RETORN DE L'UCE

Ahir vaig tornar de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE). Enguany ha estat la 39ena edició, la qual cosa vol dir que la propera complirà 40 anys (1968-2008). Espero i desitjo que sigui una edició especial i que marqui clarament l'agenda política per evitar autèntiques barrabassade, algunes de les quals he pogut sentir-les en els darrers dies.

Bé, però el retorn de l'UCE és sempre dur. En primer lloc per la derrota dels Catalans Dragons a la final, celebrada a l'estadi de Wembley. Vaig veure els darrers minuts de la primera part en un bar de Perpinyà, en mig d'un ambient ple d'entusiasme. Al final dels 40 minuts el resultat encara donava esperances (4-8). Però la segona part va ser decebedora. De totes maneres, arribar a la final ja era una victòria, atès que era la primera vegada que hi arribava un club no anglès o britànic.

Els imbècils de TV3, "la seva", no van emetre Els Segadors. Hauria de dir "sense comentaris". Però no. Vull fer-ne.

TV3 s'està convertint en un càncer, en un tumor pel poble català. Hem creat un Leviatan i ara, sota les ordres d'en Joan Majó, ministre del GAL, per cert, està actuant sense cap mena de pudor i de vergonya per soscavar la poca dignitat nacional que queda a molts catalans i catalanes. Ho pagareu molt car, colla de desgraciats! Anirem a per vosaltres i no us salvarà ni déu!

Per la seva banda, els llepaculs de Catalunya Ràdio s'empesquen ara retransmetre els partits de la merda blanca. Aneu-vos a fer la mà, cagamandúries. Vosaltres també passareu comptes. Crido des d'aquest post a fer un boicot actiu contra aquesta gentussa que viuen dels nostres diners.

La Corpo fins ara ha estat la gran finançadora de l'Espanyol, un club feixista on els hi hagi, les retransmissions del qual segur que incrementen fins a l'infinit el seu dèficit. No contents amb això, ara també volen finançar el Real Madrid, i segurament també el Sevilla. Colla d'imbècils!
Aneu fent, que ja passarem comptes. Us ho ben juro!

Tornant a l'UCE
Respecte els debats i conferències a l'UCE, només destacar la d'en Carretero. Em va fer gràcia però, l'acte protagonitzat per en Xavier Vendrell. Va tenir la barra de demanar paciència, confiança... i vint (VINT, 20) anys de marge abans de proclamar la independència. Algú li hauria de dir que en el món actual, es passen comptes cada tres o quatre mesos, no més. Cada trimestre o quadrimestres, les empreses fan públics els seus comptes i és en funció d'aquests que pugen o baixen a la borsa. El mateix passa amb els partits polítics i els baròmetres mensuals o d'estació (hivern, estiu, etc.). Demanar un xec en blanc per 20 ANYS és tractar l'audiència, és a dir, els ciutadans, directament d'imbècils integrals i de dats pel cul. Però tu que t'has cregut, nen?