14 anys sense en Guillem

La matinada de l'11 d'abril del 1993, Guillem Agulló i Salvador, fill de Burjassot, a l'Horta, era assassinat en un carreró de Montanejos, a l'Alt Millars. Hi havia anat amb una colla d'amics a passar-hi les vacances de Pasqua. Van tenir la desgràcia de coincidir-hi amb els de “Marxalenes", un grup d'aquest barri de València, d'extrema dreta, que va trobar intolerable el pedaç que duia Guillem cosit al braç: "Nazis fora." "Nosaltres som els nazis" li van dir. I se li van tirar a sobre i li van clavar una ganivetada. Quan finalment van fugir, alertats de la presència d'un guàrdia de seguretat, "els de Marxalenes" deixaven darrere Guillem Agulló estès a terra, ferit de mort, i l'eco dels crits que proferien tot corrent: "Viva Franco!", "Arriba España!".

Aquella nit en Guillem va morir assassinat i no hi hagué detencions. Els agressors van tornar al seu lloc d'acampada. L'endemà al matí alguns encara van esmorzar al poble. I van marxar a València per diferents mitjans. Els únics que van passar per les dependències de la Guàrdia Civil van ser, precisament, els amics de Guillem, molts menors d'edat: els hi van retenir durant pràcticament tota la nit sense deixar-los trucar a casa.

Dos dies després es presentaven a la policia de València Gerardo Damián Mora García, José Camilo Cuñat Montaña (el Pollo) i Juan Manuel Sánchez López (el Picha); Francisco García Antón (Modi) era detingut a casa seva. El dia 14 es lliurava, a Alacant, Pedro José Cuevas Silvestre (el Ventosa), que es confessava autor material de la navallada. El judici va ser polèmic, com també va ser polèmica l’actitud del diari Las Provincias, aleshores en mans de Maria Consuelo Reyna, que va orquestrar una escandalosa campanya mediàtica destinada no tan sols a generar confusió sobre el cas, sinó a criminalitzar qui havia estat assassinat.

En el judici es va barrar qualsevol investigació sobre la possibilitat que fos un crim polític. La Guàrdia Civil els ho havia repetit als pares tant bon punt els havia tingut al davant; el governador civil de Castelló també hi insistia; després, ho farien, una vegada i una altra, tant els acusats com les seves defenses: es tractava d'una baralla entre joves; res més. Dels crits proferits pels agressors o de les seves connexions amb personatges i grupuscles de l'extrema dreta blavera a la ciutat de València, no calia dir-ne res.

La sentència també va ser polèmica: un únic condemnat a només 14 anys, el confés Pedro Cuevas i per homicidi, no per assassinat. la resta, absolts. Pocs dies després, un d'ells, Juan Manuel Sánchez, participava en una agressió amb navalla al barri del Carme de València. L’assassí Pedro Cuevas, romangué uns 4 anys a la presó i l’any 2005 va ser detingut novament a València en una operació contra un grup neonazi.

Davant la impunitat amb la que actua l’espanyolisme arreu de les nostres comarques, queda demostrat un cop més que la justícia d'aquest estat serveix i afavoreix només a uns quants: als seus. S'ha de fer justícia amb tots i cadascun dels assassinats i agressions i no podem obviar que la premsa constantment no només no se'n fa ressò sinó que criminalitza el conjunt dels moviments socials i de l'esquerra independentista catalana. Ens toca a nosaltres, les persones que dia a dia aportem el nostre gra de sorra per construir una societat justa i igualitària, difondre i donar a conèixer aquests fets, seguir amb la legítima opció de reivindicar i mantenir-nos ferms en la lluita independentista, antifeixista i anticapitalista. Doncs la nostra lluita és també la lluita d'aquells i aquelles que ens han deixat.

Perquè sols els poble salva al poble!
GUILLEM AGULLÓ:NI OBLIT NI PERDÓ