Contra la Llei del Silenci 

Molts de nosaltres hem escrit, per activa i per passiva, que la renovació d'ERC, a aquestes alçades, ja no pot venir des de dins, sinó que hem de ser els cercles exteriors, per dir-ho d'alguna manera, és a dir, els ex-votants, els qui forcem un canvi en l'estratègia. Com és públic i notori, els ex-votants som més que els votants. 

Aquesta constatació, però, no ha de significar ignorar aquells que, en posicions sempre molt difícils, malden des de dins per renovar el partit, i amb ell, l'estratègia i la direcció. Són gent d'una militància i d'un amor per unes sigles a prova de bomba. Jo els admiro, perquè sóc conscient que jo mateix sóc incapaç d'aguantar tot el que ells i elles aguanten. 

Aquest capteniment que mostren la gent que realment estima el partit, malgrat la direcció actual, però, sempre ha de tenir uns límits. I un d'aquests límits és la dignitat. Cal fer-los veure que la seva pantomima i fatxenderia s'ha acabat. I sobretot, cal gosar dir-ho.

És en aquest sentit que no puc més que alegrar-me de l'article escrit per un jove militant d'Arenys de Mar i blocaire excel.lent, en Maiol Sanaüja (foto), que de forma valenta, acaba d'aixecar la mà i dir les coses pel seu nom.

Us en recomano la lectura. Moltes gràcies, Maiol, perquè demostres que encara hi ha persones que no se subordinen cegament i, malgrat les amenaces, directes o no, avantposen la seva dignitat personal, sense la qual no hi ha dignitat ni de partit ni, per descomptat, de la nació.