LA CARA I LA CREU

Felicitats, Bernat
En aquest post parlo d'una notícia bona i una de no tan bona. Per variar, començo per la bona. Vull felicitar l'eurodiputat Bernat Joan arran del seu nomenament com a Secretari General de l'Aliança Lliure Europea (ALE), l'eurogrup parlamentari que aplega els partits independentistes a Estrasbrug. En Bernat és un dels polítics en els que tinc més esperances, i voldria aprofitar l'avinentesa per suggerir-li que impulsi una Declaració de Brussel.les, en virtut de la qual, els partits independentistes europeus es comprometin a ajudar-se mútuament per tal que les respectives nacions assoleixin la independència. Seria quelcom molt important. Si a més a més, l'SNP guanya les eleccions a Escòcia, i es convoca un referèndum d'autodeterminació, llavors a en Bernat se li girarà molta feina.

L'ombra de Rato a l'Aran
La notícia dolenta, però tanmateix interessant, pel que pot significar de predictiva d'un futur no gaire llunyà, és la de l'absorció del partit aranès Unió Democràtica d'Aran (UDA), liderada per l'històric Josep Calbetó, pel Partido Popular ecspanyol. Val a dir que fa nou anys aproximadament que eren cul-i-merda, i ara ja només són una cosa... merda, naturalment. Al respecte ja vaig escriure fa temps en un altre post que en tot aquest tinglado qui es troba al darrere és la família Rato, i principalment, l'actual president del FMI, Rodrigo Rato. Una família multimilionària que està estenent els seus tentacles arreu de la vall, amb la pretensió de convertir-se, si és que ja no ho són, en uns autèntics cacis. D'aquesta manera, els Rato serien la versió pirineu-atlàntica de l'Abel Matutes a Eivissa. No és debades que l'ecspanyolització de l'Aran cada cop és més important. Cal estar amatent i alerta.

La veritat és que aquesta absorció ja anuncia la propera absorció del partit català que inicialment era l'interlocutor natural de l'UDA, que no és altre que Unió Democràtica de Catalunya (UDC)...això si no hi posen remei els sectors patriotes que lluiten contra en Duran Lleida en unes condicions duríssimes. I després d'UDC, qui?

Per cert, que l'alter ego de la família Rato a l'altra cara del Pirineu sembla ser la família del conseller d'agricultura sociata, al qual algun bloc la rebatejada, de forma prou ingeniosa, com el Zapalana del Pirineus. I és que no hi ha un pam de net.