LLEIALTAT, QUINA PARAULA MÉS BRUTA EN BOCA D'UN SOCIATA!

Darrerament quan els sociates senten les paraules Autodeterminació o Independència, escupen de forma immediata, com si d'un exorcisme es tractés, la paraula Lleialtat. Però lleialtat a què o a qui?

La lleialta que exigeixen els sociates és unidireccional. Dels altres envers ells, perquè és ben sabut que aquesta genteta es perceben com el centre del món mundial. És a dir, que sense ells, el món s'enfonsa.

Per què... és lleial el comportament sociata amb els seus socis i el que és més important, amb Catalunya? No és clar que no. A quin cantó de la taula seia el lleial Iceta durant les negociacions del nyap? En el cantó ecspanyol, per descomptat! És lleial Montilla quan utilitza en poca pena d'en Saura per pontejar en Carod-Rovira, com ha fet avui al Parlament del parc? No és clar que no. És lleial en ZP quan diu que donarà suport al projecte de nyap que aprovi el parlament del parc? No, novament no. És lleial quan els successius governs ecspanyols es neguen a publicar les balances fiscals, malgrat existir un mandat parlamentari? No, no ho són. És lleial el PSC quan actua com si hagués guanyat les eleccions, quan de fet va obtenir un dels pitjors resultats de la seva història? No, de nou. És lleial la Llei de la dependència? No. I el fet de considerar la llengua catalana com una llengua de segona? No només no és lleial, sinó que constitueix un acte de feixisme pur i dur. És lleial l'espoli fiscal? No i mil vegades no!

La veritat és que quan sento els grans profetes com en Montilla (aka Cabòries), l'Iceta o en Castells, que s'omplen la boca de lleialtat, fraternitat, solidaritat, no puc evitar esbossar un somriure i recordar el llenguatge que utilitzava l'antiga Lliga dels Comunistes de Iugoslàvia en els anys setanta. No és pas casualitat que un dels màxims admiradors del model iugoslau fos llavors un catedràtic de dret constitucional de reconeguda filiació sociata.

El més greu de tot és que l'estat ecspanyol no només mai ha estat lleial amb Catalunya, sinó que fa tres-cents anys que té per objectiu el destruir-la. La catalanofòbia és molt anterior al sorgiment del catalanisme polític, com han estudiat a bastament l'Albert Balcells, o els enyorats Joan Fuster, Fèlix Cucurull o en Francesc Ferrer i Gironès. De fet és un tret consubstancial, una idea força de l'expansionisme castellà, primer, i ecspanyol, després, que té clares concomitàncies amb l'antisemitisme i amb la idea de la puresa de sang. No debades, la Inquisició va ser un instrument de repressió política i d'homogeneïtzació lingüística -castellanització- en els territoris de la Confederació Catalanoaragonesa.

Lleialtat, heu dit? Amb Catalunya i Per Catalunya!