15.000 ACCESSOS

Entre diumenge i dilluns el comptador d'accessos d'aquest modest bloc va arribar als 15.00o. Val a dir que vaig instal.lar-lo el mes de setembre del 2005, és a dir, quan feia més de dos anys que ja funcionava, per la qual cosa, només registra els accessos des de llavors. Òbviament em direu que és una xifra molt modesta, en comparació amb els centenars de milers que es donen en altres blocs catalans o en els milions d'accessos que registren els top ten a escala global. Hi estic d'acord. El meu bloc no conté confidencials anònims que és el que va més buscat: el rumor, la intoxicació, la maldicència. És un bloc amb nom i cognom i amb una ideologia ben explícita, la qual cosa reconec que potser no el fa massa atractiu. Però sobretot és un bloc que no fa massatges als polítics siguin de la corda que siguin. La blogosfera catalana s'ha caracteritzat per una inflació de blocs de polítics o sobre polítics fins a límits immorals. Si, com és sabut, un polític frisa perquè es parli d'ell... encara que sigui malament, llavors la blogosfera catalana és el seu valhalla. Si no ets d'un partit, no surts a la foto. És així de clar.

La realitat és que aquesta aberració contradiu l'ètica blogger més elemental. Als Estats Units, per exemple, s'està donant un debat molt interessant arran les diverses candidatures al nomenament de presidenciables. El fet que els candidats incloguin bloguers en el seu equip de comunicació ha donat lloc a alguns escàndols (bloggates), perquè els bloguers no es tallen a l'hora de dir-hi la seva. I això posa en compromís aquells candidats que aspiren a recollir vots de tots els grups socials. El debat doncs, se situa entre l'èmfasi en la llibertat, per part dels bloguers, i l'èmfasi en la disciplina, per part dels polítics i dels seus assessors de comunicació. I és que per autocensurar-nos, ja existeixen els mitjans de comunicació tradicionals, els que depenen de les lleis del mercat, i per tant, dels interessos econòmics, de la publicitat i dels lobbies. I si amb aquests no hi ha prou, sempre hi haurà el típic goalkeeper que intentarà impedir-te que escriguis segons què, perquè si ho fas el pots posar en un mal pas davant d'algun seu amo o davant d'algun amb qui vol quedar bé per tal d'ascendir. És a dir, el típic mamonet buròcrata, responsable fins a la mediocritat, i de fidelitat canina. El típic tio candidat a ser llançat pel forat de l'escala si toca massa el que no sona. Sobretot si tens un mal dia. He dit.