VAN BOMMEL, TENS UN CAFÈ PAGAT!

No hi ha res que m'agradi més que veure o escoltar com els ecspanyols bocagrosses es mengen les seves paraules sobrades amb patates, mostassa i kètxup. Això ha passat avui en el partit entre la Real Púrria i el Bayern de Munic. Quan faltaven dos minuts, en Van Bommel xuta des de fora l'àrea i marca un golàs com una casa de pagès. El noi es torna boig, comença a córrer i dedica dues enormes, sonores, espectaculars botifarres a la púrria feixista ecspanyola -només cal veure les banderetes i els himnes que canten, per corroborar-ho-, i disculpeu-me la doble redundància. Immediatament, els locutors d'A3 han fet un silenci i jo he pogut sentir com les patates anaven coll avall... fins que en Schuster (en Schuster, tu!) ha dit el que era evident: que el Bayern mereixia el gol i que ara l'eliminatòria està més oberta que mai.

Proposo que deixem ben oberta la porta a aquest jugador perquè torni quan vulgui. Ell clarament ha comprès què implica per un culer jugar contra la púrria, el rebuig, la deixalla i la morralla. I això que només va estar un any entre nosaltres!

FORÇA VAN BOMMEL! FORÇA BAYERN!