D'ESTRATÈGIA POLÍTICA (1a part)

Llegeixo la proposta de document d'estratègia política elaborada per alguns dels principals dirigents d'ERC, nomenats, naturalment, per l'actual direcció del partit. Consta d'un Preàmbul i la proposta pròpiament dita l'han dividida en tres apartats. En aquest post i en d'altres de posteriors, intentaré disseccionar aquest document que el podem considerar proper a la candidatura Puigcercós-Puigcercós, ai!, disculpeu, Puigcercós-Ridao.

Per començar ens fixarem en l'estructura global del document. He dit que consta d'un preàmbul i del document d'estratègia. El primer que em crida l'atenció, és que enlloc dels títols, subtítols i apartats, és a dir, no entrant en el text pròpiament dit, no apareix la paraula Independència o, si voleu, Sobirania. Enlloc. Realment em sembla molt fort que un partit que si es diferencia de la resta -malauradament, ja m'agradaria que CiU, UM, BNV, els socialistes i els ex-comunistes també se'n proclamessin- és precisament per la seva proposta independentista, amagui la paraula independència, com si tingués vergonya.

Si fem una comparativa amb els documents orgànics de l'Scottish National Party, per exemple, partit gens sospitós de cap mena de radicalisme, ens trobem que la paraula Independència, apareix fins a la sopa. Però és clar, Catalonia is different, i la paraula Independència, l'hem d'amagar a l'habitació dels mals endreços, no sigui que La Caixa o La Vanguardia, se'ns enfadin.

En definitiva que si ens guiem únicament per l'índex general del document, està ben clar que la Independència no entra en les prioritats del document. L'única referència que podria aproximar-se a aquest concepte, tot i que es troba a anys llum, és el concepte d'Enfortiment nacional, que figura en l'apartat 1d. Però convindreu amb mi, que es tracta, d'un concepte que es pot assimilar clarament a un discurs pujolista (el de la reconstrucció nacional), i de caràcter incrementalista, no rupturista. Res de nou, doncs, sota la capa del sol.

També em crida l'atenció el fet que el document, a l'hora de territorialitzar l'anàlisi política no dedica, si més no en l'índex, cap referència a la Franja de Ponent, a l'Alguer, a la comarca del Carxe o Andorra. Cal recordar que els catalans de la Franja i del Carxe estan patint un procés de negació dels seus drets civils, culturals i lingüístics, atès que els dos estatuts d'autonomia que els afecten (l'aragonès i el murcià) no els reconeix la seva identitat?

La referència a Andorra, penso que és obligatòria, perquè aquest estat sobirà ha de jugar un paper clau, més en termes jurídics que estrictament polítics (ja se sap que la política és correlació de forces i en això, Andorra, sempre tindrà les de perdre). Un paper clau per afavorir la independència de Catalunya, i per aconseguir-ho caldria que els polítics andorrans fossin clarament favorables a la independència de Catalunya. Això sol ja ens permetria tenir una veu a l'ONU i a les altres instàncies internacionals. Fins ara, però, i amb honroses excepcions, als polítics andorrans, els tremolen les cames quan un ecspanyol, i ja no diguem un francès, aixeca la veu. De tot plegat, dedueixo que un document d'estratègia política, hauria de reflexionar sobre quin comportament polític haurien de desenvolupar la gent d'ERC en aquest estat, de manera que s'afavorís la consecució de la Independència.

En un proper post, més.