EL NYAP I LA LLUFA

Catalunya es debat actualment entre el Nyap i la Llufa. El Nyap és, òbviament, l'anomenat Nou Estatut, que s'està negociant al Parlament del Parc. Que serà un Nyap, ja ho podem avançar des d'ara, sobretot després de la materialització del front PPSOE arran de les reunions a la Moncloa i a la Zarzuela. La història es repeteix. També immediatament després del 23-F va tenir lloc una reunió del front ecspanyolista contra les nacions oprimides. La conseqüència fou la llei d'harmonització del procés autonòmic (LOHPA o LOAPA). Ara torna a passar el mateix. Debatre la consecució d'un nou estatut, vol dir prorrogar uns 25 anys l'ocupació ecsapanyola. I això no ho aguanta ni déu. L'únic que pot salvar-ho és que el document de marres reconegui i permeti exercir el dret d'autodeterminació, incloent-hi la realització de referenda, al poble català i la unitat territorial de la nació catalana completa. Però això és somniar la lluna!

I la llufa. La llufa és, per descomptat, la mal dita constitució europea. Ens volen donar gat per llebre. Ni nacionalment, ni democràticament, ni socialment, ni de res de res, es pot recolzar aquest fiasco total de document, que no reconeix cap drets als catalans. Votar No, de forma contundent permetrà visualitzar una nació singular en el conjunt europeu. I ens donarà reconeixement de facto i identitat. Estic convençut que tant l'abstenció com el vot negatiu seran, tant per separat, com plegats, molt importants. Però també estic convençut que molts súbdits, franquistes sociològics, votaran acríticament allò que els "ordenin! -literalment- els seus partits de referència. Aixó serà sobretot així en els electorats més fanàtics i radicals que avui en dia existeixen a casa nostra, els del PSOE i els del PP (recordeu les eleccions europees).

Ja va sent hora que totes les expressions del nacionalisme/independentisme català es tregui la son de les orelles, i es deixi de lluites caïnites. Que hi ha molta feina per fer i tot és possible.

Mentrestant, No al Nyap i no a la Llufa.