dimecres, 28 de maig de 2008

UNA I MIL VOLTAS, GRÀCIES

Avui ha estat un gran dia. Un antic alumne, en Toni Aira, ha presentat la seva tesi doctoral i ha obtingut la màxima qualificació. Un altre amic, de l'adolescència, i blocaire amb estrella m'ha comunicat que d'aquí a mig any, serà pare. I finalment, avui també era l'aniversari d'un tercer amic, que ha fet de la determinació per tirar endavant peti qui peti, la seva raó de viure.

En un altre nivell, però, també ha estat un gran dia. Pel qual cal donar una i mil voltas, gràcies. En un article al diari AVUI, un altíssim càrrec del Departament de Cultura, ha ensenyat totes les cartes que fins ara tenien amagats els partidaris de l'actual secretari general i aspirant a la presidència d'ERC Realment s'ha de ser molt passarell per mostrar-les de manera tan descarada.

Bàsicament n'ha ensenyat dues o fins i tot tres. Anem a pams.

Primera. En aquest article queda claríssim que l'adversari a abatre per part dels oficialistes és en Joan Carretero, i per extensió la Rut i el Reagrupament. Punt. No hi ha cap esment de les altres dues llistes que també es presenten.

Segona. L'article deixa amb el cul enlaire la marca blanca, és a dir, l'enfant terrible, al qual ni tan sols esmenta. És evident doncs, que malgrat que EI va aconseguir èxits rellevants com va ser la votació a la Conferència nacional o un nombre d'avals importants, tot això, no treu el son als oficialistes, que no es posen nerviosos, perquè saben perfectament que amb l'enfant terrible tot està lligat i ben lligat.

I tercera, la picada d'ullet a en Benach és escandalosa. Ja tenim servit, doncs, el pacte a dos (sense comptar la marca blanca, perquè no hi pinta res).

Però l'article en qüestió també deixa entreveure altres coses.

En primer lloc, l'autor no considera que una Esquerra sense en Carretero (i la Rut i el Reagrupament), quedi coixa. L'amenaça implícita de tallar caps és més que evident.

I dos, es pot considerar la publicació d'aquest article la reacció, diríem que desesperada, a la declaració d'una quarantena de militants d'ERC de suport a Carretero i a Carandell de fa uns dies. Concretament, al fet que entre aquests signants hi havien alts càrrecs de la Generalitat en actiu, i que en conseqüència, demostren el seu coratge, plantant cara a les cúpules actuals tant del partit com del govern. Qui signa aquest article, és també un alt càrrec en actiu, l'intent de paral.lelisme és evident, encara que, segons diu, no és militant d'ERC -fet que m'ha sorprès, perquè jo sempre l'havia considerat com a tal. En tot cas, és un company de viatge, en la millor tradició psuquera.

En definitiva, doncs, voleu una prova més fefaent que en Carretero (i la Rut) són els objectius a abatre? En aquest deu dies mal comptats que queden, és evident que la campanya es focalitzarà en la possibilitat que el tícket renovador, l'únic que es presenta, té de guanyar les dues votacions (la de la presidència i la de la secretaria general). La temptació per part d'alguns de fer un vot dividit, per evitar posar tots els ous en un mateix plat, cal combatre-la amb un argument força contundent. Només si es garanteix que els renovadors tenen les mans lliures, hi haurà possibilitats de redreçar el partit i que torni a recuperar els 350,000 vots perduts. Així de clar. Com es pot esperar que els responsables d'aquesta pèrdua, d'aquesta sagnia, d'aquest vessament, d'aquesta hemorràgia, arreglin el que ells mateixos tant han ajudat a provocar?

Nonsense, que diríem en anglès.

Avui ha estat un gran dia. (em fixo en l'hora i hauria de dir ahir, però mantinc el present, perquè encara vull assaborir el moment). Sempre he pensat que la millor manera de guanyar, seguint els ensenyaments del wu-shu que vaig practicar en la meva adolescència, és fent servir la força del teu adversari a favor teu, de manera que sumant les dues forces, la teva i la del adversari, ben segur que tens les de guanyar. Avui això s'ha fet evident.

Una i mil voltas, gràcies.

Etiquetes de comentaris: , ,

4 Comments:

Anonymous Anònim said...

Hola,
He llegit l'article i el puc definir amb una sola paraula "bullshit", l'altre dia els oficialistes van fer un acte al casal de mon poble, però l'hora concidia amb el d'emissió de la sèrie "Doctor Who", ficció per ficció vaig preferir quedar-me a casa amb el "Doctor".

28 de maig de 2008 a les 12:12:00 CEST  
Blogger bacus said...

ei anon a mi m'agradava el doctor who original, el nou dr-who només la "negra" val la pena... i para de comptar......

28 de maig de 2008 a les 13:55:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

A què ve tanta escudella amb el doctorat d'aquest tal Aira? Només de veure les persones que l'han avaluat n'hi ha per tirar el títol directament a mar, l'endemà d'haver-lo rebut. Però, és clar, quan només les facultats capaciten per dir-se periodista, ja no cal res més. I, au! titulitis cap aquí, titulitis cap allà. És que oblidem que de facultats de periodisme només n'hi ha a aquest país (i, a l'altre) i que es van crear en època franquista per fer informadors submisos i respectuosos amb el poder. En el cas d'aquest tal Aira, el paradigma es compleix fil per randa. Tant de patrocini i tanta frase laudatòria, simplement fa pudor de socarrim. I molt més en un periodista que, d'entrada, no es deixa comentar ni en el seu propi bloc. Quina manera tan galdosa d'encarar la tasca periodística!!! I, a més, sense criteri. És això el que volem? És això el que necessitem? Tipus sense criteri programats per fer el que els diguin els seus amos de torn? Tipus que es neguen a sentir i publicar opinions que no són la seva? Doncs, sí que estem ben arreglats. No és casual que paios com el tal Aira progressin en el peridisme. S'han format en la subordinació i el seguidisme i, després, només volen eternitzar la fórmula.
L'harpista de Hammelin

1 de juny de 2008 a les 12:17:00 CEST  
Blogger TONI AIRA said...

Ei, gràcies, Josep! Un honor, la teva amistat, la teva companyia i el teu esment. En quant al xalat anònim (covard ja d'entrada per no identificar-se tot i que crec tenir una idea de qui és), cap comentari. Es descriu sol, el pobre. Criteri zero, com la seva valentia per donar la cara.

Una abraçada!

2 de juny de 2008 a les 17:31:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home