TORNA ...L'HOME?

D'ençà fa unes setmanes, la figura de l'Àngel Colom torna a abraonar-se per la televisió, la ràdio, la premsa o internet. Torna, doncs, l'home.

Entre 1983 i 1986, vaig formar part de la Crida a la Solidaritat. Va ser la meva primera militància cívica, anterior, doncs a la més directament política. Foren uns anys intensos. Acabaven de sortir del desastre de la Monumental amb el Theodorakis dels collons, i el merder consegüent. Durant aquells anys vaig treballar força, tot i que mai vaig formar part dels dirigents. Era clarament un pencaire de base. Vaig participar a les Rutes del 83, en les quals vaig conèixer la Vall d'Aran (tot i que ja hi havia estat tres anys abans) i la Catalunya Nord. Vaig anar per primera vegada, aquell any, a la Universitat Catalana d'Estiu. També vaig participar, més endavant, en les campanyes de normalització lingüística, a l'antic Sears de la Diagonal, a la Renfe a l'Estació de Sants, a l'Aeroport del Prat (on per cert, vaig rebre l'única hòstia que he rebut mai d'un polinazi ecspanyol, per l'esquena, naturalment, són molt valents). Vaig pintar bústies, esborrant l'estanquera, i vaig repoblar d'arbres el Garraf. Vaig anar a Ginebra amb autocar a lliurar no sé quin manifest, i de pas vaig conèixer la Vall d'Aosta. Naturalment, també vaig fer l'obligat viatge, aquest sí, el primer, a Euzkadi, arran del primer aniversari de l'assassinat de Santi Brouard per pistolers del PSOE-GAL. Quins anys!

Disculpeu aquesta digressió, però naturalment, evocar l'Àngel Colom és per a mi bàsicament, evocar la Crida. Perquè l'etapa posterior, la d'ERC, ja no la vaig compartir amb ell, ans més aviat el contrari. I no cal ara entrar en temes delicats, suposo que ja sabeu a què em refereixo, tot i que naturalment, algun dia s'hi haurà d'entrar, per conèixer la veritat.

Reprenent, però l'inici del post, la pregunta que de seguida em vaig fer quan vaig veure un póster al recentment inaugurat Via Fora de Sants, on s'anunciava una xerrada de l'Àngel, és i per què ara? Vull dir, per què retorna ara a l'esfera pública? Si hi ha una constant en la seva actuació és que sempre els seus passos estan més que meditats per tenir el màxim d'impacte possible. En això és un mestre.

Però repeteixo, per què ara? Sembla que vol assumir el paper d'home-pont en la reconciliació entre CiU i ERC, dues formacions amb unes relacions pèssimes, sobretot d'ençà que CiU va optar per prioritzar l'eix dels negocis, pactant amb el PP, després de les eleccions del 1999, tot i que hauria pogut fer-ho amb ERC. La revenja, va venir quatre anys després, com és públic i notori, en forma de priorització d'un suposat eix social. I encara en patim les conseqüències, de tot plegat.

La pregunta és però la següent: home-pont o porter que treballa per la Casa Gran d'en Mas? That's the question.

Em refereixo a si realment vol una reconciliació d'igual a igual, que posi treva i acabi amb la lluita caïnita entre les dues formacions esmentades, o, en el fons el que fa és treballar per muntar una enorme opa (amistosa o hostil, no ho sé) a ERC per tal que es decanti per CiU i deixi córrer la història amb els sociates?

Naturalment, no tinc la resposta. Però el que sí que sé, és que si opta per una veritable reconciliació, haurà de preparar-se per a la reacció histèrica dels ecspanyols, i sobretot de la Brunete Mediàtica. Ara si va pel segon, és que no ha entès res. ERC ja no és aquella cosa petita, i amb en Joan Carretero com a president, estic segur que, per primera vegada, l'eix nacional serà la guia de la política catalana. Ni eix dels negocis, ni l'eix (suposadament) social. Caldrà estar ben amatents als moviments d'en Colom dels propers temps.

Torna l'home... Torna l'Àngel Colom.

EL BARÇA I ERC, DUES HISTÒRIES PARAL.LELES!
(A propòsit del sopar blocaire amb en Joan Carretero)

Acabo de tornar del sopar blocaire amb en Joan Carretero, que ha tingut lloc al Via Fora del Pati Manning, a tocar de la meva facultat. Tot i que són les 3 de la matinada i d'aquí a quatre hores m'he de llevar, no puc esperar a escriure aquest post, ni que sigui per solidaritat amb el meu comentarista-creu, en Bacus, que el molt animal m'ha clavat 30 comentaris en el meu anterior post. Collons nen, descansa una mica! És que no dormiu a Singapur!

Naturalment, no és ara el moment de fer-ne una valoració completa. Però sí de destacar-ne aquells elements que no puc esperar a fer-ho demà. A aquestes alçades, estic massa enganxat a la blogitis. Així, doncs, anem per feina.

Primer. En aquest sopar, per primera vegada he parlat in person amb en Carretero, i ell ha aprofitat per parlar-me del post que vaig penjar sobre el seu curriculum electoral, que ja a hores d'ara és un dels més llegits d'aquest humil i modest bloc. Naturalment, la conversa no ha estat més que un intercanvi de paraules de pocs minuts, però ha estat suficient per copsar que, efectivament, és una persona que guanya a la curta distància. Probablement això li ve de l'experiència assolida arran els seus anys com a batlle de Puigcerdà.

Segon. En aquest sopar he conegut més blocaires també in person. És el cas d'un dels blocs mítics de la catosfera, el cimera (extraordinària). Sí he conegut dos dels tres que l'escriuen. Fa temps, aquests xavals van decidir crear un govern de la Catalunya Independent i van començar a repartir càrrecs. I va i no se'ls va acudir res més que fer-me a mi President del Parlament de Catalunya. Aquest detall amb la meva humil i modesta persona, sempre m'ha emocionat i reconec que els tinc en molta estima, encara que sovint no estigui gaire d'acord amb el que escriuen.

Però el que realment motiva aquest post és la magnifica metàfora que el propi Carretero ha suggerit al llarg de la seva intervenció, i que si voleu és del tot anecdòtica i no constitueix, ni de lluny, el gros de la seva intervenció. Però a mi m'ha cridat l'atenció, i fins i tot he gosat, mentre tornava a casa en el cotxe, perfeccionar-la encara més.

En Carretero ha dit que la situació actual d'ERC és com la del Barça fa uns anys. Després d'uns quants anys de presidència d'en Josep Lluís Núnez/Josep Lluís Carod Rovira, si en el proper congrés s'imposen les tesis continuistes (i liquidacionistes de l'independentisme) serà com va passar al Barça, on l'etern número dos Joan Gaspart/Joan Puigcercós, va substituir-lo durant dos o tres anys, que van ser suficients per engegar a fer punyetes tot. De manera que, per necessitat, va venir la renovació. Una renovació, afegeixo jo, que en el cas del Barça es va dir Joan Laporta i que en el cas d'ERC es diu Joan Carretero. Clavat, tu! Fins i tot en els noms coincideixen els dos casos.

Això no obstant, continua Carretero, ERC pot aprendre del destí del Barça. I que no és el mateix iniciar la renovació del partit el mes de juny del 2008, quan encara tens 21 diputats al Parlament de Catalunya i 1 al Parlament de les Illes Balears, que fer-ho el 2010 o el 2011 amb 8 o 9 diputats a tot estirar.

D'aquesta obvietat, en seran conscients els militants d'ERC que votaran en el Congrés? O és que a més de filo-sociates, com el candidat carotià a secretari general, el nom del qual ara no recordo, ni falta que fa, també són tots pericos?

Carretero, doncs, sembla no tenir pressa. Una cosa és segura. Si no guanya en el Congrés, no se n'anirà del partit, sino que esperarà tranquil.lament, que el procés de putrefacció faci via, per després començar de nou.

L'únic però és si Catalunya, no ERC, es pot permetre, tres o quatre anys de govern sociata a sac. Penso que no. Per això, no es pot contemplar cap més escenari que la victòria per golejada del sector renovador. Tot altre resultat és un flac favor a Catalunya, a la República i a l'Esquerra.

Són quasi les quatre, i encara em falta enquadrar les fotos. Collons què dura és la vida del blocaire! Demà (d'aquí unes hores, de fet) més.

(PS. Bacus, please, descansa una mica, ja saps que no t'esborraré els teus comentaris, probablement escrits en moments de joia i excitació, però tingues una mica de compassió!)