BARCELONA I ALACANT, AIXÒ NO HO ATURA NI DÉU!

En els darrers dies, dues manifestacions han demostrat que la lluita del Poble Català per la seva independència, no l'atura ni déu... ni la Renfe! Malauradament a cap de les dues no hi he pogut assistir. Una per raons laborals i l'altra per raons familiars. On sí que no penso fallar és a la manifa de l'1 de maig, que té lloc en una conjuntura clarament crítica pels treballadors catalans, amb una taxa d'atur que sembla cada cop més descontrolada... cap amunt, naturalment!

Però tornem a les dues manis. La primera va tenir lloc a Barcelona, el 23 d'abril i naturalment va comptar amb tot el silenci mediàtic de rigor. Però tot i així, i malgrat les intidimacions dels Mossos d'Esquadra, va tirar endavant. És necessari que la gent es mobilitzi sempre i a tothora en la defensa de la nostra llengua. I el 23 d'abril és el dia més assenyalat per fer-ho. I més encara enguany, perquè em fa molta il.lusió que el llibre en català que més s'ha venut és, segons sembla, L'últim patriarca de Najat El Hachmi, una autora que personifica clarament la nova Catalunya, com també ho fa en Bojan Krkic. Aquest estiu, com sempre faig amb les novel.les, me'l llegiré i si s'escau en faré el comentari corresponent en aquest bloc.

L'altra mani, va tenir lloc ahir mateix, a Alacant. Jo no sé si la gent se n'adona d'això, però que 20.000 persones (VINT MIL!) es manifestin per aquesta ciutat reivindicant-ne la seva catalanitat és tan important i a l'hora tan inaudit que és un signe claríssim que no ens aturaran. Els catalans i les catalanes estem predestinats a la ... victòria, naturalment!

Que en un entorn, sobretot mediàtic, tan poc propici per defensar la Pàtria en tots i cadascuns dels seus racons, hi hagi milers de persones que es mobilitzin d'una punta a l'altra del país em sembla a l'hora tan immensament emocionant i tan sublim que no puc més que concloure que tenim el deure moral d'aconseguir la independència sense renunciar ni a un centímetre quadrat de la nostra Pàtria. I fer-ho el més aviat possible. I això mal que els pesi als blaveros de torn tant del sud, com sobretot del nord (i molt especialment, al senyor Bacus!). Adjunto algunes fotos de Vilaweb i d'altres portals sobre ambdós esdeveniments.