dissabte, 5 de març de 2005

LA VIA CATALANA, A FER PUNYETES

És una gran notícia. El president zombie, perquè va ressucitar d'entre els morts, ell tot solet, ha engegat la via catalana a fer punyetes. I d'això només podem que alegrar-nos-en. Penso que ara el risc d'elaborar un Estatut del 3%, com algun analista ha dit abans, és més lluny. I això em satisfà plenament. El gran perill era que el bunyol que s'estava redactant al Parlament del Parc, s'aprovés i signifiqués 25 anys més de submissió estúpida a Ecspanya. Ara la possibilitat d'assolir la sobirania abans del 2014, em sembla més propera. No podem permetre'ns el luxe d'haver de suportar el tricentenari del decret de Nova Planta. És difícil, ja ho sé, però no impossible.

Dit això, cada cop és més evident que tot plegat hi ha una conxorxa entre els partits ecspanyols. Maragall i Piqué són dues cares de la mateixa moneda. Per altra banda, el paper que està jugant El Periodico (Franco, López Burniol, Pernau, et altri) és ben galdós i està deixant La Vanguardia com a quelcom perifèric.

Un dels trets més interessants és que la cohesió interna del PSC s'està esberlant a marxes forçades. La pel.lícula dels fets, des del meu punt de vista és la següent:

El tema del Carmel posa contra les cordes el conseller Nadal. El sector Montilla-Iceta-Zaragoza veu l'oportunitat per decapitar el darrer representant del sector amb certa sensibilitat nacional dins del PSC que encara comptava amb una quota de poder. Però Maragall, no vol carregar-se Nadal. Sap que si ho fa perdrà la darrera trinxera i que després el següent serà ell. No vol un PSC hegemonitzat pels antics capitans -que a hores d'ara ja són capitans generals. Manté Nadal a tot preu i llavors arriba el debat i s'arma el cafarnaüm. Tot se'n va a fer punyetes i els capitans consideren que Maragall l'ha vessada del tot, i que Nadal hauria d'haver dimitit. Preparem-nos per una guerra al PSC i segurament en Maragall acabarà guillotinat o, si té sort, s'haurà de conformar amb un rol purament simbòlic.

Tanmateix també pot passar que la "societat civil" li doni un cop de mà. No només El Periódico, sinó també La Vanguardia, i personatges clau com Narcís Serra i Miquel Roca, que properament controlaran respectivament, la Caixa de Catalunya i la Caixa de Pensions. En aquest sentit, penso que la polèmica del 3% no és en absolut una casualitat. És un intent de fer callar la boca a CiU, que en aquesta legislatura ocupa una posició clau atesa la seva força parlamentària. L'editorial del Periodico també va en la mateixa direcció, per descomptat. És significatiu que ara torni a sortir a les tertúlies el tema del finançament de l'Operació Roca. Qui proporciona la informació? Maragall, quan vegi perduda la batalla dins del PSC pot recórrer a aquests poders fàctics.

Per descomptat, els que aniran més lluny en el seu intent d'enfonsar CiU seran els hooligans d'Iniciativa per Catalunya, que com sempre fan la feina bruta del PSC. Recordem que Ribó és el síndic de greuges i ara Boada l'han nomenat president de la comissió parlamentària, que ja vaticino que serà una olla de grills.

I queda CiU i ERC. CiU té un problema, i no és el 3%, és en Duran i Lleida. Molt calladet, per cert, la darrera setmana. Fet inusual, però de cap de les maneres casual. Ben mirat, CiU podria beneficiar-se de la polèmica del 3%, si aconseguís que Duran i Lleida quedés enxampat... Al marge d'això, Mas no pot permetre que Maragall se'n surti de "rositas" perquè llavors la cohesió del partit quedarà molt feble, els partits d'esquerres poden començar a fer una ofensiva a nivell local i comarcal per passar comptes amb la gent de CiU i això pot ser un veritable drama. Si la cohesió de CiU ja ha quedat molt tocada després del referèndum europeu, ara, si no es defensen amb totes les armes al seu abast, poden saltar pels aires. Ben mirat, això pot ser positiu, també. Penso que ja és hora de refundar CDC, i convertir-la en una formació progressista i sobiranista explícitament. Ja va sent hora que matin el pare. I que UDC s'espavili.

I ERC. Si juga bé les cartes, pot emportar-se molts vots de CiU, com han demostrat els resultats del referèndum. Penso que pot aprofitar l'ocasió per aconseguir diversos objectius: 1) neutralitzar el paper d'ICV, 2) Recuperar poder dins del govern català, 3) Anul.lar Duran i Lleida al Congrés de Diputats, 4) Anul.lar el paper del PSC a escala ecspanyola, 5) Impulsar un procés d'accessió a la sobirania, amb la celebració en els anys immediats d'un referèndum o consulta d'autodeterminació. Ara bé, per aconseguir això cal que sigui un partit cohesionat. Les eleccions autonòmiques i locals del 2007 al País Valencià i a les Illes poden ser una gran oportunitat per visualitzar una força d'ERC superior a la de CDC. SI, com tot ho sembla indicar, obtenen un suport important, es convertirà en el primer partit independentista que té una presència institucional rellevant arreu del territori nacional. I això ja serà un fet cabdal, històric... I posarà dels nervis els ecspanyols. Clar que també pot haver eleccions al Principat el 2005 o el 2006, però d'això ja me n'ocuparé en un altre post.