MISCEL.LÀNIA POLÍTICA

El genocidi ecspanyol que no cessa

Els tres governs autonòmics que oprimeixen la nostra Pàtria s'han conxorxat per portar a terme un autèntic genocidi lingüístic.

Primer. A les quatre províncies, el senyor Ernest Maragall, amb el suport d'en Montilla, en Saura i d'en Carod Rovira, i amb el vist-i-plau de CC.OO., vol dinamitar el model lingüístic escolar. Un model, per cert, que encara no s'ha desenvolupat del tot, perquè a Secundària és lluny d'haver-se consolidat. Ben simptomàticament, ni PP ni els C's piulen.

Segon. Al País Valencià, el PP, amb la connivència, per activa o per passiva, del PSOE, es vol carregar la recepció dels canals de la Corpo. Si en són de liberals! Pur i dur feixisme. Però mol més fàstic em fan els blaveros de Barcelona que es desentenen del tema.

Tercer. A les Illes, el lingüicida Jaume Matas, fa mans i mànigues per arraconar el potent moviment de resistència patriòtica que cada cop es desenvolupa més i pren més volada, exhibint sense cap mena de mania una catalanitat desacomplexada. I això, malgrat les bombes, com la que recentment va esclatar a la seu d'un sindicat.

Qui ha dit que els tres territoris històrics no són un mateix país? Com a mínim són una unitat d'agressió per part dels ecspanyols i els seus cipayos locals (els Maragall, Pla, Matas...). He sentit que cal replantejar-se tot el tema dels Països Catalans. Hi estic d'acord! Cal abandonar el campi qui pugui i dissenyar una estratègia unitària i coordinada. La Unió fa la Força, a Catalunya com arreu.

Els Blocs
Per això, considero que és un mal negoci els pactes amb els partits ecspanyols: siguin conservadors, socialistes o comunistes. Ara, la gent del PSM i del BNV han pactat amb els comunistes. Mal negoci. Es pensen que es menjaran un kiko i de fet dubto que aconsegueixin res de positiu. Si al País Valencià s'aconsegueix derrotar el PP amb un pacte entre el PSOE i el Compromís pel País (EUPV-BNV i altres), penseu que la gent del BNV pintarà alguna cosa? Ni de conya! Si els d'ERC, que són molt més forts a les quatre províncies, els costa marcar territori amb en Montilla, què podrà fer el BNV amb en Pla? Res de res. Des d'aquest punt de vista, penso que ERPV fa bé en anar en solitari i per una vegada deixar les coses clares. En canvi, ERC de les Illes, fa malament en afegir-se al pacte entre Grosske i el PSM. Ja vaig escriure en un post anterior que tot projecte patriòtic no es pot subordinar de cap de les maneres a un partit ecspanyol. Quan n'aprendre?

CDC-UDC, això pot petar... i tant de bo!
L'alcalde de Vic, Jacint Codina, d'Unió, renuncia a la reelecció per no entendre's amb els seus socis de CDC. Penso que és una notícia excel.lent. Donat el simbolisme de la ciutat, aquesta ruptura pot tenir conseqüències a nivell nacional. La pinya que es fotrà CiU en les properes eleccions locals serà de dimensions històriques. I això hauria de portar al trencament amb UDC i a una definició ideològica i nacional més explícita, sobretot per part de CDC: sobiranisme o reformisme ecspanyol. Sincerament, penso que si CDC vol tornar a recuperar la centralitat política, ha de declarar-se partit sobiranista, tot el tranquil que es vulgui, però sobiranista. L'autonomisme ja no ven. El peix al cove tampoc.

Hi ha senyals il.lusionants. L'expansió de CDC a la Catalunya Nord, n'és un. Es tracta d'un fet que té conseqüències psicològiques, a més a més de polítiques, fonamentals. És un primer pas per trencar el regionalisme. Caldria completar-ho en direcció sud i est. Però de moment ja està bé.

Repeteixo. El precedent de Vic pot donar lloc al trencament definitiu de CiU. Molt bona notícia.

La tria de Portabella
Segons llegeixo a l'e-notícies, en Portabella, candidat d'ERC a Barcelona, ha fitxat una advocadessa membre dels Ciutadans pel Canvi (CPC). La interessada es defineix com a "federalista", la qual cosa no deixa de ser problemàtic, atès que ERC és un partit independentista. Dues reflexions.

La primera és que hi ha una jugada de politiqueria clàssica, la qual consisteix en donar un toc als sociates tot dient-los que "podem pescar en la vostra piscina". I això és bo. Suposo que el cabreig a Nicaragua deu ser històric.

La segona és que s'aprofundeix en la tria per determinats sectors d'ERC, de fitxar preferentment personal amb militància en els partits de l'esquerra estatalista, en detriment de del personal amb una militància independentista clàssica. La raó és ben evident: els segons, són una colla de freakis, sempre segons la lògica d'aquests sectors d'ERC, indisciplinats i torracollons. El problema que jo veig amb aquesta aposta és que estan construint un autèntic cavall de Troia. Aquests nous fitxatges, quan arribi el moment de la sobirania, cap a on miraran? Jo ja ho sé!