dimecres, 11 d’abril de 2007

I ara, la TV Odi

La campanya mediàtica de foment de la catalanofòbia, és a dir, de l'0di contra Catalunya, ha fet un pas més endavant amb el programa de la televisió autonòmica madrilenya. Si fins ara ja existia una ràdio de l'odi (COPE), una premsa de l'odi (LA RAZON, ABC, EL MUNDO, EL PAIS), una internet de l'odi (Libertad Digital), ara ja tenen la que faltava, la televisió de l'odi, de la manipulació i de les estratègies goebelsianes d'intoxicació i d'excitació de la xenofòbia.

Mal m'està dir-ho, però tot plegat confirma els plantejaments que ja vaig descriure en un post recent entorn la rellevància dels mèdia en la (Contra)Revolució Blava, els quals tenen per missió crear un escenari que sembli real, però totalment allunyat de la realitat, en funció del qual es justifica l'actuació real dels actors polítics, i principalment de les autoritats ecspanyoles. Comentar el contingut del programa de marres no té cap interès, sobretot des del moment que en la introducció afirmen que el català és omnipresent al món de la justícia. A partir d'aquí, és a dir, quan només es porten 2o segons, ja no cal parar-hi compte. Es tracta d'una manipulació rere una altra, sense cap tipus de rigorositat periodística. Res. Zero.



Suposo que ara els col.legis professionals, les facultats de comunicació, els consells diversos, els sindicats professionals o no, els mèdia, de casa nostra haurien de dir fins aquí hem arribat, això ja passa de la ratlla... Ho faran? Ho dubto. El més probable és que com sempre, els unionistes de casa nostra alertin de la radicalització.... independentista catalana, mentre que passaran de puntetes per damunt dels radicals ecspanyols.

Si jo fos autonomista, el que faria ara, és plantejar la sortida de la CCRTV de la FORTA, en protesta per aquesta tergiversació. Però, per sort, no ho faran. I sense cap mena de dubte això beneficiarà l'independentisme. Cada cop hi ha més gent que n'està fins al capdamunt dels ecspanyols, però veuen amb tristor com els partits catalans no es decideixen a donar un pas endavant definitiu: la renúncia a l'autonomisme tronat i l'assoliment de la nostra llibertat com a poble, de la Independència. I per fer això, no cal esperar a ser la majoria. Cal començar a caminar i no esperar que el camí estigui fet. És de manual. Si fóssim tarantinòlegs, diríem que ens cal un Sr. Wolf, que soluciona problemes. Tanmateix, la pregunta és immediata, quins serien els dos killers de pa sucat amb oli (Travolta i Jackson)? Carod i Mas? I sobretot, qui assumiria el paper del pringat, el cervell del qual ha esquitxat tot el cotxe?

Etiquetes de comentaris: , , ,