dijous, 12 de març de 2009

Post-Aniversari

Dels 45 que porto, el d'ahir, sense cap mena de dubte, és aquell que he rebut més felicitacions de tots. Impressionant. No puc dir res més que el Facebook té un impacte que trasbalsa les nostres vides. També és cert que conec diversos amics i companys, amigues i companyes, que sistemàticament es neguen a entrar-hi perquè volen preservar la seva intimitat, o senzillament per portar-me la contrària -aquest cas, el meu fill, que naturalment, és l'únic de la classe que no té Facebook. Segur que si jo no en tingués, ell sí. Bé, coses de la vida. 

Bé, tot i que ja s'està a punt d'acabar the day after, penso que encara sóc a temps d'agrair a tots i cadascun dels que ahir em vau felicitar. Així doncs que, gràcies a la Caterina, al Josep Jordi, en Fantassin, el Cristòfol i l'Orazio, la Roser, la Maria, l'altra Roser, la Maria, la Trina i en Martí, l'Anna, l'Eva i l'Ariana, la Helen, la Laura i la Isabel, l'Anna, l'Elisabeth i en Ricard, en Sergi, en Guillem i la Dolors, l'Ester, la Christina i el Jaume, l'Euge, la Núria i la Tània, l'Slobodan, l'Elisenda, en Maxime, la Mireia la Laetitia i l'altra Mireia, la Laia, la Cynthia i en Benji, en Xesco, la Indiketa i la Núria, en Salvatore, l'Aurora i la Marta, en Xavier, la Rosalia i en Moisès, l'Ana, el Francesc i el Roman, la Patrícia, en Lluís i la Meritxell, la Laura, la Maribel i la Montserrat, Catalunya Acció, en James i la Glòria, l'Ivan, el David i la Jasna, l'Anna, l'Eva i en Joan, en Francesc, en Jordi i un altre Joan, en Maiol, en Josep i la Maria, en Salvo, l'Agustí i la Marta, i en Jesús, la Maria, en Josep i l'Eva, en Turi, la Mercè i la Bernadette, la Maria, la Cidinha i la Núria, en Quico, la Mireia i en Pere, en Sergi i l'Agustí. I naturalment, els meus germans, en Pau i en David.

Com podeu comprovar, una llista que fa patxoca. Si m'he deixat algú, demano disculpes. 

A tothom moltes gràcies. 

Etiquetes de comentaris:

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

Hi ha qui pot trobar-ho un xic babau celebrar aniversaris ... Molt sovint ens donem més importància de la que tenim ... Els cicles dels anys són molt relatius i superlativitzar-los ens complau ... Bé, si això complau, bon profit, mestre.
De l'enjogassament que provoca el Facebook en diria quatre coses més... El trasbals és relatiu i tard o d'hora la realitat i les nostres rutines s'acaben imposant al deliri numèric de recordar coneguts i trobats.
Més que preservar la intimitat qui manifesta reserves està expressant el seu pudor emocional i alhora un cert sentit de vergonya. En un primer moment s'apareix com la gran revolució: podem crear grups i colles per combatre mil causes, sumar centenars de seguidors, i malauradament que tot es mantingui com fins ara. L'espai del Facebook ens permet recrear un espai comunicatiu virtual que no pot suplantar el real. L'hauria d'alimentar i sovint, vés a saber per què, l'acaba endormiscant.
No ens hem d'estranyar doncs que es generin integrats i apocalíptics. Ha passat sempre.
De ben segur que amb el temps s'abaixarà aquesta inflor ... per deixar el pas a una de més novella.
El millor remei, per a tot, el temps, i d'ell quina millor mesura que els anys, oi?, tot ho curen!

13 de març de 2009 a les 0:20:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home