dijous, 10 d’abril de 2008

D'ALCOI I ALACANT, segon apunt. Dia 1

Prendre el tren a Barcelona, baixar fins a València, després amb rodalies fins a Silla (L'Horta Sud), dinar a casa d'en Marco, que ens coneguérem a través d'aquest bloc i després, in person, en una anterior estada a Sueca, ara fa dos anys. Després del dinar, un cafè en el bar del centre del poble, on els avis parlen i juguen al truc. Un cop enllestits, agafem el cotxe i anem cap a Alcoi, la nostra destinació, on he de presentar el llibre Elogi de la transgressió. Identitat nacional i desraó d'estat (La Busca edicions), del qual sóc co-autor. Malauradament l'Àngel, que també havia de presentar-lo, com a co-editor, no pot baixar per problemes familiars. Una llàstima, l'Àngel és tot un actiu, una persona perseverant i militant, i a l'hora afable i propera, molt propera.

El viatge per carretera transcorre enmig de les explicacions i consideracions que en Marco fa de les comarques i poblacions que travessem. De família espanyola, no va començar a parlar el català fins als 22 anys, llavors va ser quan, segons les seves pròpies paraules, va caure del cavall i començà a aprendre'l (el valencià, vaja), amb una enorme força de voluntat que el feia consultar el diccionari quan sentia una paraula que no entenia, fins i tot quan es trobava enmig de la feina, treballant amb una màquina tallant la fusta. Més endavant va fer un programa a una de les ràdios alternatives de referència a la ciutat de València, si més no durant un temps, Ràdio Klara, "Lliure i llibertària", però segons sembla, ara ja no ho és tant. Les coses canvien. Incialment, Marco feia el programa en espanyol, però d'un dia per l'altre, li va dir al col.lega amb qui el feia, i que segons sembla no havia caigut del cavall, que a partir del dia següent, el programa ell el faria en valencià. I punt. Tant l'Àngel com el Marco són dos exemples paradigmàtics de la resistència ferma i tossuda, a les comarques del sud, al País Valencià, si així ho preferiu.

De l'Horta Sud, doncs, travessem la Ribera Alta, la Costera, la Vall d'Albaida, el Comtat fins arribar a l'Alcoià. El trajecte deixa l'horta i s'enfila muntanya amunt, fins que entrem als dominis de la Serra de la Mariola.

Poc abans d'arribar a la nostra destinació, m'impressiona el Castell de Cocentaina, en forma de cub que domina tot l'entorn. I ja, immediatament, la ciutat d'Alcoi. Realment impressiona entrar-hi. Es tracta d'una ciutat envoltada literalment de muntanyes algunes de les quals superen de llarg els mil metres d'alçada. Ella mateixa es troba a prop dels 600. Però això no és tot. Coneguda com la ciutat dels ponts, està envoltada de barrancs, per on baixen tot un seguit de riuets que finalment formen el Serpis, que desemboca a Gandia. La seva ubicació geogràfica era excel.lent quan va ser creada per Jaume I, no només controlava el camins cap a Xàtiva i Biar, si no que la feia pràcticament inexpugnable, un autèntic prodigi d'estratègia militar.

Un cop arribats, ens adrecem al Centre Cultural Ovidi Montllor (CCOM), que és on tindrà lloc la presentació. Allà ens rep la Sandra, responsable i dinamitzadora del Centre, i que resulta que també és sociòloga, que imparteix classes a la Universitat de València. També coneixem allà en Vicent, professor d'institut i historiador que serà qui presenti l'acte. El Centre es troba situat en una zona plena d'antigues fàbriques tèxtils, algunes de les quals es troben llastimosament abandonades i d'altres han estat reconvertides en gimnasos i altres establiments lúdics o comercials. En Vicent ens explica els esforços que es fan per aconseguir preservar alguns d'aquests edificis com patrimoni arqueològic industrial i lamenta els molts que ja s'han perdut per sempre més.

Fem l'acte, amb una assistència discreta, tot s'ha de dir, però que escolta atentament i després l'obligat debat, on sempre tinc la impressió que xerro massa i faig unes respostes llarguíssimes.

Entre el públic assistent hi ha en Kaiko, col.lega d'en Marco, fotògraf, DJ, expert en el panorama musical alternatiu de València i que s'enorgulleix de no haver pagat una puta entrada en cap concert de música des del 1993. En Kaiko també és com una mena d'activista ecologista en defensa dels boscos. Malgrat ser alcoià de pro, ara viu en un poble a una vintena de kilòmetres, en plena muntanya.

Un cop acabat l'acte, tots tres, Marco, Kaiko i una servidora ens anem a sopar. La discussió sobre el lloc on anar s'allarga una mica, però finalment anem a petar a L'Hivernacle, on acabàrem parlant amb la mestressa i el seu fill, d'Ovidi Montllor, de música i de no sé quantes coses més. I també ens férem unes fotos.

Després de prendre una copa en un altre bar proper, a quarts d'una de la matinada, tornem al centre de la ciutat, travessant de nou un dels ponts principals, i encara som a temps, abans d'anar a dormir, de veure una filà que a aquelles hores desfilava per un dels carrers majors. Naturalment, es tractava d'un assaig de cara a la celebració de la Festa de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi, que enguany tindrà lloc els propers dies 22, 23 i 24 d'abril. Els festers, vestits de carrer, desfilaven, alguns amb evidents signes de trobar-se en un estat, diguem-ne que d'alegria mal dissimulada.

(continuarà)

Etiquetes de comentaris: , ,