diumenge, 18 de maig de 2008

QUÈ FARÉ L'ENDEMÀ DE LA VICTÒRIA D'EN CARRETERO I LA RUT...

A aquestes alçades de la pel.lícula, sembla evident que el tícket Carretero-Carandell, del Joan i de la Rut, té totes les possibilitats del món de guanyar a ERC. La raó és ben senzilla. Ningú amb dos dits de front, pot donar confiança a una direcció que en tres anys s'ha polit 350.000 vots. Dit d'una altra manera, ha aconseguit que hi hagi més ex-votants que votants. Es tractaria, salvant les distàncies, d'una reedició del que, a principis dels vuitanta, li va passar al PSUC... si no fos que ara, encara som a temps de redreçar la situació.

Ben mirat, malgrat el que ens volen fer creure, que l'actual secretari general, només hagi aconseguit 2028 signatures que l'avalin, és un rotund fracàs. En condicions normals, el candidat incumbent, és a dir, qui vol repetir el mandat, acostuma a tenir un avantatge còmode, sovint per damunt del 5o%. Hem de pensar que a diferència del vot secret, amb l'aval, et retrates, sobretot et retrates si algú et demana que el signis i tu t'hi negues. Estic segur, molt segur, que molts dels 2028 avaladors no pensen votar pas la llista Puigcercós-Puigcercós, ai, quin error més tonto, volia dir Ridao.

Per contra estic segur, i molt segur, que els avals que ha rebut la suposada llista renovadora de l'Esquerra Independentista (sic), són autèntics puigcercocistes. I és que aquí no ens mamem el dit. La impossibilitat de votar en una mateixa urna pel president i el secretari general va ser preparada per fer en Puigcercós, president, i l'Uriel, secretari general. Aquesta és la jugada. I la resta, convidats de pedra. La falsa renovació de l'Uriel, és un muntatge per aigualir la visibilitat política i sobretot mediàtica que representen Carretero, Caranadell i el Reagrupament. La jugada està clara. A mesura que s'acosti el dia de la votació els dos al.ludits simularan un gest d'obertura i pactaran de facto. Sobretot si veuen que van mal dades.

I hi van, de mal dades. Per a ells. No pas per a la gent que vol recuperar la il.lusió i tornar a votar ERC. I qui sap si fins i tot fer algun pas més. A hores d'ara, després d'haver fracassat en muntar un Palau, els oficialistes saben que van per darrere, per molt que El Periódico i altra premsa amiga tractin d'amagar-ho.

Però no n'hi ha prou en guanyar. Cal arrassar. Només si Carretero i Carandell tenen les mans lliures per fer i desfer hi haurà garanties de redreçament. Els darrers moviments apunten clarament cap aquesta direcció. La gent, fins i tot corrent el risc de perdre la seva feina, el seu càrrec, i molt probablement, una posició acomodada i instal.lada, surt de l'armari i diu que ja n'hi ha prou d'aquest color. Que el càrrec, la nòmina, la visa, el xòfer i la secretària -o el secretari- no ho és tot. I això és important. Cabdal.

Però encara és més important una altra cosa. Hi ha centenars, milers de militants que estan assistint als actes de Reagrupament, i el nivell de sintonia és elevadíssim. Però n'hi ha molts que no gosen assistir-hi, per increïble que sembli, per por a les represàlies dels quadres i dirigents locals i comarcals addictes a la candidatura oficialista. Comprenc, humanament, aquestes reticències, i per això, no tinc cap mena de dubte, que quan arribi el moment de votar, ho faran sense temença. Que, naturalment, és il.lògic i sense solta, donar suport als responsables d'una de les catàstrofes electorals i d'un dels destrempaments polítics més brutals de la història democràtca contemporània.

Per això s'imposa passar pàgina. La victòria de la renovació obre un nou escenari no només a ERC, sinó al conjunt de la política catalana. I per això és molt més probable que els sociates moguin peça si veuen que als seus se'ls passen per la pedra de la dignitat, la il.lusió i la fermesa.

El dia després de la victòria d'en Carretero i la Carandell, no només será més net i clar... sinó que els militants d'ERC hauran donat una enèssima lliçó de compromís. Que ser militant d'ERC comporta un valor afegit que, malauradament, no es troba en els altres partits. Que, si algú encara combrega, no ho fa amb rodes de molí. Que el militant d'ERC és diferent i que no es pot aspirar a ser com els altres, perquè el seu patrimoni o bagatge històric, social, cultural i en definitiva humà, està a anys llum de la resta de partits. Qui aspiri a ser un partit normal, el que fa és legitimar el règim polític postfranquista, caracteritzat per la seva ínfima qualitat democràtica.

Amb la victòria de la renovació, el compte enrere per a la Declaració de la Sobirania de la Nació Catalana es posarà en funcionament. I quant abans, millor. El 2010 al 2012 i aquest al 2014. Catalunya necessita a més a més de l'aigua, la Independència. I no es tracta de cap somni, ni cap anhel. No. Es tracta d'una necessitat material, de supervivència. Inajornable. I tinc la certesa que ERC jugarà un paper capdavanter en aquest moment històric, com ja el va jugar el 14 d'abril del 1931, quan en un acte de sobirania es proclamà la República Catalana. I d'aquella proclamació, encara en vivim avui en dia.

Etiquetes de comentaris: , , ,

9 Comments:

Anonymous Josep-Empordà said...

Perdoneu-me però passan unes coses que em fan "alucinar papallones".

Com es pot estar en un partit en el qual fa por donar suport a algún candidat a presid-lo o a ser-ne secretari general?. Quina clase de partit politic democràtic es supossa que és?.

Escolteu! que militar a un partit politic no és obligatori...a menys que en vulguis treure alguna cosa, és clar!.

No milito en cap partit perque no tinc esprit de militant, perque d'ofertes no m'en manquen, deu ser el meu esperit socràtic, sempre critic amb el poder, però, si passen aquestes coses que denuncieu, no és per donar-se de baixa, no, sino per anar al jutjat de guardia!.

Ara!, quant dius "Ningú amb dos dits de front, pot donar confiança a una direcció que en tres anys s'ha polit 350.000 vots", com que et refereixes a Esquerra, subproducte de la "deconstrucció" d' ERC, si que pot ser, perque d'"Esquerra", conec a gent collonuda, però pocs, en canvi dels que no tenen "dos dits de front", en conec un munt.

De totes maneres, endevant Reagrupament, i que tingueu molta sort, perque he sentit a n Carretero i la Carandell i hi he sintonitzat al 100%

Cordialment

18 de maig de 2008 a les 12:46:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Parella psocialista front renovació i rellançament independentista.

Totalment d'acord. La parella de ball socialista, tripartita, ara, és Puigcercos/Uriel Bertran, sense dubtes.

Per això la insistència de l'Uriel (teledirigit per Puigcercós) en les "negociacions"/"converses" amb la gent de Reagrupament, en voler ser l'aspirant a Secretari General de la renovació. Aixi ja ho tindrien tot control.lat, com li agrada al Putxi des de temps immemorial.

No sóc ningú per aconsellar res, però opino que Reagrupament, amb Joan Carretero i Rut Carandell, no han de pactar amb ningú, ni amb la candidatura Carod-Benach-Niubó, ni amb ningú.

Els candidats Carretero i Carandell em semblen molt bons, molt adients, òptims per al rellançament i renovació d'ERC i es complementen perfectament.

En tot cas, com a màxim, i en tinc dubtes, opino que el màxim preacord previ podria donar-se amb la candidatura Benach-Niubó, a canvi de la seva retirada i de proposar el vot a favor de Carretero i de Carandell.

Niubó és, pot ser, un bon gestor intern. Una mena de "gerent" de l'aparell, per a desfer el sectarisme, les corrupteles, i la col.locació amiguista. A les ordres de la Secretària General, en Niubó té preparació, experiència i personalitat per a netejar rapidament l'aparell, resituant-lo en les seves funcions, sense excedir-se com ha estat sota en Puigcercos.

Estic d'acord. Es pot guanyar, cal que guanyin en Carretero i na Carandell, però el partit encara dura. I falten encara moltes jugades per veure.

Salutacions,

Andreu

18 de maig de 2008 a les 15:23:00 CEST  
Anonymous Dit i fet said...

Ai Josep,

et massa optimista. Tant de bo guanyi en Carretero. Però no ho crec. Oblideu tots uns factor que serà determinant: el vot per correu. La meva predicció és que Puigcercós guanyarà amb el vot per correu i que tots els mitjans sociates taparan la tupinada. Ens juguem un sopar?

19 de maig de 2008 a les 0:50:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

No saps de què parles! Parloteges, no raones. Ja t'ho faràs...

19 de maig de 2008 a les 13:15:00 CEST  
Anonymous Josep Puigvert Coll said...

A l'anònim dels collons:
Què voldries que es digués? Que no poden guanyar? Que els militants són tots, majoritariament, uns xupapolles i que estan cagats de por a perdre la feina?

Tu juga el teu partit, que ara ho teniu molt bé els sociates i derivats per acabar de podrir aquest país. Gairebé ja heu acabat la feina. Però no emprenyis als que creiem en alguna cosa que no sigui només la ostentació del poder i el repartiment dels calés de tothom entre els que us creieu superiors moralment, simplement perquè podeu dominar els mitjans de comunicació i us aprofiteu de la poca cultura dels qui us voten, ja que us heu ben cuidat que en tinguin poca.

A pastar fang, capullo!!!

19 de maig de 2008 a les 16:23:00 CEST  
Anonymous Josep-Empordà said...

"L'home savi fins i tot quant calla diu més coses que el neci quant parla" (thomas Fuller). Per l'anònim.

19 de maig de 2008 a les 16:54:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Tot i q la candidatura renovadora de'n Carretero i Carandell faran un molt bon resultat serà insuficient. Per tant, tindrem als avaladors del tripartit manan i tirant de Visa i enfonsant a ERC a les profunditats d'un pou que ni Carretero ni ningú el treurà. Al temps!

19 de maig de 2008 a les 17:06:00 CEST  
Blogger Alexandre Pineda i Fortuny said...

Tots els militants de l'ara Esquerra que ha de tornar a les seves sigles ERC, i a la seva ideologia independentista, només té una opció, anar al congrés i votar per Joan Carretero -Rut Carandell.

19 de maig de 2008 a les 18:18:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Per informació de tots els que votaran per correu són uns 160, la qual cosa és un dret democràtic reconegut en qualsevol procés electoral, i com sap qualsevol persona amb dos dits de front 160 vots no determinaran res, ja que les proporcions seran més o menys iguals a aquelles que surtin de les urnes. Ja que la cosa va de pronòstics, guanyarà en Putxi, Segon Carod, Tercer Uriel i últim en Carretero.

20 de maig de 2008 a les 18:06:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home