diumenge, 4 de maig de 2008

D'ESTRATÈGIA POLÍTICA (1a part)

Llegeixo la proposta de document d'estratègia política elaborada per alguns dels principals dirigents d'ERC, nomenats, naturalment, per l'actual direcció del partit. Consta d'un Preàmbul i la proposta pròpiament dita l'han dividida en tres apartats. En aquest post i en d'altres de posteriors, intentaré disseccionar aquest document que el podem considerar proper a la candidatura Puigcercós-Puigcercós, ai!, disculpeu, Puigcercós-Ridao.

Per començar ens fixarem en l'estructura global del document. He dit que consta d'un preàmbul i del document d'estratègia. El primer que em crida l'atenció, és que enlloc dels títols, subtítols i apartats, és a dir, no entrant en el text pròpiament dit, no apareix la paraula Independència o, si voleu, Sobirania. Enlloc. Realment em sembla molt fort que un partit que si es diferencia de la resta -malauradament, ja m'agradaria que CiU, UM, BNV, els socialistes i els ex-comunistes també se'n proclamessin- és precisament per la seva proposta independentista, amagui la paraula independència, com si tingués vergonya.

Si fem una comparativa amb els documents orgànics de l'Scottish National Party, per exemple, partit gens sospitós de cap mena de radicalisme, ens trobem que la paraula Independència, apareix fins a la sopa. Però és clar, Catalonia is different, i la paraula Independència, l'hem d'amagar a l'habitació dels mals endreços, no sigui que La Caixa o La Vanguardia, se'ns enfadin.

En definitiva que si ens guiem únicament per l'índex general del document, està ben clar que la Independència no entra en les prioritats del document. L'única referència que podria aproximar-se a aquest concepte, tot i que es troba a anys llum, és el concepte d'Enfortiment nacional, que figura en l'apartat 1d. Però convindreu amb mi, que es tracta, d'un concepte que es pot assimilar clarament a un discurs pujolista (el de la reconstrucció nacional), i de caràcter incrementalista, no rupturista. Res de nou, doncs, sota la capa del sol.

També em crida l'atenció el fet que el document, a l'hora de territorialitzar l'anàlisi política no dedica, si més no en l'índex, cap referència a la Franja de Ponent, a l'Alguer, a la comarca del Carxe o Andorra. Cal recordar que els catalans de la Franja i del Carxe estan patint un procés de negació dels seus drets civils, culturals i lingüístics, atès que els dos estatuts d'autonomia que els afecten (l'aragonès i el murcià) no els reconeix la seva identitat?

La referència a Andorra, penso que és obligatòria, perquè aquest estat sobirà ha de jugar un paper clau, més en termes jurídics que estrictament polítics (ja se sap que la política és correlació de forces i en això, Andorra, sempre tindrà les de perdre). Un paper clau per afavorir la independència de Catalunya, i per aconseguir-ho caldria que els polítics andorrans fossin clarament favorables a la independència de Catalunya. Això sol ja ens permetria tenir una veu a l'ONU i a les altres instàncies internacionals. Fins ara, però, i amb honroses excepcions, als polítics andorrans, els tremolen les cames quan un ecspanyol, i ja no diguem un francès, aixeca la veu. De tot plegat, dedueixo que un document d'estratègia política, hauria de reflexionar sobre quin comportament polític haurien de desenvolupar la gent d'ERC en aquest estat, de manera que s'afavorís la consecució de la Independència.

En un proper post, més.

Etiquetes de comentaris: , , , ,

5 Comments:

Blogger Jaume said...

Gràcies Josep Sort per fer el que tu en dius "Diseccions". Com que la resta de mortals som tontets ja tenim algú que pensa i "disecciona" per nosaltres. Gràcies per tot i segueix el tractament.

4 de maig de 2008 a les 20:56:00 CEST  
Blogger Salvador said...

"Caldria que els polítics andorrans fossin clarament favorables a la independència de Catalunya. Això sol ja ens permetria tenir una veu a l'ONU i a les altres instàncies internacionals."
T'agrairia que això ens ho expliquessis una mica perquè jo no hi veig cap relació. Andorra té veu a la ONU i a altres instàncies internacionals (no a la UE) però què hauria de fer, potser anar una delegació a la ONU i dir: "Miri és que no som d'Andorra, som de Catalunya".
I en quant a tremolar les cames davant dels espanyols n'hi ha prou recordar entre altres la baixada de pantalons del Puigcercós amb el tema de la bandera.
Veig que hi han moltes crítiques a Andorra, sobretot de part de catalans que es diuen independentistes. Crec que seria més inteligent pensar que Andorra és l'únic estat català existent per ara i que es pot guanyar molt més defensant-lo.
Sóc català, nascut a Catalunya de familia catalana, havia votat ERC i CIU, i des de fa uns anys tinc nacionalitat andorrana, i m'emprenyen bastant aquestes actituts prepotents i per dir-ho tot ignorants cap a Andorra. Llavors ja pots suposar l'efecte que fan a molts andorrans que no tenen res de catalans, us acabaran enviant a passeig.

4 de maig de 2008 a les 23:28:00 CEST  
Blogger Josep said...

T'ho explico, Salvador, t'ho explico. En primer lloc, el meu post va adreçat als ciutadans andorrans que es consideren també catalans o com a mínim que pensen que han de fer quelcom per la nostra llengua i cultura comunes. D'aquests, dels uns i dels altres, n'hi ha, i molts. Per contra, el meu post no va adreçat a aquells altres andorrans que quan veuen un català el tracten com un extraterrestre. Aquests últims es poden anar ben bé a prendre pel cul. Amb o sense permís del co-príncep de la Seu. D'acord? Jo com a patriota català vull que a Andorra hi hagi una classe política que sintonitzi amb les reivindicacions independentistes catalanes, i el meu post va precisament en aquesta direcció: a que els andorrans solidaris amb Catalunya tinguin un paper cada cop més important entre les elits dirigents andorranes, és a dir, que hi hagi un lobby català a Andorra, com a mínim al mateix nivell o més que els lobbies ecspanyol i francès, que hi són i fan un feina de sapa que déu n'hi do. O potser vols que et recordi què va votar la federació andorrana a la demanda de reconeixement de la federació catalana d'hoquei davant de la federació internacional corresponent? Hi ha ferides que triguen en cicatritzar, oi que m'entens? No es tracta que els andorrans diguin que són catalans, tot i que si ho diuen a mi ja m'està bé, es tracta que ajudin, bé per solidaritat, bé per interès. La independència de Catalunya potenciarà sense cap mena de dubte el català com a llengua global, i això també beneficiarà Andorra.

5 de maig de 2008 a les 0:35:00 CEST  
Blogger Salvador said...

Com ja he dit sóc un d'aquests ciutadans andorrans que es consideren o més ben dit són catalans. Estic completament d'acord en el fons del teu escrit però no en la forma. Per començar els polítics d'aquí no són ni més ni menys cagats que els vostres davant dels espanyols. Tampoc em sembla gaire assenyat engegar a prendre pel cul a gent que potser un dia necessitareu. I en quant al tema de la selecció de hockey jo pregunto: Quants jugadors catalans van renunciar a jugar amb la selecció espanyola després de Fresno? Cap, veritat? els nois han de preservar la seva carrera, hi tenen tot el dret.
Doncs nosaltres també hem de preservar el que tant ens ha costat guanyar durant més de set-cents anys, no ens podem enfrontar a un país que té més de cinc-centes vegades el nostre número d'habitants.
I total per a què? Per veure com alguns d'aquests que ens volen donar lliçons li regalen la Generalitat als espanyolistes?

5 de maig de 2008 a les 23:11:00 CEST  
Blogger oriol said...

Josep, penso que el marge de maniobra de què disposa el Govern d'Andorra és ben petit, tant petit com l'amplada de la carretera de la Farga de Moles. A ecspanya i frança els costaria ben poc ofegar-los econòmicament, sense fer-ne gaires escarafalls (no els caldria ni tancar la frontera, ni tan sols provocar problemes al comerç.Per moltes ganes que puguin tindre els andorrans de donar suport a l'independentisme, no crec que es trobin en condicions de fer-ho almenys fins que el procés sigui ja amb tota seguretat imparable i imminent; i això almenys a curt termini no podem dir-ho.

5 de maig de 2008 a les 23:15:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home