diumenge, 20 de març del 2005

REVISTA DE PREMSA

Ja fa més d'un any que no compro premsa de paper. Ara llegeixo les edicions electròniques de la majoria de diaris (avui, el periódico, la vanguardia, el punt), així com els diaris i els butlletins electrònics de casa nostra (vilaweb, e-notícies, tribuna catalana i la malla, bàsicament) i tambés el web informatiu de la corpo. Bàsicament aquestes són les meves font d'informació domèstiques. Després també llegeixo les edicions electròniques de la BBC i la CNN, i d'altres (The Economist, WSJ, NYT, Washington Post, L.A. Times) i també premsa canadenca i quebequesa (Le Devoir, La Presse, The Globe and Mail, Montreal Gazzette) i per descomptat el Vigile.

Avui vull destacar una autèntica obra d'art. Es tracta de l'article d'en Joan Lluís Lluís que es publica a El Punt i que posa de manifest un fet que, fins i tot a mi, se m'havia escapat: l'existència dels "altres occitans" lligats a Catalunya, com són els de la comarca de la Fenolleda. És realment un article que hauria de ser ensenyat a totes les escoles.

L'article també assenyala o apunta un aspecte que jo considero clau. Darrerament, els aranesos s'estan passant de la ratlla. Una cosa ha de quedar clara. L'ARAN no és una NACiÓ. És un fragment o porció d'una nació, OCCITÀNIA. Perquè ho dic això. Perquè les reivindicacions originals com la de tenir seleccions "nacionals" araneses són un autèntic despropòsit. Els aranesos i les araneses han de formar part de la selecció OCCITANA.

Em direu que el futur de l'Aran ha de ser el que els aranesos vulguin. D'acord. Però jo no estic disposat a combregar amb rodes de molí. Aquesta febrada d'aranesisme dels darrers anys per mi està estretament lligada a determinats interessos econòmics i polítics dels quals no és precisament aliena la família RATO FIGUEREDO, amb Don Rodrigo al capdavant. No s'entén que l'aranesisme es contraposi, com sovint passa, a la identitat catalana. Els aranesos ho continuen sent perquè en el seu moment van triar Catalunya. Si no ara, només serien uns patois qualssevol com passa amb els seus germans sotmesos a l'Estat Francès. I això no té volta de full.