divendres, 16 de març de 2007

MISCEL.LÀNIA POLÍTICA

El genocidi ecspanyol que no cessa

Els tres governs autonòmics que oprimeixen la nostra Pàtria s'han conxorxat per portar a terme un autèntic genocidi lingüístic.

Primer. A les quatre províncies, el senyor Ernest Maragall, amb el suport d'en Montilla, en Saura i d'en Carod Rovira, i amb el vist-i-plau de CC.OO., vol dinamitar el model lingüístic escolar. Un model, per cert, que encara no s'ha desenvolupat del tot, perquè a Secundària és lluny d'haver-se consolidat. Ben simptomàticament, ni PP ni els C's piulen.

Segon. Al País Valencià, el PP, amb la connivència, per activa o per passiva, del PSOE, es vol carregar la recepció dels canals de la Corpo. Si en són de libera
ls! Pur i dur feixisme. Però mol més fàstic em fan els blaveros de Barcelona que es desentenen del tema.

Tercer. A les Illes, el lingüicida Jaume Matas, fa mans i mànigues per arraconar el potent moviment de resistència patriòtica que cada cop es desenvolupa més i pren més volada, exhibint sense cap mena de mania una catalanitat desacomplexada. I això, malgrat les bombes, com la que recentment va esclatar a la seu d'un sindicat.


Qui ha dit que els tres territoris històrics no són un mateix país? Com a mínim són una unitat d'agressió per part dels ecspanyols i els seus cipayos locals (els Maragall, Pla, Matas...). He sentit que cal replantejar-se tot el tema dels Països Catalans. Hi estic d'acord! Cal abandonar el campi qui pugui i dissenyar una estratègia uni
tària i coordinada. La Unió fa la Força, a Catalunya com arreu.

Els Blocs
Per això, considero que és un mal negoci els pactes amb els partits ecspanyols: siguin conservadors, socialistes o comunistes. Ara, la gent del PSM i del BNV han pactat amb els comunistes. Mal negoci. Es pensen que es menjaran un kiko i de fet dubto que aconsegueixin res de positiu. Si al País Valencià s'aconsegueix derrotar el PP amb un pacte entre el PSOE i el Compromís pel País (EUPV-BNV i altres), penseu que la gent del BNV pintarà alguna cosa? Ni de conya! Si els d'ERC, que són molt més forts a les quatre províncies, els costa marcar territori amb en Montilla, què podrà fer el BNV amb en Pla? Res de res. Des d'aquest punt de vista, penso que ERPV fa bé en anar en solitari i per una vegada deixar les coses clares. En canvi, ERC de les Illes, fa malament en afegir-se al pacte entre Grosske i el PSM. Ja vaig escriure en un post anterior que tot projecte patriòtic no es pot subordinar de cap de les maneres a un partit ecspanyol. Quan n'aprendre?

CDC-UDC, això pot petar... i tant de bo!

L'alcalde de Vic, Jacint Codina, d'Unió, renuncia a la reelecció per no entendre's amb els seus socis de CDC. Penso que és una notícia excel.lent. Donat el simbolisme de la ciutat, aquesta ruptura pot tenir conseqüències a nivell nacional. La pinya que es fotrà CiU en les properes eleccions locals serà de dimensions històriques. I això hauria de portar al trencament amb UDC i a una definició ideològica i nacional més explícita, sobretot per part de CDC: sobiranisme o reformisme ecspanyol. Sincerament, penso que si CDC vol tornar a recuperar la centralitat política, ha de declarar-se partit sobiranista, tot el tranquil que es vulgui, però sobiranista. L'autonomisme ja no ven. El peix al cove tampoc.

Hi ha senyals il.lusionants. L'expansió de CDC a la Catalunya Nord, n'és un. Es tracta d'un fet que té conseqüències psicològiques, a més a més de polítiques, fonamentals. És un primer pas per trencar el regionalisme. Caldria completar-ho en direcció sud i est. Però de moment ja està bé.

Repeteixo. El precedent de Vic pot donar lloc al trencament definitiu de CiU. Molt bona notícia.

La tria de Portabella

Segons llegeixo a l'e-notícies, en Portabella, candidat d'ERC a Barcelona, ha fitxat una advocadessa membre dels Ciutadans pel Canvi (CPC). La interessada es defineix com a "federalista", la qual cosa no deixa de ser problemàtic, atès que ERC és un partit independentista. Dues reflexions.

La primera és que hi ha una jugada de politiqueria clàssica, la qual consisteix en donar un toc als sociates tot dient-los que "podem pescar en la vostra piscina". I això és bo. Suposo que el cabreig a Nicaragua deu ser històric.

La segona és que s'aprofundeix en la tria per determinats sectors d'ERC, de fitxar preferentment personal amb militància en els partits de l'esquerra estatalista, en detriment de del personal amb una militància independentista clàssica. La raó és ben evident: els segons, són una colla de freakis, sempre segons la lògica d'aquests sectors d'ERC, indisciplinats i torracollons. El problema que jo veig amb aquesta aposta és que estan construint un autèntic cavall de Troia. Aquests nous fitxatges, quan arribi el moment de la sobirania, cap a on miraran? Jo ja ho sé!

Etiquetes de comentaris: , , ,

4 Comments:

Anonymous Dit i fet said...

Josep,

és cert el que diu Descolt avui a l'avui?

"Conta la llegenda urbana que una vegada, en un viatge oficial de Joan Lerma a Morella, uns nens de la població -devien ser tan rarets com els d'Olot- no li van retre el vassallatge obligat perquè no el van reconèixer com a president. "El nostre és Pujol", li van deixar anar, rurals, satisfets i fronterers. Lerma va decidir aquell dia que faria una televisió valenciana per aprimar la influència malèfica que en la bona gent comunitària causaven les emissions contínues de TV3. Quan va perpetrar el nou invent va fer la gran pensada i va decidir que ocuparia les freqüències per on fins a aquell moment s'havia rebut al País Valencià la Televisió de Catalunya. D'aquesta manera tan delicada va començar la denominada guerra de les freqüències que ha allargat fins avui dia el nou president de la Generalitat, Francisco Camps. Don Francisco ha decidit que seguirà l'exemple del seu predecessor i que ocuparà l'espai digital pel qual discorren, encara en precari, els canals catalans. Han participat de manera activa en aquesta jugada l'exministre José Montilla, els diputats Joan Puigcercós i Agustí Cerdà, i el benemèrit Eliseu Climent, president d'Acció Cultural, que es va deixar entabanar per les promeses tecnològiques ministerials. "Quatre homes p'al sac, i el sac en terra", que diuen al poble d'Eliseu. Enhorabona. Francisco Camps vol entrar amb bon peu en la recta final electoral ennegrint de nou TV3 al País Valencià. L'host anticatalana ho celebrarà aquestes Falles amb piules i tronadors. Tots els canals que es fan i es desfan en espanyol a Madrid arriben a les terres valencianes per unes freqüències enramades amb murtra. Els que es fan en català són sabotejats oficialment perquè només hi ha una llengua que uneix catalans i valencians, i no és la pròpia."

Aquest Agustí Cerdà que esmenta, no és el candidat d'Esquerra al País Valencià? No és diputat al Parlament Espanyol per ERC? Ha renunciat al seu escó per presentar-se a les eleccions valencianes? Suposa que ja sap (I que tú també saps) que no té cap ni una possibilitat de sortir escollit.

I aquest tal Puigcercós, que segons diu Descolt, ha col.laborat activament, juntament amb Montilla, en regalar les freqüències de TV3 a València a la sexta (aquella emissora de capital català que en el Barça-Madrid connectava amb la "Legión" quan el Madrid feia un gol), és el Puigcercós que no es doblegava al poder ecspanyol i tenia pebrots per enfrontar-s'hi?

Aquests elements ens han de dur a la independència?

17 de març de 2007 a les 9:48:00 CET  
Blogger Josep said...

Dit i fet,

Cal ser molt conscients que el blaverisme pitjor no es dóna a la ciutat de València, sinó a la ciutat de Barcelona. És producte de la insolidaritat i l'egoisme. del ja s'ho faran. Pels regionalistes la Nació completa els va massa gran, per ells la nació és el triangle format per Barcelona-la Cerdanya-Cadaqués, la Catalunya Mar Franc, que jo li dic. Els blaveros de Sant Gervasi, Sarrià, la Bonanova i Les Corts, Sant Cugat, Sant Just, Llavaneres o Matadepera, fins i tot prescindirien de Tarragona i Lleida, tret de Baquèira, per descomptat.

Aquesta insolidaritat, percebuda com un menyspreu per molts catalans del sud, ha donat lloc a una reacció regionalista i el sorgiment de les terceres vies de marres. Però la veritat és que sense la unió, ni la Catalunya Central ni la Catalunya Sud ens salvarem. O tots o ningú.

(I això no implica que no s'hagin comès errors per part de tothom, si no estaríem en una situació molt millor, no et sembla?)

Josep

17 de març de 2007 a les 14:11:00 CET  
Blogger bacus said...

el regne de valència i el de mallorca són fets, la confederació es una altra cosa i es oberta.

la colonització castellana és forta però ells com a poble tenen que lluitar no tenim que anar-hi a salvar un llengua al estil colom.

pateixes de curt de mirisme i de catalanacitis pq els 400 anys de regne 2-sicilies que significa ???

mira-t'ho com anglesos i yankies.

17 de març de 2007 a les 18:41:00 CET  
Anonymous Dit i fet said...

Josep,

tothom ha comes errors. CiU, amb Pujol al davant, en van cometre moltíssims i de molt greus. I com tú dius, uns dels errors més grans són els pactes amb els partits ecspanyolistes. El pacte de CiU i PP va ser un error i el pacta de CiU i PSOE en el tema de l'estatut també.

I per això et dic que el pacte d'ERC amb PSC-PSOE és un error que dia a dia es revela com més i més erroni (encara que tu diguessis, en un post post-eleccions que ERC no tenia altra opció millor). Un pou sense fons.

Dit això, en el tema de València, estic d'acord amb Baccus. Hem de mirar d'aconseguir la independència del Principat i, si després València i Mallorca volen seguir, perfecte. Per això hem de mantenir els lligams (com la llengua o la televisió) però amb discreció. Jo he estat per València varis cops i crec que hi ha un sentiment catalanista que els valencians mantenen amagat, perque els valencians estan cansats de perdre sempre i han decidit aliar-se amb els guanyadors (ara per ara, els ecspanyols). Però que si veuen que Catalunya és capaç de sortir-se'n, tornaran a estrényer llaços.

Però si nosaltres no som capaços de defensar-nos aquí, que collons hem d'anar a defensar a València? I t'ho diu algú de les comarques del sud, i que coneix molt bé el menyspreu barceloní. Que aquí ens ho mengem tot: centrals nuclears, químiques, refineria...

17 de març de 2007 a les 21:25:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home