divendres, 2 de març de 2007

LA CARA I LA CREU

La Cara
Ja he dit que a mi la basquitis no m'agrada. Però quan toca, toca. No tinc cap problema en reconèixer-ho. I òbviament, la cara és l'esclatant victòria del poble basc contra Ecspanya. Els feixistes avui estan capcots i humiliats. I ho celebro. Ja els toca entomar una mica. I de fet, haurien d'entomar molt més. Però mireu com es posen d'histèrics! No estan acostumats a provar el xarop de bastó. Massa anys sense passar comptes i ara se'ls pixen a la cara. Ja els tocava, sí senyor! Segurament ara contraatacaran de manera rancuniosa i sense filar prim. I com que tenen tot un estat al seu servei -si bé els tancs Leopard els han de llogar a Alemanya-, això els fa perillosos. Com els serbis. Però l'Inaki els ha guanyat. A tots. Per pallissa. I que quedi ben clar. Ara, la lluita continua.

La creu
L'inefable Miquel Iceta. L'altre dia es va despenjar amb unes declaracions contra els independentistes que feien pena. Aquí qui s'ha d'amagar ets tu, xaval. I el teu amagatall natural és Sèrbia, prou que ho saps. Si bé, ja saps també que allà no fan bromes. Tu ja m'entens. La veritat sigui dita la cara d'aquest individu i el seu capteniment fatxenda s'assemblen molt al que he llegit entorn el cap de les SA Ernst Rohm, el qual finalment va ser liquidat per les SS, en l'anomenada Nit dels Ganivets Llargs. Els mateixos nazis n'estaven fins al capdamunt d'ell, imagineu-vos-ho! Jutgeu vosaltres mateixos. Vés amb compte amb la cuina, miquelet!