, Adéu Ecspanya!

Etiquetes de comentaris:

3 Comments:

Anonymous Dit i fet said...

Noi, has tardat, però veus com has vingut a les meves. Encara recordo els memorables posts on afirmaves que, probablement, ERC no havia tingut altra opció que fer Montilla president o aquell on afirmaves que coincidies amb els postulats d'ERC en un 80%.

Ja veus, internautes anònims vam veure des d'un bon començament el que gurús de la política i la sociologia com Cardús, Roig o tú mateix no vau veure o no volieu veure: que qualsevol pacte amb els sociates és com una infecció, que corromp i destrueix les cèl.lules sanes. Tot això per aconseguir la deconstrucció de CiU que, no nego, tard o d'hora arrivarà. Però, probablement, el preu pagat en serà massa alt.

Ah, a part, et recomano un documental anomenat Future Weapons del Discovery Channel on es presenten armes futures, com l'ADS. T'agradarà.

8 de febrer de 2008 a les 19:29:00 CET  
Blogger Josep said...

Dit i fet,

Potser caic en la teva trampa si et responc. Però què cony, és divendres i em queden 120 exàmens per corregir. Així que faig un kit kat i et responc.

Jo MAI vaig voler fer en Montilla president. Et repto a que m'ensenyis un post meu al respecte. Una altra cosa era pactar amb els sociates sempre i quan triessin un altre lider com a President dela Generalitat, i mentre els convergents continuessin mantenint-se fidels a l'ortodòxia autonomista, regionalista, borbònica i capitalista.

Continuo afirmant que coincideixo en un 80% amb ERC. Però amb l'ERC del 2003 i fins i tot la del 2005. No amb l'ERC cagadubtes del 2006 davant de l nyap, del vot nul polític i totes aquelles collonades. I no gens amb l'ERC macartista en què s'ha transformat en els darrers mesos, tal i com es va demostrat en la conferència nacional del mes d'octubre.

Finalment: la deconstrucció de CiU es va fer pel pacte de la Moncloa amb el ZP i per la por d'en Mas de tallar-li el cap i els collons a en Duran i Ecspanya. O és que et penses que ara que està adalt de tot, en Duran renunciarà a fer-li el llit al titafreda d'en Mas. No home no, ara anirà a per ell, amb LA VANGUARDIA, EL PAIS, EL PERIODICO, LA CAIXA, PLANETA i tutti quanti de guardaespatlles. I naturalment els sociates, esperant veure el cadàver sobiranista per després pactar bé amb el propi Duran, bé amb els ex-roquistes (Recoder, el tovarich Teixidor, l'exconsellera del tanga, etc.)

Bé, tallo el rotllo i torno als exàmens. Salut i gràcies per continuar llegint-me, malgrat que no comparteixis els meus punts de vista.

8 de febrer de 2008 a les 20:38:00 CET  
Anonymous dit i fet said...

Josep,

ja sé que tú no haguessis fet mai Montilla president, i jo no he dit això. He llençat, ho admeto, una petita provocació després d'un temps en el qual no he pogut deixar la meva opinió en el tu blog. He estat molts dies en l'altre extrem del món, Japó. Una societat fascinant, pel bo i pel dolent. Un viatge molt recomanable.

Però anem al tema. Ja sé que tú, en el post "ESTIC DE PEGA" penjat el 6 de novembre del 2006, deies:

"de totes les opcions possibles, la meva preferida, en termes pragmàtics hagués estat un tripartit amb un president diferent del Montilla. Podia ser en Carod, però també havia circulat el nom de la Tura."

Però aquesta no és la qüestió. El que jo (et) retrec és que la deriva d'ERC era previsible ja des del primer tripartit, sinó abans i que la degradació d'ERC ha estat tant profunda perquè molts analistes han estat justificant les accions d'ERC fins gairebé quan la situació ha esdevingut tant infecta que aquells amb els quals coincidies al 80% són ara, segons les teves pròpies paraules: "autèntica escòria, detritus, rebuig, deixalla, xurma, morralla i fins i tot merda".

I, home, com pots dir que ERC del 2005 era diferent d'ERC del 2007: són pràcticament els mateixos al capdavant: Carod, Puigcercós, Ridao, Benach i el teu amic Vendrell!! Menys un: Carretero. Dir que són diferents, és fer trampa. Són el mateixos, això sí, després de revolcar-se amb els Montilla, Bolaño, Zaragoza ....

I que aquesta situació, s'ha produit per l'odi a CiU i l'afany de destruir-la a qualsevol preu. Tornat a citar el teu post del 6 de novembre de 2006:

"Tot i això, he de reconèixer que la cúpula d'ERC ha actuat amb coherència. Ja s'havia dit que el projecte de govern catalanista i d'esquerres tenia una periodicitat de vuit anys pel cap baix. Els de CiU han actuat com a trinxeraires, fatxendes i perdonavides. I així els ha anat."

Tú ets dels que donaves tota la culpa a Mas i a CiU. Tota. Encara ho fas. Jo no dic que no tinguin culpa. Certament, CiU hauria d'haver fet un salt endavant cap a posicions inequívocament soberanistes i desempallegar-se de Duran i de Mas (un polític que està demostrant ser passarell, covard i nefast). I CiU hagués hagut de dir NO a l'estatut. Però tú saps, que si CiU hagués dit NO, ERC hauria dit SÍ i hagués presentat l'estatut com un pas cap a l'autodeterminació. ERC no va dir NO a l'estatut per una convicció nacional que sembla haver perdut, sinó per un atac de banyes. Molts analistes, això no ho volen reconéixer ni avui, però per mi és evident.

És a dir, la situació actual és deguda a l'odi que ERC professa a CiU i que els ha fet allitar-se amb el veritable enemic, que són els sociates. I això és el que ens ha dut fins aquí. I això és el que ningú diu en veu alta, ni Cardús, ni Roig, ni Bru de Sala, copartíceps de l'error històric de donar tot el poder als sociates i ajudar a uns pobres homes com Benach a arrivar a uns llocs pel quals no estaven preparats.

Finalment, m'agradaria recordar-te una frase teva del mateix post:

"Per la seva banda, ERC en la seva aposta actual està obligada a fer-se respectar i que no se la rifin com, quan i qui vol. Ha de donar una imatge de fortalesa i de fermesa davant els sociates i els palanganeros. I ser-ho, realment. Qualsevol cessió inexplicable (la Corpo, el model escolar, el model social, la política lingüística, el sistema electoral, l'organització territorial, el finançament, etc.), els condemnaria irremeiablement."

Si t'hi fixes, ERC ha cedit en la majoria de temes que tú comentaves: tancament de TV3 a València, una corpo polititzada i entregada als sociates, cada cop menys nacional i més castellana, tercera hora de castellà, pressupostos votats gratis total, llei de dependència, la patètica oficina antifrau,....

ERC no ha creuat una línia vermella, n'ha creuat quinze. Però molts han callat o ho han justificat mentre es creuava la primera, i la segona, i la tercera ...

Personalment, espero que tant CiU com ERC treguin uns resultats nefastos i espero que ERC perdi el grup parlamentari. Potser això faci despertar alguna consciència, però en tinc els meus dubtes.

Salut!

10 de febrer de 2008 a les 15:37:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home