diumenge, 19 d’abril de 2009

HISTERISME CALABRÈS

L'impacte de la presa de posició del Dr. Joan Carretero amb el seu article de dissabte, ha estat enorme. Sense cap mena de dubte, ha estat la notícia del cap de setmana i ben segur que encara se'n parlarà al llarg de la setmana que entra. 

Tanmateix, resulta interessant, molt interessant, la reacció histèrica dels calabresos, fonamentada en una lectura totalment esbiaixada, i clarament incriminatòria del text. Tots han sortit a l'uníson i han fet públic el seu desfici perquè Carretero deixi el partit. 

Una lectura tranquil.la i equànime del text, i del fragment més citat, no permet, de cap de les maneres, deduir que Carretero planteja abandonar el partit. 

Quan escriu,

"penso que a les properes eleccions al Parlament s'hi ha de presentar una candidatura d'ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament, que posteriorment seria sotmesa al corresponent referèndum de ratificació", 

algú em pot dir on apareix que tingui la intenció d'abandonar ERC? O és que tal vegada, el que no es vol de cap de les maneres és reconèixer que l'independentisme, en tant que realitat transversal per definició, només se'n sortirà si és capaç d'unir catalans i catalanes amb plantejament ideològics diversos, però amb un mateix objectiu nacional: la Independència? Sembla claríssim que els calabresos continuen en el seu procés de sectarització d'ERC. La volen convertir en una formació de càrrecs electes i dels seus corifeus (familiars, amics, subordinats), que practica la doble moral: una dialèctica pseudoesquerranosa i una praxi clientelar i conservadora. Una pràctica que només porta a la seva dissolució a curt o mig terme en el PSOE, com a conclusió lògica del seu procés d'euskadikoesquerranització (per dir-ho d'alguna manera).

L'altre dia, al sopar d'en Dessmond, un militant d'ERC em va reconèixer que el fet de perdre centenars de milers de vots, havia estat positiu, atès que els resultats de les eleccions del 2003 i sobretot del 2004, eren enganyosos, perquè molts dels vots que obtingué ERC, eren vots prestats que en el futur anirien a altres candidatures. Suposo que aquest és l'argumentari oficial que els calabresos fan circular entre els seus sectaris, i que permet racionalitzar les successives hòsties electorals que han rebut darrerament i que han suposat la pèrdua de 450.000 vots. Naturalment, aquesta recerca del votant genuí d'ERC i aquest menyspreu pel votant fals, desafia totes les lleis de la politologia i la sociologia actuals. Tal vegada, seria interessant que els assessors del Barack Obama els donessin unes quantes lliçons d'estratègia electoral. Però és clar, Obama deu ser d'extrema dreta!

Però com sol passar, l'histerisme condueix a l'amenaça. I entre ahir i avui, ja hem pogut veure com els Puigcercós, Ridaos i altres han deformat les paraules de Carretero i pràcticament ja el consideren fora del partit. Una deformació que té molt a veure amb el paper que han jugat alguns mitjans de comunicació tant tradicionals com digitals, que han anat molt més enllà de qualsevol deontologia professional, quan han fet dir a Carretero el que no ha escrit, i fins i tot han arribat a suggerir mesures disciplinàries. Algú ha escrit que aquesta estratègia té per objectiu crear una mena d'alarma social, que legitimi, precisament, la depuració de Carretero. Si així fos, ens trobaríem clarament davant una campanya politicomediàtica amb tots els ets i uts, que ja s'ha aplicat en altres ocasions.

Passi el que passi els propers dies, la veritat és que l'article del Dr. Carretero, obre una escletxa d'esperança a milers de catalans i catalanes que pensem que el patriotisme i la dignitat són, efectivament, valors inseparables.

Etiquetes de comentaris: , ,