LA RACISTA JUSTÍCIA ECSPANYOLA, ARA TOTHOM HO SAP

En aquest bloc ja hem dit per activa i per passiva el que pensem de la (in)justícia ecspanyola. Un poder que no ha estat democratitzat i que va transitar des del franquisme fins a l'actual règim de monarquia constitucional sense cap mena de revisió, fins al punt que totes les sentències dictades pels tribunals franquistes des del 1936, són a hores d'ara, perfectament legals. Un cas sense cap mena de paral.lelisme enlloc del món. El feixisme institucionalitzat continua plenament vigent a l'Estat ecspanyol, si més no mentre no es procedeixi a la derogació d'aquelles. La justícia ecspanyola, a més de feixista, és racista, oligàrquica, burocràtica, allunyada totalment del poble, composta per autèntics zombies, la major part dels quals haurien d'estar tancats en centres de tractament psiquiàtric. La (in)justícia ecspanyola odia el català, els catalans, les catalanes i Catalunya.

Que un mitja merda pegui una noia per la seva raça és naturalment condemnable, però és quelcom que pot passar amb relativa facilitat, donat l'alt nivell d'intolerància dels ecspanyols envers la diversitat (per cert, segons puc llegir en els comentaris, el pobre diable ja té els dies comptats, apostaria que no arriba als 22 anys). El més greu de tot plegat és que quan intervé la justícia ordinària ecspanyol, va i el deixa en llibertat... La indignació mundial que ha aixecat aquesta decisió judicial, ha permès mostrar la seva veritable faç.

Es pot esperar res de bo d'aquesta justícia fatxa, racista, ecspanyolista? No, absolutament res de bo. Esperar equanimitat és una pura quimera. Cal utilitzar aquest argument a totes les instàncies internacionals, perquè no hi ha cap mena de dubte, a hores d'ara, que el poder judicial serà la punta de llança de l'ofensiva ecspanyola contra els processos d'autodeterminació que s'aproximen, incloent, naturalment, el català.

EL RACISME ECSPANYOL AL DESCOBERT

Una anàlisi textual del vídeo de Telemadrid, ens permet identificar clarament el tarannà eminentment racista de l'ecspanyolisme. L'exemple més fefaent el trobem en l'odi que escup envers les aules d'acollida a les quals assisteixen els alumnes acabats d'arribar a Catalunya i que no tenen cap coneixement del català. El criteri, doncs, d'assignació és estrictament lingüístic: no racial, ni religiós, ni de gènere, ni nacional, ni econòmic. Lingüístic i punt. Doncs bé, atès que tant desconeixedor del català és un nen madrileny que acaba d'arribar a Catalunya, com un nen marroquí, una nena ucraïnesa o una altra de filipina que es troben tots ells acabats d'arribar al país, el més normal és que seguint el criteri esmentat, tots ells coincideixin en l'aula d'acollida. I això és precisament el que els racistes ecspanyols no poden tolerar: que un nen ecspanyol tingui el mateix tractament, exactament el mateix tractament, que qualsevol altre nen de nacionalitat estrangera. Com es pot veure, aquí en la superfície, el que es veu és que per ells el criteri dominant no és lingüístic, si no la nacionalitat. De manera que un nen ecspanyol, pel simple fet de ser ecspanyol, no pot ser tractat de manera igual que un nen estranger. Una curiosa manera de declarar-se, com sovint es declaren, universalistes.

Però això no és tot. Si gratem una mica més en el discurs que segrega el documental de marres, podem concloure sense cap dubte, que en el fons del fons, la visió que es té de les aules d'acollida és una visió clarament racista. Es considera que un nen ecspanyol no pot assistir-hi perque a elles hi assisteixen la chusma (en el seu llenguatge), els moros, negratas, sudacas, rumanos i és clar, per ells són éssers inferiors, infrahumans, i és aquí on se'ls veu les vergonyes. Els traeix el subconscient i veuen en aquestes aules com una mena de purgatori, quan de fet són veritables autopistes cap a la integració dels nouvinguts en el sistema escolar català. Oimés tenint en compte l'enorme facilitat que el nen té d'assimilar coneixements que fa que, per terme general, l'estada en una aula d'acollida sigui, generalment, més aviat de curta durada.

Per descomptat, això no és tot. No podem deixar de banda la catalanofòbia que se segrega des de determinats mitjans de comunicació i que de fet es troba arrelada en el subconscient ecspanyol des de fa segles. La consideració del català com una llengua de segona, com una subllengua, no és més que una altra característica nuclear de tot comportament colonialista. De fet, el reportatge de Telemadrid, és un exemple fefaent d'actitud colonial, imperialista. I aquest fet, per sort, pot ajudar a molts catalans i catalanes a prendre consciència que dins de l'Estat ecspanyol la possibilitat d'una acceptació de la diversitat és del tot impossible. I això, sense cap mena de dubte, ha de beneficiar l'independentisme. Falta, però, que els dirigents independentistes, sàpiguen gestionar aquest benefici...