EL RACISME ECSPANYOL AL DESCOBERT

Una anàlisi textual del vídeo de Telemadrid, ens permet identificar clarament el tarannà eminentment racista de l'ecspanyolisme. L'exemple més fefaent el trobem en l'odi que escup envers les aules d'acollida a les quals assisteixen els alumnes acabats d'arribar a Catalunya i que no tenen cap coneixement del català. El criteri, doncs, d'assignació és estrictament lingüístic: no racial, ni religiós, ni de gènere, ni nacional, ni econòmic. Lingüístic i punt. Doncs bé, atès que tant desconeixedor del català és un nen madrileny que acaba d'arribar a Catalunya, com un nen marroquí, una nena ucraïnesa o una altra de filipina que es troben tots ells acabats d'arribar al país, el més normal és que seguint el criteri esmentat, tots ells coincideixin en l'aula d'acollida. I això és precisament el que els racistes ecspanyols no poden tolerar: que un nen ecspanyol tingui el mateix tractament, exactament el mateix tractament, que qualsevol altre nen de nacionalitat estrangera. Com es pot veure, aquí en la superfície, el que es veu és que per ells el criteri dominant no és lingüístic, si no la nacionalitat. De manera que un nen ecspanyol, pel simple fet de ser ecspanyol, no pot ser tractat de manera igual que un nen estranger. Una curiosa manera de declarar-se, com sovint es declaren, universalistes.

Però això no és tot. Si gratem una mica més en el discurs que segrega el documental de marres, podem concloure sense cap dubte, que en el fons del fons, la visió que es té de les aules d'acollida és una visió clarament racista. Es considera que un nen ecspanyol no pot assistir-hi perque a elles hi assisteixen la chusma (en el seu llenguatge), els moros, negratas, sudacas, rumanos i és clar, per ells són éssers inferiors, infrahumans, i és aquí on se'ls veu les vergonyes. Els traeix el subconscient i veuen en aquestes aules com una mena de purgatori, quan de fet són veritables autopistes cap a la integració dels nouvinguts en el sistema escolar català. Oimés tenint en compte l'enorme facilitat que el nen té d'assimilar coneixements que fa que, per terme general, l'estada en una aula d'acollida sigui, generalment, més aviat de curta durada.

Per descomptat, això no és tot. No podem deixar de banda la catalanofòbia que se segrega des de determinats mitjans de comunicació i que de fet es troba arrelada en el subconscient ecspanyol des de fa segles. La consideració del català com una llengua de segona, com una subllengua, no és més que una altra característica nuclear de tot comportament colonialista. De fet, el reportatge de Telemadrid, és un exemple fefaent d'actitud colonial, imperialista. I aquest fet, per sort, pot ajudar a molts catalans i catalanes a prendre consciència que dins de l'Estat ecspanyol la possibilitat d'una acceptació de la diversitat és del tot impossible. I això, sense cap mena de dubte, ha de beneficiar l'independentisme. Falta, però, que els dirigents independentistes, sàpiguen gestionar aquest benefici...