dilluns, 2 de juny de 2008

I, DONCS, QUÈ US PENSÀVEU?

Que moririen sense matar? No, home, no. Aquesta genteta, que ara veuen amenaçats els seus privilegis i el seu estatus sociopolític, faran el possible i l'impossible per evitar perdre'ls. Segons diuen hi ha 250 famílies que consideren que si guanya una determinada opció, la seva estabilitat econòmica se'n ressentirà, i en conseqüència faran el que calgui per evitar-ho. Així de fort. Així de bèstia.

Això és la conseqüència de crear una casta de polítics que no tenen més ofici ni benefici que seguir les ordres de dalt i executar-les cap abaix sense cap mena de qüestionament i dubte. I si algú es mou, se li talla el cap i punt. Naturalment, aquestes 250 famílies poden mobilitzar el seu entorn, i assolir un suport d'entre 1000 i 2000 familiars, amics, coneguts i saludats... però para de comptar. Per definició una estructura oligàrquica, quanta més gent beneficiï, menys hi haurà a repartir, per la qual cosa es fonamenta en l'exclusió de la immensa majoria.

ERC té la gran sort, la immensa sort... Corregeixo ERC té el gran mèrit, l'immens mèrit, de ser un partit assembleari on tots els militants tenen vot i veu en el Congrés, i aquest element és la millor garantia contra la oligarquització. No debades, en el Congrés anterior, els líders d'aquestes 250 famílies van intentar, sense aconseguir-ho, eliminar l'assemblearisme i instaurar un sistema de delegació. Això, sense cap mena de dubte, hauria significat la mort d'ERC com a partit progressista, i l'hagués convertit en un partit com qualsevol dels altres, perfectament arrenglerat amb les coordenades de la transició i la postransició.

Tota aquesta reflexió que acabo de fer, ve a tomb de la notícia que publica avui El Periódico, òrgan oficial del montillisme, que pretén iniciar una autèntica guerra bruta contra els candidats de Reagrupament.Cat, Joan Carretero i Rut Carandell. Concretament, hi ha una velada acusació de deslleialtat, encara que els protagonistes del fet noticiable no siguin ells si no un anomenat Col.lectiu 1 d'abril. Però el que realment aquí és rellevant i aquesta és l'estratègia típica de l'Iceta és l'acusació per associació, és a dir, s'associa a aquell que es vol enfonsar a un fet negatiu o reprovable, encara que l'al.ludit no sigui qui l'hagi comès. Només cal que qui se suposa que el comet, l'esmenti o hi estableixi qualsevol tipus de relació, sigui del tipus que sigui.

Salvant les distàncies, és la mateixa tècnica que es va fer servir en el cas Scala, per enfonsar la CNT, en plena transició política.

Hàbil i intel.ligent, com és, en Joan Carretero no ha trigat ni un segon a reaccionar. Sap molt bé quines són les trampes dels seus adversaris i ha posat els punts sobre les ís.

Tanmateix, crida l'atenció (o no) com un mitjà de comunicació de masses, s'avé a jugar en aquesta guerra bruta. Suggerir deslleialtat a un partit polític és, no cal dir-ho, el primer pas per acabar políticament amb l'al.ludit, normalment expulsant-lo de l'organització. I ja sabem del cert que els oficialistes, en l'hipotètic cas que poguessin, que no podran, ja han pactat un cordó sanitari enfront Reagrupament.Cat, els seus dirigents i quadres territorials.

Però no ens alarmem. De fet, cal agrair molt sincerament tota aquesta campanya. És el reconeixement objectiu que l'oligarquia oficialista, clarament liquidacionista i partidària de la integració dins del PSOE, estan tirant a matar, estan utilitzant munició grossa, a la desesperada, perquè ja constaten que se'ls acaba la menjadora. Per això perden els nervis i els estreps.

Com deia en el post anterior, ara que ja estem plenament en els darrers dies de campanya, hem de continuar ferms i no deixar-nos emportar per la confiança. La feina que s'ha fet és molta. Però encara falta la definitiva: omplir les urnes de vots per a l'RCAT, que rebentin de vots, per tal que el triomf sigui tan contundent que permeti començar a redreçar la nefasta evolució del partit dels darrers tres anys.

Per Catalunya. Per la República. Per l'Esquerra.

Etiquetes de comentaris: , , ,

3 Comments:

Anonymous marc said...

Aquestes dades fan deprimir una mica. Molta gent enganxada a la menjadora. En fi, esperem que aquests atacs tan maldestres els acabin perjudicant. Si això durés un mes més, caurien pel seu propi pes, colla de sapastres.

2 de juny de 2008 a les 21:32:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Fa molt temps que veig que el problema principal de la política és el finançament, el que els partits i polítics depenen de la menjadora. Abans del primer tripartit amb el projecte de mans netes d'en Carod, vaig pensar que un partit havia trobat una sol.lució i que la pensava portar a la pràctica. Un dels motius que ERC pugés tant va ser que molta gent decebuda de la política es va creure aquell missatge. Quin error. La petacada ja l'hem vist.

El projecte de RCat, Carretero i Carandell, aquesta ERC 2.0 que he sentit d'en Manel, és la única sol.lució, no sols per ERC, sinó per tota la societat. Si ERC sap capitalitzar aquest nou projecte, com que seria el primer partit en portar-ho a la pràctica, atrauria un munt de gent decebuda amb polítics i partits. Fins i tot gent que no és ni independentista ni d'esquerres. Gent que busca honestetat, sinceritat, credibilitat, servei al país, i no interessos personals.

No s'ha de desaprofitat aquesta oportunitat. Militants, vosaltres teniu la sol.lució a les vostres mans. Carretero i Carandell.

Salut
--
Esteve

3 de juny de 2008 a les 9:45:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

mira noi,

no sé què us passa amb tanta tonteria darrerament amb els qui cobrem i els qui no cobrem... jo personalment vull que guany en Puigcercós i la meva estabilitat al govern me la porta fluixa, perquè abans cobrava més. Per a mi canviar de feina va ser un "sacrifici" que està valent la pena.

Aquests dies em sap molt greui sentir, llegir i veure tantes mentides que es basen en llegendes urbanes que, repetides 20.000 cops al més pu estil goebbels, sembla que hagin de ser una veritat incontestable.

No m'agrada l'esgtil de'n carretero, del Reagrupament i dels blocs amb estrella i amb gent d'altres partits. Noe steu fent altra cosa que convèncer-me de la meva elecció sensata.

3 de juny de 2008 a les 10:36:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home