ELECCIONS ALS SIS COMTATS I AL QUEBEC

Aquest mes de març que tot just acabem de començar veurà la celebració de dues eleccions que poden ser rellevants per al futur immediat de dues lluites d'alliberament nacional com són la dels sis comtats sota poder britànic a l'illa d'Irlanda i la del Quebec.

Efectivament, el proper dia 7 de març, estan convocades eleccions a la cambra legislativa d'Stormont, seguint el full de ruta establert a l'acord de Sant Andreu de fa uns mesos. Tot va preveure que l'opció que obtindrà més escons és el Democratic Unionist Party (DUP), encapçalat pel veterà Ian Paisley i que en segon lloc, sortirà el Sinn Féin (SF). A continuació es preveu que es formi un govern compartit entre aquestes dues formacions on Paisley assumirà el càrrec de Primer Ministre, i el republicà Martin McGuinness, en serà el vice-primer ministre. La resta de carteres es repartirà en funció de la correlació de forces parlamentàries. Sense cap mena de dubte, ens trobem davant un repte històric. El DUP i el SF són dues formacions històricaments enfrontades: unionista i republicana, respectivament. L'acord de Sant Andreu estableix que el 26 de març ha d'estar en funció el nou govern sorgit de les eleccions. Si no és el cas, Londres i també Dublin -i aquesta és la novetat- passarien a tenir el control de les institucions regionals directament.

Val a dir que tant l'una com l'altra hauran de fer front a sectors minoritaris contraris a l'acord de govern compartit. Això no obstant, és poc probable que aquests tinguin suficient força i suport popular per obstaculitzar tot el procés. Cal, però, estar amatents i seguir d'aprop la contesa electoral. I així ho faré.

Pel que fa al Quebec, l'actual primer ministre, el liberal Jean Charest, va decidir fa uns dies avançar les eleccions a l'Assemblea Nacional al 26 de març, quan de fet la legislatura s'hauria pogut allargar fins al 2008. Les raons d'aquesta anticipació són clarament electoralistes. Davant les tensions internes que darrerament s'han donat al principal partit de l'oposició, el sobiranista Partit Quebequès, sobretot entorn el lideratge d'André Boisclair, Charest vol aprofitar aquest moment de feblesa i continuar al poder una altra legislatura -fins al 2012 com a màxim!. Això no obstant, el suport popular a la seva gestió és bastant baix, per la qual cosa hi ha l'esperança que els sobiranistes puguin acabant guanyant. Esperem-ho!


I a Escòcia, també!
Si el març pot ser important. El mes de maig, encara més. No només perquè hi ha les eleccions locals i regionals a Catalunya, que poden significar la derrota dels nazis del PP als parlament de la CAIB i del País Valencià, cosa de la que ja ens ocuparem amb detall en propers posts.

També hi ha eleccions a Escòcia, i les enquestes, en aquest cas, sí que són àmpliament favorables a l'independentista Scottish National Party (SNP). Si realment s'acompleixen aquestes previsions, l'impacte polític, mediàtic i social serà enorme. Jo diria que es produïria un autèntic tsunami que, per descomptat, tindria conseqüències a casa nostra. Avui en dia, el suport a la independència d'Escòcia és el més elevat de la història i l'oportunitat sembla d'or. A veure si tenim sort!

Si a tot això, afegim la més que probable independència de Kosovo respecte Sèrbia, podem comprendre perquè la lluita independentista està més de moda que mai. Cal que algú prengui nota i no s'amagui rere les corbates i les ONGs. I d'altres, que comprenguin que els queden quatre dies d'amorrar-se a la mamella de la vaca catalana.