LECTURES D'ESTIU (2a part)

Més que Lectures, el títol adient hauria de ser propostes de Lectura, perquè no em fa res de dir que els tres llibres que presento, cap d'ells l´he llegit, encara. I només un d'ells he comprat. Els altres dos ho faré més endavant. De manera que no en puc donar l'opinió.

AUTOR: DANIEL DOMSCHEIT-BERG

EDITORIAL: EDICIONS LA CAMPANA

ISBN: 978-84-96735-59-0

ANY: 2011

PREU: 16 €

Això no obstant, si els penjo en aquest modest i humil bloc, i doncs sembla com si els fes publicitat gratuïta, en la mesura que en puc fer, és perquè el seu àmbit, el de la Xarxa i les TIC ja fa molts anys que m'interessa. Però també perquè considero molt rellevant que tres obres internacionals d'un cert ressò, apareguin simultàniament traduïdes al català.

Autor: KEN AULETTA

EDITORIAL: SOL90 IDEA

ISBN: 978-84-9899-655-5

ANY: 2011

En aquest sentit, aquest post, més que elogiar els autors de cadascun dels tres llibres, si s'escau, és clar, vull homenatjar els responsables de les diferents editorials que han apostat per la traducció al català.

AUTOR: DAVID KIRKPATRICK

EDITORIAL: LA BUTXACA

ISBN:978-84-9930-218-8

ANY: 2011

PREU: 16,95 €

Davant el panorama desolador que se'ns presenta, amb els atacs genocides dels ecspanyols sense aturador, allà on els hem deixat, no puc més que treure'm el barret davant d'iniciatives com aquestes i recomanar que, per poc que us interessi el tema, els compreu, els regaleu i els llegiu en aquests darrers dies de vacances... o al llarg de la resta de l'any, és clar. A ningú se li escapa que en els darrers anys, tant Facebook, com Google i fins i tot Wikileaks, han esdevingut referents a escala mundial, i és per això que cal conèixer-los, i no tinc cap dubte que aquests llibres, ens ajudaran a fer-ho. Personalment, m'agradaria també llibres sobre Apple, que darrerament està batent tots els rècords, fins i tot en termes empresarials.

WIKILEAKS AND THE AGE OF TRANSPARENCY

The United States government is diligent—some might say to the point of obsession—in defending its borders against invaders, be they terrorists, natural disasters, or illegal immigrants. Now we are told a small, international band of renegades armed with nothing more than laptops presents the greatest threat to the U.S. regime since the close of the Cold War. WikiLeaks’ release of a massive trove of secret official documents has riled politicians from across the spectrum. The WikiLeaks organizers themselves “are going to have blood on their hands” (U.S. Sen. Joe Lieberman), it is the “9/11 of world diplomacy” (Italian Foreign Minister Franco Frattini), they present “a clear and present danger to the national security of the United States” (U.S. Congressman Peter King). Even noted free-speech advocate Floyd Abrams says that WikiLeaks founder Julian Assange “may yet have much to answer for” and blames him for the certain defeat of federal shield-law legislation protecting journalists. Hyperbole, hysteria? Certainly. We heard much the same in 1971, when Daniel Ellsberg released the Pentagon Papers to the New York Times (ironically, Abrams was the Times’ lawyer in that case).

Welcome to the Age of Transparency. But political analyst and writer Micah Sifry argues that WikiLeaks is not the whole story: it is a symptom, an indicator of an ongoing generational and philosophical struggle between older, closed systems, and the new open culture of the Internet. “What is new,” he writes, “is our ability to connect, individually and together, with greater ease than at any time in human history. As a result, information is flowing more freely into the public arena, powered by seemingly unstoppable networks of people all over the world cooperating to share vital data and prevent its suppression.” Despite Assange’s arrest, the publication of secret documents continues, and websites replicating WikiLeaks’ activities have sprung up in Indonesia, Russia, the European Union, and elsewhere. As Sifry shows, this is part of a larger movement for greater governmental and corporate transparency: “when you combine connectivity with transparency—the ability for more people to see, share and shape what is going on around them—the result is a huge increase in social energy, which is being channeled in all kinds of directions.”

Publication: February 21 2011 224 pages
Paperback ISBN 978-1-935928-31-7 • E-book ISBN 978-1-935928-32-4

CATALUNYA I ELS ESTATS UNITS, (amb Ecspanya al fons i a l'esquerra, com els wàters)

En un post anterior, publicat al Bloc Gran del Sobiranisme, ja vaig escriure que Ecspanya és la baula feble de la seguretat de la Unió Europea, sobretot en matèria de terrorisme integrista i crim organitzat. Una feblesa que també afecta, naturalment, als Estats Units, com es va poder comprovar l'11S.

La raó d'aquesta feblesa era que els serveis d'intel.ligència i contra-terroristes ecspanyols, estan destinats quasi en exclusiva a combatre els moviments independentistes, tant els clandestins com els legals, i específicament el català. Això fa que els recursos humans i materials, destinats a la lluita contra el crim organitzat i les xarxes transnacionals integristes hagi estat, tradicionalment mínim. I també explica, com va ser possible els atemptats de l'11M a Madrid, on la tragèdia hauria estat molt més important si els seus responsables haguessin tingut en compte que els trens ecspanyols mai arriben a l'hora al seu punt de destinació (en aquest cas l'Estació d'Atocha). Una error de càlcul que mai haurien comès els etarres, per cert.

Aquesta constatació esparvera els serveis d'intel.ligència aliats, començant pels dels Estats Units que fins i tot s'han mostrat estranyats, o fins i tot indignats, per aquesta situació que posa en perill a centenars de milions de persones.

Les informacions que s'han fet públiques a través de Wikileaks i que recullen l'opinió dels diplomàtics americans sobre la presència dels moviments integristes i del crim organitzat a Catalunya, confirmen en la seva totalitat el que acabem d'explicar. Els ecspanyols toleren que aquests fenomens s'expandeixin i arrelin sense quasi bé control pel territori català, mentre que ells continuen obsessionats en destruir l'independentisme català, en totes les seves formes.

La situació és tan greu, que els diplomàtics americans van arribar a la conclusió, en el seu moment, que calia crear un servei contraterrorista propi que tingués la seva seu al Consolat General dels Estats Units a Barcelona, que s'encarregués de vigilar el Mediterrani Occidental. Dit d'una altra manera, els diplomàtics americans sobre el terreny van proposar a Washington una organització específica per a Catalunya -amb competències per tot el Mediterrani Occidental, i particularment per controlar els moviments procedents del Marroc, Algèria i Tunísia. Clarament amb aquest suggeriment, els diplomàtics americans constataven la rellevància de Catalunya.

Aquesta proposta, datada el 2007, no sé si finalment s'ha implementat o no. Vull dir, que no sabem si a hores d'ara, els Estats Units tenen un equip contraterrorista treballant a ple rendiment des del Consolat General de Barcelona. Però el que sí que puc estar segur és que aquestes filtracions hauran caigut com una bomba termonuclear a Madrit. La prova és el ressò mediàtic que n'ha fet el diari El País. Vés per on els americans s'avancen als catalans i ja creen serveis contraterroristes independents dels que funcionen a l'ambaixada a Madrit...

Tot plegat ens hauria de portar a la conclusió que cal emfasitzar els avantatges que la Independència de Catalunya portaria al conjunt de la comunitat internacional, i particularment a la Unió Europea i, també, als Estats Units.

Una Catalunya independent, faria que els ecspanyols tinguessin tots els recursos humans i materials que ara dediquen a combatre'ns, disponibles per lluitar contra les màfies i el terrorisme integrista en el seu territori, de manera que es tancaria aquesta baula feble de la seguretat en ple cor d'Occident.

Per la nostra banda, uns serveis contraterroristes i d'intel.ligència catalans, podrien actuar amb total llibertat per combatre aquests fenomens sense haver de preocupar-se si trepitgen l'ull de poll de la Guàrdia Civil, de la Policia Nacional o del CNI, com passa ara. A més de fer-ho amb molts més recursos, provinents en part de la fi de l'espoli fiscal que hauria significat la Independència.

En definitiva, cal esbombar a tort i a dret que la Independència de Catalunya és un pas endavant en la consecució d'una Unió Europea, i uns Estats Units, més segurs i més a l'empara del terrorisme integrista i de les màfies transnacionals. És un raonament el qual els americans ja comencen a considerar. Ara només falta que els catalans també ho comencem a fer.