10 ANYS SENSE ELL

La seva mort ens va deixar orfes, a molts de nosaltres. Era un referent, malgrat que en algun moment no hi estava d'acord amb el que deia. Fa 10 anys del seu traspàs. I es nota, i tant si es nota. Ell es va enfrontar amb la carcúndia del règim dependentista, i ara ningú no dubta que va ser ell qui va guanyar... qui s'enrecorda del comissari política que va intentar tapar-li la boca? Ni déu, és clar.

En canvi ell, en Ramon, continua ben viu, en tot nosaltres. L'havia convidat als actes que féiem a la Universitat, quan una servidora era estudiant. I sempre funcionava, és clar. Malgrat, repeteixo, alguns desacords.

Aquest bloc té com a referents fundacionals, tres homenots: en Joan Fuster, en Manuel de Pedrolo i en Fèlix Cucurull. No ho he amagat mai. Ans ben al contrari. Però, també té una segona línia, de tipus trencaossos, i que no filen prim. I en aquesta segona línia, sense cap mena de dubte hi ha, ocupant una posició central, en Ramon Barnils.

T'enyorem, Ramon. Tu ens vas ajudar a fotre canya, canya de la bona. I convindràs amb mi que en aquests 10 anys sense tu, l'hem feta ben grossa. Avui estem tan enllà que fins i tot l'antic amo del comissari que va intentar tapar-te la boca, ja fins i tot ell reconeix que la Independència és l'únic camí.

T'enyorem, però no plorem. Treballem com tu ens vas ensenyar a fer. I penso que ho fem bé, malgrat les giragonses que sovint trobem pel camí.

LLEIALTAT, QUINA PARAULA MÉS BRUTA EN BOCA D'UN SOCIATA!

Darrerament quan els sociates senten les paraules Autodeterminació o Independència, escupen de forma immediata, com si d'un exorcisme es tractés, la paraula Lleialtat. Però lleialtat a què o a qui?

La lleialta que exigeixen els sociates és unidireccional. Dels altres envers ells, perquè és ben sabut que aquesta genteta es perceben com el centre del món mundial. És a dir, que sense ells, el món s'enfonsa.

Per què... és lleial el comportament sociata amb els seus socis i el que és més important, amb Catalunya? No és clar que no. A quin cantó de la taula seia el lleial Iceta durant les negociacions del nyap? En el cantó ecspanyol, per descomptat! És lleial Montilla quan utilitza en poca pena d'en Saura per pontejar en Carod-Rovira, com ha fet avui al Parlament del parc? No és clar que no. És lleial en ZP quan diu que donarà suport al projecte de nyap que aprovi el parlament del parc? No, novament no. És lleial quan els successius governs ecspanyols es neguen a publicar les balances fiscals, malgrat existir un mandat parlamentari? No, no ho són. És lleial el PSC quan actua com si hagués guanyat les eleccions, quan de fet va obtenir un dels pitjors resultats de la seva història? No, de nou. És lleial la Llei de la dependència? No. I el fet de considerar la llengua catalana com una llengua de segona? No només no és lleial, sinó que constitueix un acte de feixisme pur i dur. És lleial l'espoli fiscal? No i mil vegades no!

La veritat és que quan sento els grans profetes com en Montilla (aka Cabòries), l'Iceta o en Castells, que s'omplen la boca de lleialtat, fraternitat, solidaritat, no puc evitar esbossar un somriure i recordar el llenguatge que utilitzava l'antiga Lliga dels Comunistes de Iugoslàvia en els anys setanta. No és pas casualitat que un dels màxims admiradors del model iugoslau fos llavors un catedràtic de dret constitucional de reconeguda filiació sociata.

El més greu de tot és que l'estat ecspanyol no només mai ha estat lleial amb Catalunya, sinó que fa tres-cents anys que té per objectiu el destruir-la. La catalanofòbia és molt anterior al sorgiment del catalanisme polític, com han estudiat a bastament l'Albert Balcells, o els enyorats Joan Fuster, Fèlix Cucurull o en Francesc Ferrer i Gironès. De fet és un tret consubstancial, una idea força de l'expansionisme castellà, primer, i ecspanyol, després, que té clares concomitàncies amb l'antisemitisme i amb la idea de la puresa de sang. No debades, la Inquisició va ser un instrument de repressió política i d'homogeneïtzació lingüística -castellanització- en els territoris de la Confederació Catalanoaragonesa.

Lleialtat, heu dit? Amb Catalunya i Per Catalunya!