DEMANARAN DISCULPES FRAGA I IBARRA?

No, la resposta és rotunda. Els ecs-panyols no demanen mai disculpes. I aquí ningú no diu res. Tenen butlla per dir el que vulguin. En canvi quan un de nosaltres aixeca una mica la veu, els propis catalans són els primers en tocar-li el crustó. Com podem ser d'aquesta manera? Com s'explica?

Un altre exemple, l'altre dia escoltava una entrevista radiofònica a una de les components del duo musical format per Sílvia Comes i Lídia Pujol (si no m'equivoco). No sé quina de les dues era, però em vaig quedar de pastadeboniato quan vaig sentir que l'entrevistada deia que amb aquests cognoms no podien anar pel món..... Òbviament aquests angelets canten majoritàriament en ecs-panyol.

Finalment, què hagués passat, si en el partit de futbol entre Catalunya i, posem, Nigèria, els espectadors haguessin començat a fer crits de micos quan la tocaven els jugadors africans? S'hagués armat un merder considerable. I segurament, algun imbècil hauria sortir dient que ell ja no es considerava més català i que a partir d'ara escriuria, cantaria o faria l'amor en ecs-panyol. Però, vés per on, si són els ecs-panyols qui ho fan, llavors no passa res, tot és un complot dels anglesos, que no ens volen tornar Gibraltar...

Tots tres exemples no poden més que fer-nos recordar l'obra de Manuel de Pedrolo, "Cròniques Colonials" publicades a l'Editorial El Llamp, en la dècada dels vuitanta. Ja m'hi vaig referir en un dels primers posts d'aquest blog. La nostra (corregeixo, vostra) actitud servil i papanata és pròpia d'una colònia. Estem (corregeixo, esteu) colonitzats en tots els sentits, també en el moral i en l'ètic.

PD. Al senyor Fraga, la diferència entre el 34 i ara, és que ara no tenen a cap Hitler o Mussolini que els ajudi.