THE PERFECT STORM

A aquestes alçades de la pel.lícula, ningú amb un mínim de seny, ignora que l'enemic a abatre en la renovació d'ERC no són les escorrialles del carotisme, i la resta de corrents liquidacionistes que encara gosen voler perpetuar-se en la poltrona, malgrat haver perdut centenars de milers de vots en les tres darreres conteses electorals. No. L'enemic a abatre són els sociates. Aquesta gent, faran tot el que estigui al seu abast i més, si cal, per garantir que el govern Montilla no s'ensorra com un castell a la platja, sota l'impacte d'una onada, metàfora d'una tormenta perfecta.

Només cal veure com, en Puigcercós té molt clar que, per poc que pugui, no hi ha cap inconvenient per fer un tercer tripartit. És a dir, de tripartit en tripartit fins a la desaparició total... del partit, no dels seus alts càrrecs que, quan s'escaigui, entraran al partit socialista, com en el seu moment feren els dirigents d'Euskadiko Ezkera. Ni calcat. El procés és idèntic.

Es veu que ara toca salvar la cadira a en Castells amb la seva negociació, condemnada al fracàs ja abans de començar. Que us jugueu que ara el conseller Castells es converteix en l'objecte del desig dels sectors liquidacionistes. Frisen per trobar un sociata que tingui els collons de plantar cara... Però és inútil. Aquesta espècie política no existeix. El discurs federalista dels sociates és una camama i el seu suposat catalanisme, una estafa. Fixeu-vos ara, com el Conseller Joaquim Nadal, en comptes de dimitir en protesta per la continuïtat de la ministra de foment, s'ho empassa tot. Per continuar en la poltrona -i si en fa d'anys que aquest hi és, a la poltrona- aquest individu mataria qui fos. Sense dubtar-ho. Cegament. A sang freda. "No és personal", diria, com a les pelis dels mafiosos, "és política!", afegiria, però.

Bé, considero que els militants d'ERC són plenament conscients que apostar pel continuïsme de l'actual direcció, és no res més que un bitllet al hara-kiri. No puc imaginar , amb quins arguments es pot defensar aquesta colla de pòtols que estan massacrant un projecte que anava bé fins que determinada gent va començar a trepitjar la moqueta, rebentar la visa, i tirar-se la o el secretari...

Estic convençut que un triomf contundent i sense pal.liatius de l'opció de Reagrupament, posarà de nou ERC en el camí no només de recuperar els vots perduts, sinó d'arribar molt més lluny, pel cap baix, al milió de vots que entre el 2004 i el 2005 es calculava que ERC podria aconseguir... però després va venir el desastre de la campanya de l'estatut i el no menys desastre del segon tripartit i tot se n'anà en orris.

No és debades que la por de l'establishment al nostre triomf, al triomf de la gent digna, és descomunal. No és debades que torna a treure el morro l'opció del front de salvació del business, és a dir, la sociovergència, la temible i terrible sociovergència. L'acord entre sociates i convergents serà cada cop més viable a mesura que a través de les seves fonts d'informació privilegiades, s'adonin que el triomf de Reagrupament és un fet.

No és cap casualitat que avui s'hagi decidit que la babosa de la Rosa Cullell, quintaessència de la sociovergència més llepada i llefiscosa, la faran Directora General de la CCMA. Això és un míssil directe contra l'Independentisme català. Ja va fer la feina bruta durant la campanya de l'estatut. Cullell és un membre destacadíssim de l'establishment, procedeix i això no es pot oblidar mai, de La Caixa, i doncs, de l'autèntic poder fàctic del nostre país. Un poder silenciós, però que actua amb mà de ferro. Molt a la italiana, diríem, de nou.

La bona gent d'Esquerra, no pot ser només un eslògan per afalagar. Ha de ser un mandat imperatiu per posar punt i final a un procés de liquidació de l'independentisme català. Perquè es juga el futur d'ERC, sí, naturalment. Però, per damunt de tot, es juga el futur de Catalunya. I amb això, no s'hi valen comèdies i manyagues. Deixeu-les per a les criatures i els gats. Ara ens cal Intel.ligència, Coratge i Il.lusió. Ens cal una tormenta perfecta.