A TRES HORES

Escric des de l'habitació de l'hotel. Falten tres hores perquè comenci la manifestació dels Deu Mil. Estic impacient per anar-hi. Ja em conec tot el recorregut de memòria. Una de les coses que m'ha extasiat més és que l'acte començarà a tocar del Boulevard Simon Bolivar. No sé qui va decidir-ho, però si va ser un català, es mereix un premi a l'oportunisme polític, i a la guerra psicològica. Si van ser les autoritats de Brussel.les, potser encara millor, perquè segurament, fins i tot de forma inconscient, van fer una associació d'idees que ens és naturalment força favorable: una manifestació independentista, òbviament, només pot començar des d'un boulevard -a tocar- del Boulevard de qui probablement hagi estat el més gran alliberador de la humanitat de tota la història. 

Bolivar va fer lliures milions de persones del jou esclavitzador i espoliador ecspanyol. Però naturalment, a les escoles de Catalunya, d'ell, quasi bé mai se'n parla. Bolivar, per dir-ho més exactament, va fer que el 90% de ciutadans que, segons la constitució ecspanyola de 1812, eren ecspanyols, vint o trenta anys després, deixessin de ser-ho. És un petit detall, que no casualment, es tendeix a oblidar. I és que si alguna cosa és dissoluble en aquest món és la nació ecspanyola, per molt que bramin el PP, el PSOE i el seu Tribunal Constitucional de marres.

Bé, com veieu, m'estic accelerant. Ahir vaig anar a un sopar organitzat per l'associació Catalunya Empresa Oberta, que encapçala l'Erika Casajoana, i on assistiren una cinquantena de catalans que treballen a Brussel.les i a altres ciutats europees properes (per exemple, Londres). La ponent va ser l'Elisenda Paluziè, flamant nova degana de la Facultat d'Econòmiques i Empresarials, i que va fer una xerrada, bastant tècnica, sobre la el tema de l'espoli fiscal i les negociacions sobre el finançament. L'acte va tenir lloc al Restaurant Carpe Diem, de la capital europea. L'Elisenda va fer tota una exhibició de vitalitat oratòria i de coneixement de la matèria, ni tan sols li calia mirar les xifres i les magnituds, perquè se les sabia de memòria. Naturalment, va fer la clenxa al conseller Castells, i va denunciar i posar de manifest totes les trampes i les estratègies que els ecspanyols empren en les negociacions sobre el tema. Jo la veritat, reconec que em costaria molt està assegut tres, quatre o sis hores seguides negociant amb els interlocutors ecspanyols, sense saltar damunt d'ells i començar a menjar-los el fetge... el seu cinisme és immens. Però cal ser més filldeputa que ells.... 

Val a dir que quan ja passaven de les dotze, l'Erika va demanar a l'Elisenda que acabés, que calia descansar per tal que a l'endemà tothom pogués assistir a la manifestació en plenes condicions. La ponent ho va comprendre, tot i que feia la impressió que, després de tres hores de xerrada -interrompuda pels àpats corresponents- encara li quedava un 50% per explicar. Quina tia!

Bé, vaig a dutxar-me i aniré a esmorzar fora de l'hotel, perquè aquí costa la bonica i delicada quantitat de 25 euros, i no estem per a bromes. Després, ja me n'aniré a l'esplanada de l'Estació del Nord, a tocar del Boulevard Simon Bolivar, a participar en els preparatius de la manifestació. Per poc que pugui aniré enviant Twitters sobre el seu desenvolupament.

Ja només falten dues hores i 12 minuts.

Visca Catalunya Lliure!