EL JORN DELS MISERABLES

Un vídeo històric, amb l'Ovidi Montllor i, em sembla, en Josep Maria Flotats entre el públic.

Avui és el Jorn dels Miserables, tens raó Quico!

D'ALCOI I ALACANT, segon apunt. Dia 1

Prendre el tren a Barcelona, baixar fins a València, després amb rodalies fins a Silla (L'Horta Sud), dinar a casa d'en Marco, que ens coneguérem a través d'aquest bloc i després, in person, en una anterior estada a Sueca, ara fa dos anys. Després del dinar, un cafè en el bar del centre del poble, on els avis parlen i juguen al truc. Un cop enllestits, agafem el cotxe i anem cap a Alcoi, la nostra destinació, on he de presentar el llibre Elogi de la transgressió. Identitat nacional i desraó d'estat (La Busca edicions), del qual sóc co-autor. Malauradament l'Àngel, que també havia de presentar-lo, com a co-editor, no pot baixar per problemes familiars. Una llàstima, l'Àngel és tot un actiu, una persona perseverant i militant, i a l'hora afable i propera, molt propera.

El viatge per carretera transcorre enmig de les explicacions i consideracions que en Marco fa de les comarques i poblacions que travessem. De família espanyola, no va començar a parlar el català fins als 22 anys, llavors va ser quan, segons les seves pròpies paraules, va caure del cavall i començà a aprendre'l (el valencià, vaja), amb una enorme força de voluntat que el feia consultar el diccionari quan sentia una paraula que no entenia, fins i tot quan es trobava enmig de la feina, treballant amb una màquina tallant la fusta. Més endavant va fer un programa a una de les ràdios alternatives de referència a la ciutat de València, si més no durant un temps, Ràdio Klara, "Lliure i llibertària", però segons sembla, ara ja no ho és tant. Les coses canvien. Incialment, Marco feia el programa en espanyol, però d'un dia per l'altre, li va dir al col.lega amb qui el feia, i que segons sembla no havia caigut del cavall, que a partir del dia següent, el programa ell el faria en valencià. I punt. Tant l'Àngel com el Marco són dos exemples paradigmàtics de la resistència ferma i tossuda, a les comarques del sud, al País Valencià, si així ho preferiu.

De l'Horta Sud, doncs, travessem la Ribera Alta, la Costera, la Vall d'Albaida, el Comtat fins arribar a l'Alcoià. El trajecte deixa l'horta i s'enfila muntanya amunt, fins que entrem als dominis de la Serra de la Mariola.

Poc abans d'arribar a la nostra destinació, m'impressiona el Castell de Cocentaina, en forma de cub que domina tot l'entorn. I ja, immediatament, la ciutat d'Alcoi. Realment impressiona entrar-hi. Es tracta d'una ciutat envoltada literalment de muntanyes algunes de les quals superen de llarg els mil metres d'alçada. Ella mateixa es troba a prop dels 600. Però això no és tot. Coneguda com la ciutat dels ponts, està envoltada de barrancs, per on baixen tot un seguit de riuets que finalment formen el Serpis, que desemboca a Gandia. La seva ubicació geogràfica era excel.lent quan va ser creada per Jaume I, no només controlava el camins cap a Xàtiva i Biar, si no que la feia pràcticament inexpugnable, un autèntic prodigi d'estratègia militar.

Un cop arribats, ens adrecem al Centre Cultural Ovidi Montllor (CCOM), que és on tindrà lloc la presentació. Allà ens rep la Sandra, responsable i dinamitzadora del Centre, i que resulta que també és sociòloga, que imparteix classes a la Universitat de València. També coneixem allà en Vicent, professor d'institut i historiador que serà qui presenti l'acte. El Centre es troba situat en una zona plena d'antigues fàbriques tèxtils, algunes de les quals es troben llastimosament abandonades i d'altres han estat reconvertides en gimnasos i altres establiments lúdics o comercials. En Vicent ens explica els esforços que es fan per aconseguir preservar alguns d'aquests edificis com patrimoni arqueològic industrial i lamenta els molts que ja s'han perdut per sempre més.

Fem l'acte, amb una assistència discreta, tot s'ha de dir, però que escolta atentament i després l'obligat debat, on sempre tinc la impressió que xerro massa i faig unes respostes llarguíssimes.

Entre el públic assistent hi ha en Kaiko, col.lega d'en Marco, fotògraf, DJ, expert en el panorama musical alternatiu de València i que s'enorgulleix de no haver pagat una puta entrada en cap concert de música des del 1993. En Kaiko també és com una mena d'activista ecologista en defensa dels boscos. Malgrat ser alcoià de pro, ara viu en un poble a una vintena de kilòmetres, en plena muntanya.

Un cop acabat l'acte, tots tres, Marco, Kaiko i una servidora ens anem a sopar. La discussió sobre el lloc on anar s'allarga una mica, però finalment anem a petar a L'Hivernacle, on acabàrem parlant amb la mestressa i el seu fill, d'Ovidi Montllor, de música i de no sé quantes coses més. I també ens férem unes fotos.

Després de prendre una copa en un altre bar proper, a quarts d'una de la matinada, tornem al centre de la ciutat, travessant de nou un dels ponts principals, i encara som a temps, abans d'anar a dormir, de veure una filà que a aquelles hores desfilava per un dels carrers majors. Naturalment, es tractava d'un assaig de cara a la celebració de la Festa de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi, que enguany tindrà lloc els propers dies 22, 23 i 24 d'abril. Els festers, vestits de carrer, desfilaven, alguns amb evidents signes de trobar-se en un estat, diguem-ne que d'alegria mal dissimulada.

(continuarà)

HI ESTEU CONVIDATS

Em fa una enorme il.lusió convidar-vos a l'acte que tindrà lloc el proper DIVENDRES, 4 D'ABRIL, al Centre Cultural Ovidi Montllor d'Alcoi, en el qual una servidora, conjuntament amb altres companys presentarem el llibre Elogi de la transgressió. Identitat nacional i desraó d'estat.

I em fa una especial il.lusió perquè serà la primera vegada, que visiti aquesta ciutat emblemàtica de la història de la industrialització i del moviment obrer de la nostra Pàtria, a més a més de ser el bressol de referents tan importants com el propi Ovidi o la Isabel Clara Simó. Gràcies a la novel.la Júlia, escrita per la Simó, la ciutat d'Alcoi ha entrat a formar part de l'imaginari literari de milers d'estudiants catalans, i gràcies a les cançons de l'Ovidi ens hem familiaritzat amb la dura vida dels llauradors d'aquesta contrada.

Alcoi també em suggereix una de les imatges més èpiques de la història, la dels darrers instants de la vida del milicià Frederic Borrell, Taino, al cerro Muriano, a la província de Còrdova. Donat que aprofitaré la presentació per passar-hi el cap de setmana, per poc que pugui, i com sempre faig quan viatjo, intentaré escriure algun post des d'allà estant, o bé des d'alguna població veïna. Fins i tot, no descarto baixar fins Alacant, ciutat que, per vergonya meva, tampoc he visitat mai.

La cita per a la presentació del llibre, que, per cert, es farà com a acte previ a l'inici, el dia següent, de la Jornada Sociolingüística d'Alcoi, és aquesta:

DIVENDRES, 4 D'ABRIL, A LES 20.00 HORES
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE
Elogi de la transgressió. Identitat nacional i desraó d'estat
a càrrec de
JOSEP SORT, co-autor
ÀNGEL VELASCO, co-editor
VICENT LUNA, mestre i membre del CCOM
Lloc: Centre Cultural Ovidi Montllor (CCOM)
c. Vistabella, núm. 8
Alcoi (L'Alcoià)

Naturalment, tots els lectors d'aquest modest i humil bloc esteu convidats a assistir-hi.

25 Propostes per al 25 d'abril
per Criteri

Coincidint amb el 300 aniversari de la Batalla d’Almansa, Criteri proposa 25 accions per commemorar el 25 d’abril. Després de la fragmentació nacional que va significar el Tractat dels Pirineus el 1659, la pèrdua de les llibertats té com a data d’arrancada el 1707 amb la malaurada Batalla d’Almansa, sense la qual no hi hauria hagut un 11 de setembre de 1714, ni un 11 de juliol de 1715. Tot plegat va desembocar el 1716 amb la publicació i aplicació dels Decrets de Nova Planta.

Destacant la convocatòria del 5 de maig d’enguany a València us animem a difondre de les propostes que fem a continuació.

1. Penjar la Senyera o l'Estelada al balcó. Cal commemorar les dates assenyalades fent-nos visibles a tot el país.

2. Assistir a la mobilització del 5 de maig "1707-2007: Ja n'hi ha prou".
Més informació a http://www.acpv.net

3. Llegir alguns dels darrers llibres amb la batalla d'Almansa de rerefons (Basset: mite i realitat de Josep l. Cervera; Almansa 1707 de Joan-Francesc Mira o Vent d'Almansa de Josep Franco).

4. Escoltar el CD d'Al Tall "Quan el mal ve d'Almansa" que recorda l'època de la batalla d'Almansa.

5. Veure el documental "Ja en tenim prou" que denúncia la política del PP al País Valencià.




6. Fer-se soci d'Acció Cultural del País Valencià o d'Escola Valenciana.

7. Participar en la campanya "Ací estem", per tal de fer visible que 300 anys després, continuem vius. Més informació: http://blocs.mesvilaweb.cat/aciestem

8. Tastar begudes com l'aigua de València, el burret o la mentireta. El sud és una terra de begudes refrescants i originals.

9. Apagar Canal 9 del vostre televisor, per dir prou a la mentida i la manipulació.

10. Resseguir "Antiblavers.info". Una bona manera de conèixer un intent vergonyós de manipulació de la història.

11. Protestar per la intenció del PP de tancar els repetidors de TV3 al sud. Afegeix-te a la campanya de Criteri.

12. Llegir alguns dels magnífics llibres de Joan Fuster com Nosaltres els valencians, Contra el nacionalisme espanyol o els Aforismes.

13. Recordar figures com Enric Valor, Carles Salvador o Vicent Andrés Estellés, bo i llegint-ne la poesia, els reculls de rondalles i la seva obra en general.

14. Regalar a un menut l'auca d'Escola Valenciana "1707-2007: el futur és nostre".

15. Subscriure's a la revista "El Temps", "l'Espill" o "Afers". Info a: http://www.eltemps.net

16. Visitar l'Octubre-Centre de Cultura Contemporània o bé qualsevol Casal Jaume I del país.

17. Escoltar les cançons de Miquel Gil, Feliu Ventura, Ovidi Montllor o Raimon.

18. Assistir a un concert d'Obrint Pas, la Gossa Sorda o qualsevol altre grup jove del sud, que pugen amb molta força.

19. Escoltar una obra de Carles Santos.

20. Conèixer la tasca de l'Institut d'Economia Ignasi Vilallonga o la Institució Joan Fuster.

21. Llegint el llibre Viatge a les entranyes de la llengua d'Eugeni Casanova parant especial atenció a la situació descrita sobre el sud del país.

22. Descobrir la novel·la fantàstica d'aventures de Jaume Fuster El Jardí de les palmeres que forma part d'una trilogia que no té res a envejar als "best sellers" més actuals.

23. Aprendre i ensenyar a la canalla les cançons del "Tio Canya" i "El cant dels maulets" d'Al Tall.

24. Afegir, a la signatura dels correus electrònics que enviem, la llegenda "Sense un 25 d'abril no hi hauria un 11 de setembre".

25. Enviar aquestes propostes a un amic per correu electrònic.