dissabte, 19 de febrer de 2005

NO M'HE TORNAT BOIG

Us ho puc ben jurar. No m'he tornat boig i, tot i l'hora que és quan escric això, no he begut ni una gota d'alcohol. La possibilitat, remota, però possibilitat, de què dimiteixi el conseller Nadal, no m'acaba de fer gràcia. Per descomptat, l'individu en qüestió em repugna, però una cosa són les fòbies personals i una altra l'anàlisi política. I aquesta darrera em diu que qui més beneficiat sortiria de la seva dimissió seria, en clau interna sociata, el sector més ecspanyolista, els Montilla, Zaragoza, etc. I qui més perjudicat, el feble, feblíssim sector catalanista i patriota (tot i que federalista) que encara sobreviu a l'interior del PSC.

Direu, imbècil, es tracta d'això, de fer del PSC una simple federació del PSOE, com passa amb el PSPV o el PSOE de les llles, per exemple. És possible. D'aquesta manera ERC podria arrossegar aquests sectors cap al seu hortet. ERC també es beneficiaria. No dic que no. Però aquest fet impossibilitaria, de fet aniria en la direcció contrària del que jo penso que és el sentit últim del tripartit: provocar el trencament entre el PSC i el PSOE. Si Nadal dimitís, no només no hi hauria trencament, a mig o llarg termini, sinó pura i simple submissió del primer respecte el segon. I això sí que és inacceptable, encara que de facto, sovint ja passa a hores d'ara. Però no passa de iure.

És el mateix cas que amb els diaris. Jo abomino de LA VANGUARDIA i del PERIODICO de CATALUNYA. Però els prefereixo mil vegades més que EL PAIS. Hem de ser llestos i intel.ligents i no caure en les trampes que els ecspanyols ens volen posar dia sí i dia també. Compte amb prendre decisions que després ens poden resultar molt cares.

Aclareixo que no dic que no s'hagin de demanar dimissions pel cas Carmel. I segurament, la de Nadal és una de les més clares. Però cal que no sigui l'única (qui és el regidor-president del districte del Carmel?- i si es dóna, el seu relleu cal que sigui algú de la seva corda, no un neo-yuppie metropolità i ecs-panyol "hasta las cachas". Penso també en el conseller encarregat de l'habitatge, que no és altra que l'inefable Salvador Milà, d'Iniciativa.

En seguirem parlant.