LA CORPO, UNA AUTèNTICA BAGASSA

El fàstic que em genera els mitjans de la Corpo és cada cop més gran. A banda dels serveis informatius, tant de TVC com de Catalunya Ràdio, l'altre pol que concita la meva ira és el Departament d'Esports. No és la primera vegafa que m'hi refereixo, però és que no me n'hi puc estar.

Vejam. És de sobres conegut que les bagasses -per no utilitzar una altra denominació-, sobretot aquelles que van de professionals, avantposen a qualsevol altra consideració la capacitat econòmica del seu client. Dit d'una altra manera, per elles -o ells, compte!- la mesura de la valoració és exclusivament l'econòmica. Si tens money vals, si no... a fer-te la mà!

Si fa no fa, la genteta del Departament d'Esports de TVC fan el mateix. Només els interessa els triomfadors. Per això bavegen davant pel poca-pena de l'Alonso a la F-1, davant la selecció ecspanyola de bàsket o davant la merda blanca.

Val a dir que aquest criteri d'actuació seria totalment legítim en una cadena comercial o privada. Però és totalment reprovable en una cadena pública, d'un país com Catalunya, en plena lluita per la seva llibertat nacional.

I és aquí on plora la criatura. Molts dels treballadors de la Corpo no contemplen la seva feina com realment una feina al servei d'un país i d'una societat, sinó que la consideren com una feina qualsevol, i de fet molts d'ells no estan més que esperant donar el salt a televisions ecspanyoles més modernes o guais, com Cuatro o La Sexta. Per això generen un mal irreparable: ocupen uns llocs de treball que si en comptes d'ells els tinguessin persones amb vocació de país, la cosa rutllaria millor.

Són un tumor que cal extirpar el més aviat possible.

RETORN DE L'UCE

Ahir vaig tornar de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE). Enguany ha estat la 39ena edició, la qual cosa vol dir que la propera complirà 40 anys (1968-2008). Espero i desitjo que sigui una edició especial i que marqui clarament l'agenda política per evitar autèntiques barrabassade, algunes de les quals he pogut sentir-les en els darrers dies.

Bé, però el retorn de l'UCE és sempre dur. En primer lloc per la derrota dels Catalans Dragons a la final, celebrada a l'estadi de Wembley. Vaig veure els darrers minuts de la primera part en un bar de Perpinyà, en mig d'un ambient ple d'entusiasme. Al final dels 40 minuts el resultat encara donava esperances (4-8). Però la segona part va ser decebedora. De totes maneres, arribar a la final ja era una victòria, atès que era la primera vegada que hi arribava un club no anglès o britànic.

Els imbècils de TV3, "la seva", no van emetre Els Segadors. Hauria de dir "sense comentaris". Però no. Vull fer-ne.

TV3 s'està convertint en un càncer, en un tumor pel poble català. Hem creat un Leviatan i ara, sota les ordres d'en Joan Majó, ministre del GAL, per cert, està actuant sense cap mena de pudor i de vergonya per soscavar la poca dignitat nacional que queda a molts catalans i catalanes. Ho pagareu molt car, colla de desgraciats! Anirem a per vosaltres i no us salvarà ni déu!

Per la seva banda, els llepaculs de Catalunya Ràdio s'empesquen ara retransmetre els partits de la merda blanca. Aneu-vos a fer la mà, cagamandúries. Vosaltres també passareu comptes. Crido des d'aquest post a fer un boicot actiu contra aquesta gentussa que viuen dels nostres diners.

La Corpo fins ara ha estat la gran finançadora de l'Espanyol, un club feixista on els hi hagi, les retransmissions del qual segur que incrementen fins a l'infinit el seu dèficit. No contents amb això, ara també volen finançar el Real Madrid, i segurament també el Sevilla. Colla d'imbècils!
Aneu fent, que ja passarem comptes. Us ho ben juro!

Tornant a l'UCE
Respecte els debats i conferències a l'UCE, només destacar la d'en Carretero. Em va fer gràcia però, l'acte protagonitzat per en Xavier Vendrell. Va tenir la barra de demanar paciència, confiança... i vint (VINT, 20) anys de marge abans de proclamar la independència. Algú li hauria de dir que en el món actual, es passen comptes cada tres o quatre mesos, no més. Cada trimestre o quadrimestres, les empreses fan públics els seus comptes i és en funció d'aquests que pugen o baixen a la borsa. El mateix passa amb els partits polítics i els baròmetres mensuals o d'estació (hivern, estiu, etc.). Demanar un xec en blanc per 20 ANYS és tractar l'audiència, és a dir, els ciutadans, directament d'imbècils integrals i de dats pel cul. Però tu que t'has cregut, nen?

I ara, la TV Odi

La campanya mediàtica de foment de la catalanofòbia, és a dir, de l'0di contra Catalunya, ha fet un pas més endavant amb el programa de la televisió autonòmica madrilenya. Si fins ara ja existia una ràdio de l'odi (COPE), una premsa de l'odi (LA RAZON, ABC, EL MUNDO, EL PAIS), una internet de l'odi (Libertad Digital), ara ja tenen la que faltava, la televisió de l'odi, de la manipulació i de les estratègies goebelsianes d'intoxicació i d'excitació de la xenofòbia.

Mal m'està dir-ho, però tot plegat confirma els plantejaments que ja vaig descriure en un post recent entorn la rellevància dels mèdia en la (Contra)Revolució Blava, els quals tenen per missió crear un escenari que sembli real, però totalment allunyat de la realitat, en funció del qual es justifica l'actuació real dels actors polítics, i principalment de les autoritats ecspanyoles. Comentar el contingut del programa de marres no té cap interès, sobretot des del moment que en la introducció afirmen que el català és omnipresent al món de la justícia. A partir d'aquí, és a dir, quan només es porten 2o segons, ja no cal parar-hi compte. Es tracta d'una manipulació rere una altra, sense cap tipus de rigorositat periodística. Res. Zero.



Suposo que ara els col.legis professionals, les facultats de comunicació, els consells diversos, els sindicats professionals o no, els mèdia, de casa nostra haurien de dir fins aquí hem arribat, això ja passa de la ratlla... Ho faran? Ho dubto. El més probable és que com sempre, els unionistes de casa nostra alertin de la radicalització.... independentista catalana, mentre que passaran de puntetes per damunt dels radicals ecspanyols.

Si jo fos autonomista, el que faria ara, és plantejar la sortida de la CCRTV de la FORTA, en protesta per aquesta tergiversació. Però, per sort, no ho faran. I sense cap mena de dubte això beneficiarà l'independentisme. Cada cop hi ha més gent que n'està fins al capdamunt dels ecspanyols, però veuen amb tristor com els partits catalans no es decideixen a donar un pas endavant definitiu: la renúncia a l'autonomisme tronat i l'assoliment de la nostra llibertat com a poble, de la Independència. I per fer això, no cal esperar a ser la majoria. Cal començar a caminar i no esperar que el camí estigui fet. És de manual. Si fóssim tarantinòlegs, diríem que ens cal un Sr. Wolf, que soluciona problemes. Tanmateix, la pregunta és immediata, quins serien els dos killers de pa sucat amb oli (Travolta i Jackson)? Carod i Mas? I sobretot, qui assumiria el paper del pringat, el cervell del qual ha esquitxat tot el cotxe?