JA COMENCEN A CAURE

La primera dimissió ja és un fet. El noi de Ripoll ha decidit deixar la catifa vermella i arromangar-se la camisa. És una decisió sàvia. Sap que s'ho juga tot en aquesta conjuntura. I per això ja ha mobilitzat els seus peons, és a dir, la pseudo-oposició representada per Esquerra Independentista (EI). Tothom sap que és un instrument al seu servei, que no ens mamem el dit. Però, tot i així, millor aquests que no l'harem de bagasses que representen en Carallot i el seu guàrdia de corps i de compte corrent, en Benach. Per cert, recomanaria que nomenessin substitut d'en Puigcercós al capdavant de la conselleria... en Ridao. Seria un premi de consolació. El pobre xaval es va matar fent el nyap d'estatutet, després s'ha presentat a les eleccions i el resultat ha estat decebedor. Quatre anys assumint el rol d'en Labordeta, no els aguanta ni de conya. Doneu-li la conselleria, d'aquesta manera evitaria tornar a la trinxera, quelcom que l'horroritza, com ha dit per activa i per passiva al llarg de les darreres setmanes. A més, per trinxeraire, ja hi ha en Tardà. Veí meu, per cert.

Qui no ha dit ni ase ni bèstia, encara, és en Carretero. Sens dubte el gran desitjat. Ha callat com un mort des de fa moltes setmanes. I ara ningú no li pot encolomar el desastre del 9M. La saviesa del gat vell. Segur que quan l'obri, la gent l'escoltarà. Ara té un camí molt més apamat. Tothom espera el moment en què moura peça. Jo també.