UN DEBAT A PORTA TANCADA?

Llegeixo que finalment hi haurà debat entre les quatre candidatures d'ERC, bé, de fet són tres, perquè una és una marca blanca d'una altra. A més no n'hi haurà un, sinó uns quants: a Barcelona, València i Palma. Magnífic. Molt bé. Collonut. També m'assabento que el moderador del de Barcelona serà en Vicent Partal. S'ho mereix. És sense cap mena de dubte el periodista que més ha treballat per la Independència de Catalunya...

Però llavors m'assabento que els debats seran a porta tancada i que només hi podran assistir els militants???? DECEPCIÓ, ASTORAMENT, o com diria el manual del perfecte postmodern PERPLEXITAT...

A veure si hi veig clar. M'esteu dient que en plena època d'internet, les TIC, Google, la blogosfera i la mare que els va parir a tots plegats, hi haurà un partit que per altra banda, pressumeix de ser el més avançat en aquests temes, que ha optat per tornar a les catacombes, a les societats secretes o ras i curt que utilitza tècniques pròpies de les sectes, per discutir temes que tenen un evident interès general?

Tanta és la fragilitat dels vostres plantejaments que teniu por que la resta de partits hi posin cullerada? Però què no veieu que és precisament el contrari? Quant més fortes són les conviccions d'un partit, més obert i més transparent es presenta a la societat a la qual s'adreça i vol representar? Fixeu-vos en el procés de primàries del Partit Demòcrata als Estats Units, per favor! Sí, ja sé que allà s'escull el candidat i no el president i el secretari general, però el que vull remarcar és que difícilment trobareu res més obert a la participació...

Qui té por de la transparència? Precisament si ERC donés el pas endavant i les diferents candidatures acceptessin un debat públic davant les càmeres de televisió, penso que estaria donant una lliçó històrica a la resta de partits. Gosaria dir que marcaria una fita i que a partir de llavors, qualsevol partit mínimament digne es veuria obligat a fer el mateix. Seria la mort de les burocràcies internes, dels comissaris polítics, dels totpoderosos secretaris d'organització... Lluny de perjudicar la imatge d'ERC, un debat en obert la beneficiaria i la faria esdevenir la capdavantera de la democràcia participativa. Es podria seguir l'exemple dels debats als USA, on els ciutadans podien enviar videopreguntes, etc.

Però tan porucs sou que no ho veieu clar? Jo ho veig claríssim. Si ERC pensa que fer un debat públic entre els candidats serà donar carnassa als seus adversaris polítics s'equivoca totalment. És tot el contrari. És acceptar obrir portes en el que fins ara ha estat el sancta sanctorum d'uns partits oligàrquics i organitzats d'amagat de la societat. Si ERC perd aquesta oportunitat de marcar el camí cap a l'aprofundiment de la democràcia i la participació en la seva vida interna, qui en sortirà malparat és tota la societat catalana, perquè difícilment cap altre partit polític català està en condicions de fer el mateix. Fins i tot en això, ERC pot marcar distàncies i demostrar que no és la mateixa cosa que la resta de forces polítiques... Tant costa de veure això? O és que precisament per això, no es vol que passi?

Jo realment, imaginar l'escena dels militants d'ERC entrant amb el carnet a la boca per tal d'assistir al debat, em recorda les imatges de les novel.les del segles XVIII i XIX, quan els membres de les societats secretes s'identificaven mútuament per un senyal, una peça de roba, un llibre o un diari o un determinat logo....

I per si la crida al seny que plantejo en aquest bloc no serveix de res, vaig més enllà i demano que es hackegin els debats, és a dir, que es pirategin, si pot ser en temps real.

Res no m'agradaria més que veure en directe com en Carretero i la Rut passen per la pedra els seus contrincants. Però aquesta és una altra història. O no.