dimecres, 28 de maig de 2008

SEGUR QUE TOMBA...

S'acosta ja el 7 de juny, el dia clau per a la renovació d'Esquerra Republicana de Catalunya. La trascendència d'aquestes eleccions és enorme. En depèn l'evolució de la Catalunya dels propers 10 anys, pel cap baix.

A hores d'ara ja és evident que el pols definitiu el disputaran la candidatura renovadora encapçalada per Joan Carretero i Rut Carandell enfront l'opció continuista de l'actual secretari general, que ara es presenta a la presidència.

Corregeixo. A hores d'ara ja és evident que la candidatura renovadora no només és possible que guanyi. Si no que és probable que ho faci. De fet, el principal dubte és saber si guanyarà de carrer o de forma ajustada.

No, no vull anar de sobrat. Per això és imprescindible mantenir la tensió fins al darrer minut, sense deixar cap marge a la incertesa.

Jo no sé com ho veieu, però penso que els militants d'ERC estan a punt de fer història. Rectifico de nou. Estan a punt de fer Història.

La darrera setmana que resta de campanya promet ser molt emocionant. Els actes de Reagrupament, cada cop són més massius, mentre que els escàndols més insospitats no fan més que esquitxar la candidatura oficialista, més desprestigiada i a la defensiva.

Per això és tan important no perdre tensió. Com un gat encerclat, els oficialistes trauran les ungles i faran qualsevol cosa per evitar l'inevitable. Per això no ens podem relaxar. S'ha fet molt, moltíssim, però encara no s'ha arribat al final de la cursa.

Cal mantenir-se ferms i prémer l'accelerador, per aconseguir el màxim de suport, que permeti obrir una nova etapa en la història d'ERC. Sense hipoteques del passat.

Derrotar la candidatura oficialista, com si fos l'estaca, pressuposarà també derrotar els sociates, que són, no tingueu cap dubte, els veritables estrategues de la campanya oficialista. O és que penseu que és cap casualitat les darreres actituds d'en Montilla intentant marcar paquet en el tema del finançament. No home, no. Tot està lligat. Fins al 7 de juny els sociates han rebut la consigna to be shut up, no fos cas que algú la vessés i això perjudiqués les cada cop més escadusseres opcions dels seus subordinats a ERC. Per algun d'ells aquest silenci deu ser too much for the body i segur que deu viure uns moments de crispació interna difícils de suportar.

Fixem-nos com els darrers dies, el crescendo de la campanya renovadora ha passat de la xarxa a la premsa tradicional, i d'aquesta als seus lectors. És una evolució podríem dir clàssica de les campanyes polítiques en la xarxa. Per tal que els mass media tradicionals se'n facin ressò, primer hi ha d'haver un fort sotrac a la xarxa. I això sense cap mena de dubte ho hem aconseguit amb els blocs, amb el facebook (140 membres), etc.

Però el cert és que res hauria estat possible si el que tractéssim de vendre fos fum. Vull dir, que sense la solvència dels dos candidats renovadors, Joan Carretero i la Rut Carandell, res no hauria estat possible. He escoltat l'audio del debat presidencial que tingué lloc a València, i vaja, a anys llum de la resta.

Repeteixo, res encara està guanyat. Però de feina se n'ha feta molta i l'objectiu ara és incrementar l'avantatge que sense cap dubte ja es té respecte els oficialistes. Cal un canvi de règim que posi terme a l'hemorràgia electoral, però també moral del partit. Si estirem tots, militants i no militants, segur que guanyarem.

Etiquetes de comentaris: , , ,

4 Comments:

Blogger Joan said...

No sóc militant, sí exvotant. Esper que en Carretero guanyi.

30 de maig de 2008 a les 18:21:00 CEST  
Blogger Dessmond said...

Josep,
Jo només desitjo que el clan calabrés permeti fer les votacions secretament. És el darrer que els queda per intentar frenar la castanya que s'els albira. I són capaços d'això i de molt més.

30 de maig de 2008 a les 18:45:00 CEST  
Anonymous Josep-Empordà said...

No soc militant, soc exvotant radicalment opossat a l'actual direcció i al tripartit, al 1 i al 2 i dessitjo de tot cor que en Carretero i la Carandell guanyin per veure si d'una vegada desencallem el Pais de l'atzuzac en que ens han ficat, ara be, trobo exagerat afirmar que ens hi juguem els propers 10 anys de Catalunya.

El Pais, está molt per damunt de qualsevol partit politic, i més d'un que ara mateix, deu representar el 10% dels votants. Passi el que passi a ERC, Catalunya trobará el camí per deslliurar-se de la colla d'arreplegats que la malgovernen, o reeixint ERC cap a posicions catalanistes o defallint definitivament com una "Euskadico Eskerra" a la catalana que resitui el sobiranisme en altres opcions.

El soberanisme existeix i d'una manera o altre, sortirá endevant.

Cordialment.

31 de maig de 2008 a les 10:52:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

on puc trobar l'àudio del debat?, per favor. Si no està disponible podríeu compartir-ho per rapidshare o alguna cosa semblant. salut.

2 de juny de 2008 a les 8:38:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home