dissabte, 31 de maig de 2008

LA SOCIOVERGÈNCIA I ELS 50 TACOS DEL CIRCULO

Aquests dies s'estan celebrant el 50è aniversari del Circulo de Economia. En el seu discurs principal, l'actual president, en Lara junior, amo de Planeta, ha demanat que es facin grans pactes tant a nivell de Catalunya com de l'estat ecspanyol.

No cal ser gaire espavilat per veure en aquesta crida una demanda implícita de la formació de quelcom semblant a la desitjada, per determinats sectors molt poderosos del país, sociovergència, que seria la fórmula catalana de la gran coalició, composta, naturalment per CiU i PSC.

I és que al món dels negocis i a determinats cercles professionals, la possibilitat que es trenqui els pactes de la transició política els amoïna, sobretot pel fet que saben que l'única alternativa factible a l'autonomia actual és la independència.

Jo, la veritat, mai he entès l'ecspanyolisme vocacional de determinats sectors empresarials, professional i acadèmics. Objectivament, amb la independència en sortirien molt beneficiats, però suposo que hi ha l'efecte generacional, que impedeix que ho vegin clar.

Perseverar en l'error d'intentar catalanitzar Ecspanya i ecspanyolitzar Catalunya, no porta enlloc. Avui en dia, després de 50 anys d'apostes equivocades, Ecspanya menysprea descaradament Catalunya cada cop més, mentre que Catalunya cada cop veu més clar que amb els ecspanyols no hi ha res a fer, i el creixement de l'independentisme no té deturador.

En aquest sentit, comptar amb uns sindicats i amb unes organitzacions empresarials i professionals que sigui còmplices de la lluita independentista és quelcom del tot necessari. No cal dir que en l'actualitat, ni el Fomento, ni tan sols la PIMEC, ni CC.OO ni UGT en són partidàries. La raó és objectiva, totes elles compten amb un important finançament públic, o altres avantatges, que no afavoreixen precisament el sorgiment d'opinions discrepants. Per això, com ja es va demostrat en la manifestació del 1-D, pel dret a decidir, ni les unes ni les altres van participar-hi.

Tanmateix, el fet que no hi siguin, no vol dir que no sigui factible la independència. Aquesta arribarà amb elles o sense elles. I jo diria que, a mesura que vegin que la balança es decanta cap al nostre costat, els més espavilats correran cap a nosaltres. I els més obtusos pagaran molt durament el seu servilisme a Ecspanya.

50 anys d'equivocar-se i encara no hi veuen clar. Estic del tot convençut que quan compleixin 75 anys, la situació serà radicalment diferent. I el país, també.

Etiquetes de comentaris: ,

2 Comments:

Anonymous Josep-Empordà said...

Home! no cal ser gaire llest per entendre-ho.

El diner té terror al canvi i a lo desconegut, sempre ha sigut així i sempre ho será.

L'herror és propugnar un sobiranisme economicista. Ha de ser polític i identitari...o no será. La economía ja s'hi afegirá a posteriori...i estar-ho debatint i parlant durant anys i anys, és l'error més gran que estem cometent, perque tenir sempre el mateix debat, és molt fatigant, cansa, i es perd credibilitat.

Cal deixar de parlar d'independència i treballar-hi amb discrecció, i una vegada que es cregui que es donen les circunstàncies, proclamar-la d'inmediat i de manera inesperada...i si voleu, televisada, com digué aquell, aprofitant l'efecte sorpresa i els fets consumats. No hi ha alternativa, tot el que no sigui aixó és anar fent bullir l'olla... i qui dia passa any empeny...en luxoses poltrones.

Cordialment.

1 de juny de 2008 a les 10:52:00 CEST  
Blogger elracodemataro.blogspot.com said...

Jo defenso una política d'estat CiU + ERC en tots els temes que afecten la nostra nació. AL PSC se l'ha d'arraconar igual que ells van voler fer amb CiU. De sociovergències res de res.

Una abaçada

DAvid.

1 de juny de 2008 a les 20:09:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home