dilluns, 14 de març de 2011

10 ANYS SENSE ELL


La seva mort ens va deixar orfes, a molts de nosaltres. Era un referent, malgrat que en algun moment no hi estava d'acord amb el que deia. Fa 10 anys del seu traspàs. I es nota, i tant si es nota. Ell es va enfrontar amb la carcúndia del règim dependentista, i ara ningú no dubta que va ser ell qui va guanyar... qui s'enrecorda del comissari política que va intentar tapar-li la boca? Ni déu, és clar.

En canvi ell, en Ramon, continua ben viu, en tot nosaltres. L'havia convidat als actes que féiem a la Universitat, quan una servidora era estudiant. I sempre funcionava, és clar. Malgrat, repeteixo, alguns desacords.

Aquest bloc té com a referents fundacionals, tres homenots: en Joan Fuster, en Manuel de Pedrolo i en Fèlix Cucurull. No ho he amagat mai. Ans ben al contrari. Però, també té una segona línia, de tipus trencaossos, i que no filen prim. I en aquesta segona línia, sense cap mena de dubte hi ha, ocupant una posició central, en Ramon Barnils.

T'enyorem, Ramon. Tu ens vas ajudar a fotre canya, canya de la bona. I convindràs amb mi que en aquests 10 anys sense tu, l'hem feta ben grossa. Avui estem tan enllà que fins i tot l'antic amo del comissari que va intentar tapar-te la boca, ja fins i tot ell reconeix que la Independència és l'únic camí.

T'enyorem, però no plorem. Treballem com tu ens vas ensenyar a fer. I penso que ho fem bé, malgrat les giragonses que sovint trobem pel camí.

Etiquetes de comentaris: , , ,